Aida Vives, Aida Mateu i Margalida Cortès formen part activa del nou Club Agility de Manacor, un esport amb parella canina que combina rapidesa, disciplina i socialització. Amb elles en parlam una estona.
Aida Vives i Aida Mateu comparteixen nom i afició. Són les impulsores del primer club d’Agility que es constitueix a Manacor. Una iniciativa pionera que neix de les inquietuds i la necessitat de poder comptar amb un espai caní d’aprenentatge i socialització. A més de la pràctica d’un esport que pot ser tan ràpid com adictiu. “Ens vam conèixer al club d’Artà perquè compartíem entrenador”, explica Margalida Cortès, membre activa del nou club amb seu al camp de futbol de terra Andreu Pascual Frau, i que va arrencar oficialment ara fa dues setmanes.
L’agility és una modalitat competitiva d’esport on un guia dirigeix un ca sobre una sèrie d’obstacles. “La parella ha de seguir un ordre de la manera més precisa possible i a contra rellotge. El control del guia és a través de la veu, senyals manuals i corporals, per això els cans han d’estar entrenats de manera particular”, expliquen a peu de pista, situada a menys de mig quilòmetre del poble.
En aquests moments a Mallorca, i amb la incorporació del club manacorí, són sis els que es dediquen a ensenyar i participen amb regularitat a les competicions que la delegació balear (pertanyent a la Federació de Caça) organitza setmanalment d’octubre a maig: Artà, Mitjanit (Llucmajor), Auba’s Can (Son Castelló), Top Can (Son Ferriol) i Son Gual (Algaida). A més dels que estan constituïts fora de l’illa, a Menorca i Eivissa.
Amb la incorporació del manacorí, són sis els clubs mallorquins que ensenyen i participen a les competicions
“La idea inicial era muntar una pista particular a foravila, aprofitant que un dels clubs venia els obstacles de segona mà fa un poc més d’un any”, recorda Aida Vives, que efectivament va instal·lar la pista al camp, “fins que l’ajuntament de Manacor la va veure i el regidor Carles Grimalt ens va proposar el projecte d’agafar mig camp de futbol de terra i començar aquí”. L’antic terreny de joc de la lliga de penyes (que va haver de ser netejat a fons d’herbes i vidres de festes i botellots), reuneix totes les condicions per poder entrenar i acollir competicions de la lliga quan toquin, amb vestidors, aparcament, il·luminació artificial o graderia.
Aquest nou Club d’Agility Manacor tendrá un doble funcionament, cada soci podrà decidir entre competir o simplement aprendre l’esport i gaudir de l’espai. Vives i Mateu seran directores i entrenadores d’un club que espera “formar part de l’agenda esportiva de Manacor, que sigui un espai obert al municipi per tal de millorar la convivència, gaudint de les mascotes. Així com també a tots els clubs d’agility de Balears”. De fet la Federació ja ha confirmat al nou calendari que Manacor acollirà, els dies 23 i 24 d’abril de 2022, la XII Copa de Balears.
Manacor acollirà, els dies 23 i 24 d’abril de 2022, la XII Copa de Balears.
“Tot i els anys que té d’història, l’agility encara no és un esport massa conegut a Mallorca”, apunta Cortès. I és que encara que l‘agilitat canina fou creada per l’ensinistrador anglès Peter Meanwell a la primera meitat dels anys 1970, no va ser fins vuit anys després quan dos equips van competir formalment i fins a una dècada més tard, el 1980, quan va ser una activitat reconeguda de forma oficial com a esport pel Kennel Club del Regne Unit.
“Com que és una combinació entre precisió per fer bé els obstacles i en ordre correcte i la velocitat, realment s’ha de mirar d’aconseguir la millor mescla entre les dues coses”. “Tampoc es pot dir que hi hagi cans que siguin millors o pitjors per competir, és la constància en els entrenaments i el fet que al ca que tenguis li agradi i s’emocioni en veure la pista que la raça. De fet la meva, na Kenna (una border collie) era per consursos de bellesa i ara ha demostrat que pot competir en agility. A més, aquest esport també crea un vincle molt fort amb el teu ca o cussa”, diu Aida Mateu.
Pel que fa als entrenaments, les tres coincideixen en que han de ser “curts i explosius”, per fer que el ca estigui sempre motivat i no es cansi en excés. Això vol dir que una periodicitat de dos o tres a la setmana seria allò idea perquè sempre tenguin ganes de botar a la pista. “A més tot el que s’hi treballa, d’una o altra manera també és pot aplicar al dia a dia per tenir un animal més disciplinat”.
