Les seves famílies ja les poden enterrar de forma digna 40 anys després
Les emocions a flor de pell. Antoni Alomar, Francesca Llull, Francesca Sales, Pere Llull i Miquel Palmer són les cinc primeres víctimes identificades en les excavacions de Son Coletes, les restes de les quals ja estan en mans dels seus familiars per rebre una sepultura digna. “És obrir per tancar, però no és tancar per oblidar, és tancar per curar ferides. Avui començam a curar però ara que hem pogut saber el que els va passar, no els podem oblidar mai”. Són paraules del batle de Manacor, Miquel Oliver, que al costat de la presidenta del Govern, Francina Armengol, i nombroses autoritats han assistit aquest matí de diumenge al lliurament.
Antoni Alomar Mas era rellotger natural de Llubí, vivia a Manacor i va desaparèixer l’agost de 1936. Francesca Llull Font i la seva filla Francesca Sales Llull van desaparèixer durant aquells primers dies i van ser tancades a la presó de Manacor. Pere Llull Fullana era el batle republicà d’Algaida. Va desaparèixer el 17 d’agost de 1936 a Manacor mentre que Miquel Palmer Duran, Simonet, era un jove manacorí de 18 anys que va ser assassinat després de ser detingut la nit de el desembarcament de les tropes de Bayo al Llevant mallorquí.
En un emotiu i solemne acte al cementiri de Son Coletes, les seves restes han estat lliurats a les seves famílies, que també han rebut el certificat de reconeixement de la condició de víctima del franquisme. A més el Govern ha lliurat aquesta distinció als seus familiars represaliats: Sebastià Bonet Fullana, Llorenç Sales Domenge, Margalida Jaume Vanrell, Pere Llull Mudoy y Antoni Llull Fullana.
En el seu parlament, el batle de Manacor ha recordat com les excavacions, les troballes i les identificacions a Son Coletes han servit per descongelar entre familiars moltes de les converses que havien quedat congelades. “Just per això, ja paga la pena tot el que s’està fent i es farà”, ha confessat Oliver, que ha dedicat unes paraules a Miquel Palmer, cossier i manacorí. “Era el nostre. No el coneixíem perquè el silenci volia guanyar però no ho ha aconseguit”. Ara, famílies, us portau alguna cosa més que les seves restes per donar-los digna sepultura. Recolliu la seva història, la seva dignitat, la veritat que estava amagada sota metres de terra, però que avui coneixem”, ha afegit.
Un acte “d’amor infinit, gratitud, perdó, reparació i, sobretot, de justícia”. Així ho ha definit la presidenta Francina Armengol. “Seguirem lluitant i reivindicant la història viscuda i no deixarem que s’oblidi el que va succeir”, ha deixat clar mentre ha agraït la tasca de les associacions memorialístiques i dels investigadors perquè avui es puguin retornar les restes a les seves famílies . “La reparació arriba massa tard”, ha admès, per això, ha demanat perdó però ha reiterat el compromís del Govern de continuar treballant perquè el procés de reparació sigui més ràpid.
“Avui posam fi a 80 anys d’espera”, ha sentenciat el vicepresident Juan Pedro Yllanes. “De tota manera, sabem que fem tard perquè han hagut de transcórrer més de 40 anys i com a societat democràtica no podem permetre’ns aquest retard”.
En nom dels familiars, ha dedicat unes paraules la portaveu de la Comissió de Desapareguts i Fosses dels Illes Balears, Maite Blázquez, néta d’una de les víctimes identificades a Porreres, que sentencia que les exhumacions han permès “rescatar del silenci moltes històries de vida”. “Moltes famílies hem tingut la sort de recuperar els nostres éssers estimats, altres encara esteu esperant. A tots vosaltres, us assegurem que no deixarem de buscar “. “Encara hi ha massa silencis impostos”, per això, Blázquez ha advocat perquè en els centres educatius també es parli de la Guerra Civil. “Les paraules encertades que expliquen la veritat ens ajudaran a restaurar la memòria dels nostres familiars que un dia van treballar per construir un món millor”. “Actes com el d’avui, trenquen el silenci”, ha sentenciat.
Amb les melodies dels xeremiers, els familiars sen n’han duit les restes de les cinc víctimes que han estat enterrades en la intimitat.
