Gran Premi Manacor 1989: El miracle de Nor Fox i la copa caiguda del cel

Joan Caldentey Brunet

En memòria de Ramon Rosselló Veny.

Dia 21 de maig del 1989 es celebrà al Municipal de Manacor la XXXII Gran Diada Hípica en la qual es disputà el Gran Premi Manacor com a prova estrella de la jornada. Un 1989 per cert, de molts de canvis al món. La carrera estava reservada a productes nacionals de tres anys nascuts al 1986, lletra N. Respecte edicions anteriors la presentació fou especialment preparada, com també l’assistència de públic fou notable. Es notaven els primers efectes de l’arribada de Miquel Sansó a la presidència de la Societat Esportiva Trot, circumstància que ja explicarem en una entrega passada. La cursa comptà només amb 6 participants, després de les retirades de Nena Util i Nerón. Tot i això, es presentava força disputada. Darrera l’autostart partiren Noruega Mar, Niquelon, Nuria Mcelwyn, Nilcon, Nostro V.X, Nuvolat i el que en sortí guanyador, Nor Fox, amb dorsal número el 7 al llom. Trotó pràcticament inèdit als 2 anys, al gener començà a participar assíduament a les carreres de poltres del Municipal obtenint registres discretíssim que no presagiaven tal èxit. Sobre el seu origen cal dir que si bé la seva mare, Turista Fox, havia engendrat a Hudson (Guanyador del GPN del 1985),el seu pare, Haff, no havia tengut fins a n’aquell moment una producció destacada. Consegüentment, no era ni de bon bocí l’estelló de la Secció de Sementals més sol·licitat pels criadors. 

Nor Fox havia tengut un inici de vida esportiva modest però patí una metamorfosi durant la primera meitat del 1989. Ramon Rosselló Veny (de s’Espital) propietari i responsable de la seva preparació, en fou el culpable. Des del anys 50, Ramon s’anà forjant la fama d’entrenador miracle. Era capaç de transformar un cavall conflictiu en el més dòcil del món, de curar cavalls lesionats (que la ciència veterinària moderna no trobava sol.lució) amb remeis tradicionals a base d’herbes diverses i ungüents, de millorar substancialment els resultats dins la pista de trotadors que no oferien un bon rendiment. Amb alguns d’ells tengué inclús, quelcom paraescut a una relació sentimental intermitent, d’anades i vengudes amb infidelitats enmig. Oh Picon,cavall francès importat als 60 fill del gran Feu Follet X, mai funcionà amb d’altre entrenador que no fos ell. Li confiaren en reiterades ocasions. Quan en millorava les seves aparicions era enviat a preparadors de renom que no en treien dos cèntims, moment en el qual Rosselló tornava a ser requerit. 

El danès Ole Senator superà gràcies a ell el que a l’argot cavallístic dels Estats Units anomenen  poor performance sindrome. El que és el mateix quedar ancorat a la sorra a 500 metres de meta producte de la baixa autoestima de l’animal.

Al 1995 Vampirolay era un poltre de 3 anys que quan passà a mans de Rosselló, s’acabà convertint en un clàssic de les categories intermitges del circuit manacorí. Mai tornà a ser el mateix quan el deixar d’entrenar anys després. Varon du Pin tenia una cama lleugerament més curta que les altres i per aquest motiu trotava de manera irregular. Amb unes ferradures especials, dissenyades per ell mateix, acabà rodant a 1,20 amb un trot molt més ortodox. De bon segur Ramon es deu haver dut a la tomba els seus millors secrets. Per les innumerables converses que vaig tenir amb ell, hom va deduir que (fora haver sortit pràcticament mai de l’illa) arribà a les mateixes conclusions que els grans entrenadors francesos. El millor per un cavall de competició, és pasturar gran part del dia en una extensió de terreny el més gran possible per tal d’evitar      tenir-lo tancat a un estable. Òbviament Ramon aplicà els seus mètodes poc convencionals per posar en forma Nor Fox. Li feu guanyar musculatura i allargar el seu trot. A la Diada de Primavera, celebrada al mes de març, s’emportà la victòria amb una reducció quilomètrica d’1,36. Més bona que les de principi d’any, però lluny de les que a n’aquells moments enregistraven els més competitius de l’anyada. Les següents setmanes seguí baixant velocitats i fou inscrit al Gran Premi Nacional, on tengué un actuació poc rellevant.

Una setmana després Nor Fox participà a la revenja manacorina, dotada amb un milió de pessetes en premis. Sense ser favorit, però amb majors perspectives d’èxit ja que era un dels participants més adaptats als 645 m de corda de la pista manacorina.

De bon inici l’euga Nuria Mcelwyn, propietat de Pedro Santandreu i amb Guillem Riera (Prim) al sulky, agafà cap i corda. Això no obstant, el primer revolt patí una desmuntada a l’igual que el guanyador del GPN, i favorit, Nostro VX. Aprofità la circumstància per passar a liderar la carrera el nostre protagonista. Nor Fox controlà en tot moment la correguda, però arribà un tant extenuat a la recta d’arribada. Nuvolat, que anà de remolc tot el recorregut, experimentà una forta embranzida els darrers 150 m que posaren seriosament en perill el triomf a la clàssica del fill de Turista Fox. A 20 metres per la línia de meta aquest varià lleugerament la seva direcció i un suposat i intencionat cop de fuet de Ramon Rosselló Riera (conductor i fill del propietari) ferí accidentalment el cap del seu rival fent-lo galopar. L’incident fou motiu, fins i tot anys després, de tertúlies de bar entre aficionats. Martí Fluxà Bauçà (d’en Quito), conductor de Nuvolat, sempre defensà que la teòrica fuetada havia impedit al seu cavall disputar amb opcions l’arribada. Mai es tendrà la certesa del que realment passà. Per la seva banda Noruega Mar, avançant per la corda, quedà en segon lloc.

El registre del sorprenent guanyador fou acceptable pel moment, 1,26. Qualsevol entès en trot coincidirà que és molt poc habitual i digne de lloança que un cavall rebaixi el 2 mesos la seva reducció quilomètrica en 10 segons.

La tarda deparà una altra sorpresa. A mitjans horabaixa un avió, començà a sobrevolar el recinte hípic fent maniobres de demostració. Posteriorment agafà altura i deixà caure un paracaigudista. Aquest aterrà amb perícia davant la línia de meta portant un objecte a la mà.. Es tractava, del trofeu que s’havia d’entregar al guanyador. Tot davant dels aplaudiments i l’estupefacció d’un hipòdrom ple de gom a gom.

Amb posterioritat Nor Fox, s’incorporà a la plantilla dels hipòdroms mallorquins participant sobretot a Manacor. A mitjans finals de la dècada del 90, fou venut a la veïna illa d’Eivissa on acabà els seus dies com a cavall de competició després d’haver disputat  357 carreres i haver obtingut 36 primers. Polèmiques apart, fou un dels millors de la seva generació i amb el temps demostrà ser un just guanyador del Gran Premi Manacor. També, fora cap dubte, fou el major èxit de Ramon Rosselló Veny. Una victòria de la que sempre es mostrà orgullós. Fou, al cap i a la fi, una copa caiguda del cel!. Lloc on deu estar descansant en pau.