La tesi doctoral de radiografia la situació d’aquests centres culturals i avalua el seu paper en l’oferta de turisme cultural
Enmig del debat sobre el model turístic, l’anomenat turisme cultural s’alça com una proposta alternativa al turisme de sol i platja que domina a les Illes Balears. És possible aquest canvi de model? La tesi doctoral de Lourdes Melis Gomila, defensada a la Universitat de les Illes Balears, aporta una perspectiva clau en aquest debat a partir de l’anàlisi que fa de la situació dels museus i del seu paper en l’oferta turística cultural.
La investigadora ha revisat la documentació legal i normativa relativa als museus i la situació que se’n deriva. A partir d’aquí, relata una evolució d’aquesta documentació, l’estat de les declaracions de les categories de museus i col·leccions museogràfiques fetes, les competències de la Junta Interinsular de museus i la situació de les xarxes de museus, entre d’altres.
A més, presenta un estat de la qüestió dels museus balears a partir de l’elaboració d’un cens de centres museístics, una descripció general de tots, però també d’aquells que no hi han estat inclosos; la seva localització arreu del territori de cada una de les illes, el tipus de titularitat i gestió predominant i les categories museístiques a la qual pertanyen. Aquestes dades han estat tractades de manera global, però també independentment a cada una de les illes, per poder obtenir conclusions concretes. Per acabar, també ha fet un estudi aproximatiu del públic dels museus a partir de les dades de visitants aportades pels centres.
Per una altra part, la recerca inclou una aproximació a les propostes de promoció turística entorn dels recursos culturals i, de forma més exhaustiva, dels museus, per oferir una idea de quin paper té, ara per ara, aquest model turístic a cada una de les illes. En aquest sentit, s’avalua la difusió que les institucions públiques fan dels museus en la promoció turística i s’identifiquen les iniciatives que els museus ofereixen al públic turista. Així, la tesi pretén constatar la potencialitat turística dels centres museístics i determinar quines són les possibilitats que ofereixen al respecte.
Com a resultat d’aquesta recerca, la investigadora ha identificat deu museus i col·leccions museogràfiques reconegudes d’acord amb la normativa legal, sense comptar els tres museus de titularitat estatal. Aquestes xifres demostren les dificultat que tenen els centres per adaptar-se a les exigències legals per obtenir el reconeixement de la categoria de museu o col·lecció museogràfica.
Així mateix, l’estudi destaca que, de les xarxes de museus establertes per la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, només existeix la xarxa de museus de Mallorca, la qual integra aproximadament un 20 per cent dels centres museístics localitzats. A Menorca i Eivissa, es produeix una concentració de centres bàsicament en dues zones del seu territori: a Menorca, a la part de Maó i de Ciutadella, i, a Eivissa, es concentra sobretot a Eivissa ciutat, concretament a la part de Dalt Vila.
En conjunt, els museus de les Illes Balears presenten una varietat tipològica important, que es tradueix en una oferta museística diversa i rica. Així mateix, hi ha un equilibri quasi equitatiu entre la gestió i la titularitat pública i privada.
La investigadora conclou que els museus balears presenten una potencialitat i possibilitats molt diverses que els podrien convertir en un dels recursos culturals més significatius de les Illes. Ara bé, també destaca que la majoria del museus no fan un estudi sistematitzat i constant del seu públic, fet que provoca no poder concretar les característiques dels seus visitants i, en conseqüència, dificulta el disseny de propostes adequades.
A la vegada, destaca que no es fa una difusió turística reflexionada, coordinada i completa dels museus, i que hi ha una manca de relació i propostes constants entre l’àmbit turístic i el cultural. Així mateix, el nombre d’activitats i propostes que els museus impulsen entre el públic turista és molt reduït, és a dir, els turistes no són un tipus de públic tingut en compte de manera seriosa per la majoria dels museus.
