L’artista Llorenç Ginard ens parla de la substitució de la seva escultura, de 1972, a la plaça de l’Ebenista per una altra de nova

Llorenç Ginard (Manacor, 1935) és l’autor de moltes escultures que avui en dia fan més humanes places o escoles de Manacor. Seves són les de la plaça de les Perleres a Sa Torre, la de Simó Tort al CEIP Simó Ballester, la figura dels Moretons a la plaça del Convent o la primera que va fer, l’any 1972, per la plaça de l’Ebenista, al que avui en dia és el començament del passeig del Ferrocarril. Amb ell recordam com va sorgir la idea i de quina manera serà substituïda per una altra de nova coincidint amb la reforma imminent de la plaça.

“Fa poc vaig tenir una entrevista amb el cap de la brigada i amb l’arquitecte que s’encarregarà de reformar la plaça per veure si l’escultura podia arreglar-se… però no té solució. Els ferros de dins estan rovellats, s’han inflat per l’humitat i els canvis de temperatura, el que ha fet que, com que estaven tan aprop de la superficie (entre 2 i 6 centímetres), hagin romput el formigó”, explica Ginard.

Ara serà la brigada de l’ajuntament de Manacor la que tornarà a fer l’escultura de bell nou amb la mescla de materials adequada i, aquesta vegada sí, administrant després una capa de protecció aillant a tota la peça perquè pugui aguantar en bones condicions algunes décades més que els 50 anys que ha viscut l’original, com deiem del 1972.

“Vam veure tot d’una que era impossible refer les parts que ja havien caigut. També pens, que apart dels materials de poca qualitat que es va emprar als anys setanta, ara s’hi hauria de dur un millor manteniment, no només pels canvis de temperatura de l’hivern a l’estiu i per la dil·latació, sino també contra els actes vandàlics”, que es poden veure a simple vista en forma de pintades i crulls provocats.

Ara es tornaran a prendre mides i es farà un enconfrat nou per les quatre peces separades en que es composa l’obra de Ginard: “Les peces encaixen perquè totes segueixen un patró basat en les matemàtiques. És una escultura totalment numèrica i racional”; deudora dels materials del brutalisme i de l’escola basca de finals de anys 60, d’Oteiza i Chillida principalment. “Per aquells anys em vaig subscriure a una revista que es deia Nueva Forma, que no es venia per aquí i que tractava temes artístics, no només vinculats amb l’escultura, sino també amb la pintura, l’urbanisme o l’arquitectura”.

Per aconseguir la seva primera obra dins l’espai urbà manacorí, Llorenç Ginard, va haver de presentar-se a un concurs públic accelerat: “Quan ho vaig saber només quedaven tres dies per poder presentar la maqueta i optar a fer-la. És una obra la idea de la qual ve del subconscient… ell m’ho va donar tot rovegat. La inspiració de l’obra, com que havia d’anar a la plaça de l’Ebenista, ve del rosset dels fusters, de la seva forma. A partir d’aquí, com li deia, ja hi varen entrar les proporcions i les matemàtiques. Vaig agafar un quadrat de referència, que era el gruix d’una de les parts que s’encaixen, i partir d’ell tot és el doble, un terç o la primera mida multiplicada”.

“Tot això ho dic també perquè l’escultura es pot fer en quatre trossos distints i després encaixar-los, una cosa novedosa que també li dóna un toc orgànic”. “Recordo que l’artista i amic Jordi Pombo me va regalar un compàs de ferro, el que me va servir per treure les proporcions a partir d’una simple fulla”.