La doctora manacorina en Filologia Clàssica, Antònia Soler, tradueix quatre biografies del gran autor grec sobre Alexandre Magne, Juli Cèsar, Demetri i Marc Antoni
Plutarc no és tan conegut com ara autors com Virgili o Homer, “encara que alguns alumnes el segueixin confonent amb Homer Simpson”, diu de bromes Antònia Soler (Manacor, 1971) doctora en Filologia Clàssica i professora a l’IES Manacor, abans d’explicar què significa el nou llibre que acaba d’editar Documenta Balear sobre el prolífic autor grec entre romans. I és que després de gairebé cent anys, per primera vegada les Vides Paral·leles de Plutarc són traduïdes en català i des de Mallorca.
“Després de l’edició del meu anterior llibre en què relacionava els mites grecs amb les rondalles, em van demanar si tenia més material per a un nou projecte… i d’aquí va sorgir la idea en què he treballat durant dos anys. “A Plutarc li interessava portar-se bé amb els romans. Perquè tot i seguir escrivint en grec, ja que no se sentia de el tot còmode amb el llatí, es va fer ciutadà romà per poder entrar al política”.
Les obres de l’historiador i filòsof nascut l’any 45 després de Crist, poden dividir-se en dos grans grups: Moralia, que englobaria les que tenen a veure amb les seves reflexions filosòfiques; i Vides Paral·leles, on desgrana les biografies de personatges clàssics per parelles, un romà amb un altre grec. “De les 46 que té ens n’han arribat 45, és a dir, que de Plutarc tenim pràcticament tot el que va escriure”. Malgrat que Soler sospita que va poder tenir ajuda d’altres persones, “que segurament van cercar-li documentació sobre els personatges a biblioteques… perquè el seu volum de producció és inassumible”.
Culte i de família influent, la seva prosa és descriptiva i irònica; “Per això he volgut traduir el més fidelment possible el que volia dir, sense fer interpretacions de frases ni reduir-les perquè siguin més concises. Penso que cal ser fidel al que va deixar”, argumenta Soler, que ha triat potser les parelles més icòniques per al públic contemporani: les vides paral·leles entre Alexandre Magne i Juli Cèsar per una banda, i les de Demetri (fill d’un dels els generals que van heretar l’imperi) amb Marc Antoni, el general de César també conegut per la seva relació amb Cleopatra.
“Plutarc planteja les biografies no com una acumulació de dades, sinó en base moltes vegades d’anècdotes i informacions casuals, el que ho fa encara avui dia, molt atraient”. “Crec que el lector s’adonarà que la humanitat no ha canviat, que l’ésser humà segueix sent el mateix amb els seus mateixos defectes i virtuts, encara que hàgim canviat la manera d’organitzar-nos i com vestim”, explica la també secretària balear de la Societat espanyola d’Estudis Clàssics. El llibre, que ja està a la venda, serà presentat tant a Mallorca com a la resta de les illes “al setembre amb més tranquil·litat”.
Soler, que en aquests moments està treballant en un interessant estudi dels sarcòfags pagans d’època imperial a la província romana d’Hispània (i que apunta que no hi ha de moment exemples balears: “perquè es van reaprofitar, estan perduts o amagats en cases”), reconeix que el procés de traducció ha estat feixuc, “en el sentit que havia d’estar amb diverses pantalles, el text original, un faristol amb el diccionari grec-català, i el suport del grec-francès i grec-anglès… tot això de manera física, la qual cosa resulta una mica incòmode però molt gratificant un cop tot acaba”.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca