Agricultura ecològica i multicultural

Maria González i Baris Doganay han establert a Manacor s’Hort den Conies, el resultat de tot el que van aprendre en països com Turquia, l’Índia, el Nepal o Dinamarca

Quan dos rodamón es troben poden succeir dues coses: que continuïn el seu camí nòmada, o que finalment s’assentin en algun lloc consensuat per desenvolupar-hi tot l’après prèviament dels seus quilòmetres. I tot i que les dues històries s’ajusten al que ha passat, ens quedarem amb la segona. Maria González (Palma, 1982) i Baris Doganay (Bahadin, Turquia, 1974) es van conèixer a Berlín, a la confluència de dos viatges paral·lels des d’Àsia. Ara, deu anys després, han assentat una petita empresa d’agricultura ecològica (amb botiga i distribució per cistelles inclosa) on el concepte de quilòmetre zero és literal.

Sota el nom de s’Hort den Conies, per la vinculació familiar amb la possessió que queda a l’altre costat del poble, la finca, tot i estar ja al camp, se situa a només 200 metres de la ciutat de Manacor, molt a prop de s’Hort des Correu (finca ara sense ús però que fins fa dos anys era famosa pels seus dos vimers màgics). “La meva família ja havia conreat hortalissa aquí fa anys”, explica na Maria, “fins i tot en la dècada dels 60 hi va haver una vaqueria”, però a poc a poc, a mesura que el camp mallorquí es va anar abandonant, la seva activitat va decréixer fins a passar només a conrear cereal sense massa pretensions.

“Quan vam arribar feia vuit anys que no hi havia animals i que la casa estava abandonada, així que vam decidir emprendre un projecte de recuperació, amb la clara intenció que fos ecològic i sostenible”. I és que na Maria, en acabar els seus estudis secundaris, va emprendre una etapa de viatges pel món que la van posar en contacte amb el medi rural. Va treballar en granges a l’Índia, Nepal i Dinamarca: “Des d’aleshores vaig saber que algun dia tindria la meva pròpia granja ecològica”.

“Quan tenia 18 anys vaig marxar perquè volia conèixer món, experimentar altres formes de viure, així que primer vaig anar a l’Índia i després a Nepal, on vaig començar a treballar per a una ONG que ajudava als agricultors locals, realitzant un voluntariat en diverses granges. Allà vaig experimentar la permacultura i vaig ensenyar tècniques a agricultors locals”. Uns coneixements tradicionals que va poder aplicar després en una explotació ecològica a Dinamarca, “la qual cosa va ser molt inspirador per a mi, en el sentit que em vaig adonar que podia tornar i aplicar tot l’après”.

Per Baris, encara que la seva aventura tingués menys escales, tot fou fins i tot més vital. Nascut en un poble de tot just 500 habitants prop de la capital turca d’Ankara, aviat va haver d’emigrar a Alemanya forçat per la pressió a la qual el president Erdogan exercia (i segueix fent-ho) sobre les minories que no combreguen amb la religió musulmana tradicional. “En realitat no som molt religiosos, tenim una cultura molt comunitària basada més en ritus i en l’ajuda comuna, sense que la figura de l’església tingui molt de pes”, recorda Baris, que pertany als alevís, un poble disseminat i que arriba també a altres països i zones veïnes com el Kurdistan. Són un grup etnoreligiós islàmic heterodox d’ensenyaments místics i orals.

“A Turquia ja cultivàvem cereals i llegums amb el meu padrí; ja que en realitat és complicat tenir un campo d’hortalissa i fruiters per que és una zona amb grans canvis de temperatura, on es passa ràpidament del fred a la calor intensos”.

D’aquesta forma i després de dos anys previs a Barcelona i dos fills, van tornar junts a Mallorca: “La dona que s’encarregava de la casa ja era gran i es va retirar. Això, unit al fet que la finca era de molts familiars i no es podia vendre ni llogar, va fer que ens decidíssim: Aquesta és la nostra!”.

Sota un sistema de regeneració i oxigenació rotatòria de la terra, Maria i Baris han assentat un sistema basat en l’hortalissa, els cereals i els llegums amb la incorporació de gallines i porcs (per tant, ous i sobrassada), “i la propera inclusió d’abelles per poder tenir mel”, a més de fruita de temporada com figues, prunes, nísperos o albercocs… i pa acabat de fer”, a l’espera de tenir el registre sanitari per començar a elaborar confitures”. Sis hectàrees que conreen entre els dos amb un producte que va a parar al consum de proximitat.

“Duim tot just un mes amb la botiga física oberta i estam francament molt il·lusionats”, diu na Maria, que recorda que també surten a vendre cada dissabte al mercat ecològic de Palma i que cada dimecres reparteixen les comandes que arriben al seu web (ca.hortdenconies.com), on es poden veure els productes a escollir i entre els quals també hi ha vins o cocarrois.

“Encara que sembli el contrari, ara no hi ha molta sortida pels productes ecològics… venim d’una crisi sanitària que també ha perjudicat econòmicament moltes famílies, a les quals ara els costa més comprar aliments, que encara que siguin millors i tinguin millor gust, tenen un cost major de producció. Per això hem de espavilar i evitar possibles intermediaris perquè hi poguem guanyar tant agricultors com consumidors”, coincideixen,”són productes superfrescos i a preus raonables”.

Print Friendly, PDF & Email