“Al final haurem d’estar agraïts a la formiga blanca”

Maria Esperança Nicolau (Manacor, 1975) és la directora de l’escola de Sa Torre. Un centre històric d’educació infantil i primària de 167 alumnes que, tres anys després d’un ‘exili’ forçós per problemes estructurals a l’IES Manacor, tornaran al seu hàbitat natural després d’una reforma integral.

-Com espera que sigui la tornada a Sa Torre?

Serà molt més senzilla que l’anada, d’això no hi ha dubte. Perquè aquí a l’institut hi arribarem d’un dia per l’altra, i encara que hi hem estat molt bé, tot va ser molt precipitat.

-Recorda com va ser?

Feia poc que havíem començat el curs quan després d’una inspecció tècnica van detectar formiga blanca. L’estat de moltes cobertes era tan dolent que no quedava altre sortida que partir. Vam sortir cap a l’IES Manacor en 15 d’octubre de 2018. S’ha de recordar que aquest centre és de 1937 i que, per tant, s’havia mantingut 81 anys sense cap reforma seriosa i hi havia una gran quantitat de coses i problemes acumulats. Massa bé s’havia portat pel manteniment que havia tengut. És un edifici pensat en temps de la segona República i que ja tenia goteres.

-Tot estarà ja a punt per començar el curs per setembre?

Quasi tot. Ara hi ha certa pressa per recepcionar l’obra i que hi poguem entrar a fer classe, però ja ens han avisat que segons quins equipaments s’hauran d’anar posant durant el curs. En tot cas no crec que hi hagi massa problemes.

-Tres anys no són massa temps d’espera per una reforma que el Govern va dir que seria urgent?

El darrer any ha sobrat. Crec que s’hagués pogut fer més via, perquè passat un any i mig encara tot estava tal i com quan vàrem sortir. És cert que la torrentada de Sant Llorenç, que va ser pel mateix temps, se’n degué dur moltes prioritats económiques, lògicament. De qualsevol manera crec que s’ha badat i hagués pogut estar llesta un any abans.

-En qualsevol cas… ha pagat la pena

Sí, completament. Feia anys que des de les administracions es parlava d’una reforma, però mai arribava. Així que al final haurem d’estar agraïts a la formiga blanca, a la qual ja li vam fer gloses per Sant Antoni i tot… Sense ella ens hagués pogut caure la teulada damunt el cap. Literalment. Feia uns mesos que ja s’havia hagut d’apuntalar l’entrada perquè una boadilla de marès havia amollat. Després d’un estudi de l’Ibisec, una empresa especialitzada va haver de venir per veure què passava. El que van trobar després encara va fer més por. Hi havia cobertes que s’aguantaven amb llistons!, no ja teulons, llistons!.

-Vostè quan va arribar a Sa Torre?

El curs 2015-2016. Vaig arribar després de quatre anys a Sa Graduada i havent aconseguit la plaça definitiva al Molí den Xema. Però en aquells moments, a pocs dies d’haver de començar el curs, l’equip directiu va dimitir, el que va fer que l’Ajuntament es preocupés i tot per si havia de tancar el centre… imagini’s. També cal dir que durant els darrers anys a Sa Torre s’hi ha fet molta de feina per aconseguir que deixàs de ser majoritàriament d’alumnat migrant. El 90% va arribar a ser magrebí i amb ratios molt elevades, cosa que va fer que fins i tot ja no es celebressin festes tan populars com Sant Antoni o Sant Blai. Com li deia es va fer molta feina per intentar repartir aquest alumnat entre tots els centres de Manacor. En bona part gràcies a Jerònia Galmés. Tot això li ho deia perquè va ser quan Xisca Bergas, Joana Maria Ramis i jo vàrem entrar com a equip directiu.

-Ara que parlava d’administracions… vostè també va estar en política com a regidora del PSM. Què en recorda d’aquella etapa?

Sí, gairebé tres anys entre 2003 i 2006, fins que vaig deixar pas a Sebastià ‘Garba’ que després seria el candidat a la batlia. En aquells moments el partit passava per moments complicats perquè veníem d’un pacte de govern amb ALM que va acabar per explotar, i havíem passat de cinc a dues regidores, Margalida Capó i jo. Tenia 28 anys i vaig passar gust, però no era la meva manera de funcionar, perquè sempre vols aconseguir coses que veus que al final són impossibles per qüestions que surten de la política.

-Com per exemple?

Vaig lluitar molt perquè no es signés el conveni del centre d’alt rendiment de tennis, a la Torre dels Enagistes. Unes pistes que van nèixer com a públiques i que ara son també utilitzades pel qui tots sabem, com si fossin part del seu centre-acadèmia, com també passa amb l’ús de l’aparcament del camp de futbol i la pista d’atletisme. Tampoc es respectava l’ús del sol…

-Ara part de l’edifici històric també entrarà a formar part de l’escola. És així?

Així és. En una segona fase, durant el curs, la planta baixa de sa Torre de ses Puntes passarà a tenir un ús escolar de dilluns a divendres des de les 9 fins a les 14 hores. Hi haurà la sala de mestres i la sala de psicomotricitat. A més també hi ha un compromís per part de l’Ajuntament de cedir la plaça de Sa Torre perquè formi part del patí de l’escola, perquè pugui tancar-se de qualque forma i quedi integrada. El pati interior és molt petit per mesclar alumnes d’infantil amb els de primària.

-Sa Torre funciona per ambients?

Forma part del model d’escola viva i activa, basada en tres pilars: respecte a les necessitats autèntiques dels infants, l’acompanyament emocional i les intel·ligències múltiples. I va bé… als resultats em remet. Tot està per fer, per analitzar i crear, perquè tenguin competències molt fermes com a persones. Jo hi tenc els meus tres fills aquí, o sigui que si no hi cregués…