“Millor diga’m Jantià”, respon tot d’una a la pregunta sobre el seu nom musical a partir d’ara. Una reducció de nomenclatura (que no de talent) de Joan Sebastià Sansó (Manacor, 2002), un dels finalistes del primer Premi Ciutat de Manacor de Música Guillem d’Efak, i que ens parla de l’experiència, dels estudis, les influències i del seu primer disc titulat P.A.S.
-Cap a on es dirigeixen les passes de Jantià?
Ara me’n vaig a Barcelona per començar a estudiar primer dos cursos preparatoris i després quatre anys de grau superior en música moderna i jazz.
-Però vostè ja té un disc, no és així?
Acab de gravar-lo. Aquest divendres ja surten els dos primers singles, ‘Indecents’ i ‘Fas Mal’, que també es penjaran a youtube; i el proper 20 d’agost ja tot el disc a la venda. Són cinc cançons, quatre en català i una en anglès.
-Què vol dir P.A.S., el títol que li ha posat?
P.A.S. és una condició psicològica que vol dir Persona Altament Sensible. Són aquelles que tenen la part sentimental hiperdesenvolupada, com crec que tenim tots els artistes… o sigui que la cosa va per aquí.
-Quin so el definieix i quines influències té?
És bàsicament un disc de pop-rock. Pens que té un so molt americà, amb influències del punk i amb una balada dura una mica metal. Les influències podrien anar des de Greenday a Billie Eilish.
-Com va sorgir la oportunitat de participar al Premi Guillem d’Efak?
Quan ja tinguerem el disc enllestit vaig anar cercant llocs per fer-hi concerts i mostrar la meva música. Vaig veure que a Manacor es feien els primers Premis de Música i m’hi vaig apuntar.
-Com es va estructurar la ‘competició’?
Al principi no sabia si presentar-m’hi totsol o amb una banda. Al final ens vam juntar quatre amics. Havíem d’interpretar dues cançons el primer dia i tres a la final.
-Per què creu que Manacor és un municipi tan propici perquè constantment sortin bons músics?
Si anam cap enrere tenim noms com el propi Guillem d’Efak que dóna nom als premis, fins a Roig per exemple. És tota una tradició de músics que han anat continuant i que encara inspiren els joves a agafar una guitarra i a posar-hi tota l’ànima.
-Quins instruments toca al disc?
Guitarra rítmica i veu principal… i alguna vegada el piano.
-L’objectiu és arribar a ser músic professional supòs…
Allò ideal per a tots els músics és poder viure d’això. Però no vull dir que tocar o tenir un grup de manera professional sigui l’única sortida, ser professor i poder inspirar a altres persones és igual de digne.