Rafel ‘Martet’ duu 30 anys redefinint la morfologia i la funcionalitat de la raça, triomfant en concursos de mig món
Rafel Genovart ‘Martet’ (Sant Llorenç, 1960) va arribar al món del cavall per pura passió, tot i que per acabar on és ara no tengués l’aval de la tradició: “Tota la vida m’han agradat, tot i que a ningú de la família li cridessin especialment l’atenció. Record que el primer que vaig tenir va ser un montura menorquí anomenat Turbo…” Un punt d’inici que va cristal·litzar fa ara 30 anys, quan a la finca llorencina de Sa Cova va començar amb la cria del cavall espanyol. “Un dels objectius és clar: intentar que algun d’ells competeixi en uns Jocs Olímpics”, explica.
Un centenar d’eugues i cavalls conformen una de les finques eqüestres d’una de les races més prestigioses del món. “Es tracta primer d’intentar aconseguir un cavall que pugui servir per a moltes activitats i que sigui noble” i acabar amb la ‘mala fama’ que apunta que l’espanyol, des de fa dècades, no té el caràcter suficient per a la competició. “Des que vam començar els presentam a concursos”, recorda Genovart mentre mostra orgullós tota una vitrina plena de trofeus i una paret immensa amb més d’un centenar de guardons.
Són gairebé innombrables els concursos de morfologia i funcionalitat que els cavalls de Martet han aconseguit per Espanya i mig món: “Les eugues es presenten amb corda i els mascles, a partir de quatre anys, amb corda i muntats”, afegeix Jaume Ferrà, presentador, muntador, entrenador i encarregat de l’estilisme i la meticulosa posada a punt dels ‘Martet’. El campionat de món SICAB (Saló Internacional del Cavall de Pura Raça Espanyola) és un bon baròmetre d’això, amb una campiona (Jamila de Martet), un campió (el semental Armes Felí) i un subcampionat (Genovés de Martet) com a grans valedors .
“El cavall espanyol ha millorat en caràcter i mecànica. Cada vegada és més útil i esportiu, el que fa que cada cop estigui més aprop de la doma clàssica”, concreta ‘Martet’, que recorda que fa uns anys “encara era barroc, pesat i no molt elàstic”. I llavors… Com s’ha aconseguit canviar aquesta tendència precisament des de Mallorca?: “Seleccionant sementals i eugues, sent pacients i constants. Primant la mecànica i no només el físic”. Un cavall que funcioni a la pista, de coll llarg i la cara una mica convexa, bé d’extremitats, amb un dors equilibrat, gropa rodona “i peus i mans dins la massa”.
És per això que molts d’aquests exemplars nascuts a Sant Llorenç són fàcilment exportables al voltant del món i han estat venuts a tota Europa, Mèxic o els Estats Units. Així fins a més de 300 durant el darrer quart de segle. “Tant de bo pugui veure algun ‘Martet’ a les Olimpíades, però per això s’han de donar moltes circumstàncies, la més important de les quals és que no es lesioni pel camí, perquè per a la doma l’edat ideal és entre els 10 i els 17 anys”.
Un altre escull a superar, com en molts altres sectors, és la insularitat: “Cada sortida per un concurs de morfologia i funcionalitat a Bèlgica, Holanda o Torrepacheco, on hem anat fa poc per exemple, costa molts de doblers”. Això sense comptar el manteniment i alimentació anual que una finca de 40 quarterades i cent equins comporta.
Inseminació pionera
Fa una dècada que, gràcies al seu quiròfan adaptat, a Sa Cova es duen a terme inseminacions i trasplantament d’embrions per millorar la raça espanyola, perquè així diferents mares puguin engendrar fills d’un semental òptim. Aquest mateix quiròfan, a més, és únic a l’illa en permetre que els propietaris puguin operar a través dels cirurgians que ells triïn. “Així mateix som l’únic centre de reproducció amb els permisos per poder exportar semen eqüestre a tot el món”.