A començament del segle passat el carrer d’Artà, a més de ser pas obligat de les ‘rogatives’ que, sortint dels Dolors arribaven fins al cementeri d’es Pla per tornar a arreplegar-se dins l’espai sagrat després d’implorar la necessària pluja, a vegades arribada abans de tenir temps d’aixoplugar-se, veia com li anaven sortint branques a banda i banda.

Primer fou el carrer del Sant Crist, independitzat feia poc del carrer de la Verònica, després s’aniria bastint el de Sant Joan, ambdós conserven encara ara el nom amb el qual foren fundats.

Més tard s’obririen el de l’Aigua i el de Diana, els quals no tingueren la mateixa sort i foren rebatiats just acabada la guerra dels tres anys amb el nom de combatents caiguts al bàndol nacional –el primer Pedro Llull Caldentey i el segon Sebastián Planisi Duran-. Cas diferent succeí amb el d’en Mas –potser per no tenir entre els seus veïns cap combatent o per ser massa forà- aconseguí conservar el nom del seu urbanitzador.

Els que continuaven eixamplant el barri cap a la banda de llevant reberen noms en consonància a la devoció dels manacorins: Amor, Fe, Caritat i, finalment encara que anys venidors, Esperança.

Carrer del Sant Crist

Carrer de Sant Joan

Carrer de l’Aigua

Carrer de Diana

Carrer d’en Mas

Mentre els tres primers carrer mantenien una certa igualtat d’habitatges, la qual cosa ens indica que estarien gairebé completament formats –tot i que s’anoten algunes cotxeries i cases deshabitades-, a partir d’aquest i el vinent -13 i 16 veïns respectivament- la cosa va minvant fins arribar als només dues llars a la darrera travessia oberta, el carrer de la Fe.

Carrer de l’Amor

Aquest és el carrer on vivien els meus padrins paterns i on va néixer mon pare. El padrí era de Sa Coma i la padrina de Son Barba tot i que a la font consta un malnom desconegut per mi fins recentment: Meliú. De qualsevol manera, si me voleu trobar, el més conegut, popular i avençat a l’època és des Turisme.

Carrer de la Fe

I, a partir d’aquí els empleats de l’Administració de Consums ja podien controlar els carros que entraven al poble al crit de “Alto al Resguardo”. Amén.