Els malnoms tradicionals de Fartàritx (segona part)

Diumenge passat transitarem per uns quants carrers fartaritxols i avui ens proposam completar la passejada pel l’antic raval i posar punt i final al pelegrinatge a través dels àlies que regnaven a Manacor als inicis del segle XX.

El recorregut l’iniciarem a la plaça de la Concòrdia, de clares reminiscències “santantonianes”, que anà agafant entitat a partir de mitjan segle XIX quan ja estava formada per nou cases i flanquejada per dos molins.

Carrer dels Moliners

Per enllaçar amb el carrer del Remei no ens queda més solució que passar pel carrer dels Moliners, batiat en honor al gremi més paradigmàtic de Fartàritx; antigament conegut com carrer d’en Regalat, recordança d’un dels seus veïns.

Sortint del carrer dels Moliners ens trobarem a mitjan carrer del Remei i haurem de girar cap a l’esquerra per arribar al carrer de la Llum –un altre “invent” de mitjan vuit-cents- i, seguidament, al carrer d’en Gelabert.

Carrer de la Llum

El primer nom assignat a aquest carrer als Estims de 1685 fou carrer d’en Metge per la família Puigròs posseïdors d’una de les quatre cases que aleshores el formaven i que, al padró d’habitants de 1911, encara hi tenia estatge al número 14. Posteriorment fou conegut amb el nom d’uns altres dels seus veïns, els Riera Raïssa.

Al darrer quart del segle XIX, en el moment que s’assolí el sostre poblacional abans de la caiguda del negoci del vi, fou quan més habitatges ocupats hi hagué, acostant-se a la trentena.

La mort d’en Parragó, el famós bandoler manacorí, per un tret d’un soldat del Noveno, es convertí en un dels fets remarcables d’aquesta via.

Carrer d’en Gelabert

No fou fins a mitjan segle XVIII quan començà a formar-se aquest carrer amb les dues primeres cases que arribaren a les setze a finals del XIX.

Carrer d’en Figuera

Amb el nom d’uns dels personatges importants de la vila –els Rosselló Figuera– es coneix encara ara un altre dels carrers primordials del raval. En temps pretèrits també se’l conegué com carrer del doctor Rosselló, d’en Rosselló, de l’hereu Figuera i Pont d’en Figuera.

Als Estims de 1685 comptava amb vint-i-dues cases habitades que anaren minvant fins a situar-se en la quinzena que detallam.

Carrer de Sant Jeroni

El primer nom documentat que trobam –segle XVI- fa referència a un dels seus veïns de llinatge Jaume i àlies Meler. Un grapat d’anys després se’l coneixia amb diversos noms com de madò Melera, al Quarter dels dragons, el portal principal del qual s’obria prop de la cantonada amb el carrer de la Comtessa, segurament davant la placeta de Sant Jeroni (un altre dels topònims citats. També el citen com junt a terres de la Comtessa.

Al segle XIX apareix, esporàdicament, com carrer d’en Viudo fent referència als Homar àlies Viudo amb casa pairal a mitjan banda dreta del carrer, precisament a l’illa de Bartomeu Homar Viudo.

Al segle XVII el carrer, quan només arribava fins a na Comtessa, ja comptava amb quaranta-tres cases que anaren minvant fins a les trenta-quatre de finals del segle XIX.

Carrer de na Comtessa

El camí de Santanyi a Lluc entrava a Manacor procedent de Felanitx per dins terres de la comtessa d’Aiamans i d’aquí prové el topònim que apareix a la documentació a partir del segle XVIII quan hi obrien portes cinc cases, nombre que anà oscil·lant al llarg dels segles fins a situar-se en poc més de dues dotzenes a finals del segle XIX.

Tanmateix, sobretot el tram de dalt, se’l conegué circumstancialment amb noms com: camí de Felanitx, a l’envelador de Fartàritx, de la senyora de l’Hereu, Molinot d’en Tovell i trasts de don Llorenç Rosselló.

I aquí s’acaba el recordatori dels malnoms que regien a Manacor a principis del segle passat i que caldria recordar per tal de preservar, en tot el que sigui possible, les arrels del nostre poble. Amén.