Les empreses del polígon agroalimentari de Manacor, tres de les quals instal·lades ja a mitjans dels 90, encara esperen que l’Ajuntament posi nom als seus carrers

El polígon agroalimentari de Manacor no ha estat mai una prioritat per cap equip de govern municipal. O això ha semblat des que l’any 1996 tres empreses del sector es van veure ‘obligades’ a sortir del poble, amb la promesa que a la zona s’hi faria un espai comercial digne i regulat. Ara, 25 anys més tard i amb el polígon recepcionat des de desembre de 2018, encara ningú ha decidit quins noms han de dur els quatre carrers que el conformen.

Des de l’Ajuntament, el responsable de Cultura i responsable de l’anomenada comissió nomenclator per substituïr o anomenar la toponimia dels carrers, Mateu Marcé, diu que és una qüestió “que no me consta que s’hagi tractat mai… seria el moment de proposar-ho”. Una sorpresa també secundada pel batle Miquel Oliver: “És veritat que encara no s’ha cercat cap nom, encara que s’ha d’anar alerta a no ofendre sensibilitats, perquè hi por haver noms o persones a les qui no els hi agradaria estar a un polígon”.

Un projecte complicat i llarg

Si ens remuntam anys enrere, sabem que durant el ple municipal de setembre de 2000, ja es va acordar la construcció efectiva d’un polígon agroalimentari com un dels objectius de l’equip de govern de PSM, AIPC i ALM durant la legislatura. En aquell temps, el batle de Manacor, Miquel Riera; la delegada municipal d’Agricultura, Concepció Gil, i el delegat d’Hisenda, Antoni Sansó, es van traslladar a la Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria per conèixer la passes a realitzar per tal d’aconseguir subvencions de la Unió Europea que facilitassin poder executar el projecte.

Riera manifestava, ara fa 21 anys, que “la iniciativa de l’equip de govern té com a objectiu agrupar totes les empreses dedicades al sector alimentari del municipi al polígon. La intenció del pacte municipal és construir una espècie de Mercapalma però a Manacor, on els majoristes puguin disposar d’un lloc adequat per carregar i descarregar mercaderies. D’aquesta manera, aconseguirem també que els majoristes desallotgin la plaça de ses Verdures, on actualment ocupen un espai molt important que podria ser ocupat pels petits venedors”.

De fet i per aconseguir-ho, a la mateixa sessió plenària es va aprovar també la modificació puntual de les Normes Subsidiàries per convertir la zona rústica on estaven les tres empreses originàries en una zona industrial. “Un cop aprovada la modificació de planejament, es treballarà en el pla parcial per dur a terme el projecte que serà molt beneficiós tant per Manacor com per a la comarca”, afegia Riera.

Les tres empreses inicials van haver de comptar amb una llicència provisional fins l’any 2016. Dues dècades sense dotació efectiva de serveis que ara encara es veu dificultada per una cosa tan senzilla com posar noms als carrers. Alguns dels empresaris del polígon es queixen que han de fer servir la direcció de la carretera de Felanitx, ja que no els hi queda altre remei, el que dificulta que els clients puguin localitzar més fàcilment la marca.

Actualment el polígon agroalimentari, situat a l’entrada de la ciutat des de Felanitx, consta de 21.370 metres quadrats i un total de 15 solars, la majoria d’ells encara lliures.