Els malnoms dels veïnats de Sa Bassa i els seus voltants

Finida la passejada per les barriades foranes de la banda de tramuntana, avui començarem la nostra eixida al vertader punt neuràlgic de Manacor: sa Bassa, allargant l’itinerari per conèixer els malnoms dels veïns dels carrers limítrofes amb el quilòmetre zero de la ciutat, a principis del segle XX.

Plaça de sa Bassa

Malgrat, segons els interessos de l’època, s’intentàs canviar el nom d’aquesta plaça – Comte de Sallent o Calvo Sotelo-, tanmateix els manacorins la coneixerem per sempre com sa Bassa, encara que no sapiguem exactament l’origen del nom (nosaltres proposam que, com en moltes altres ocasions, es deuria a un dels seus habitants). Ja al segle XVI, a la cantonada amb el carrer de n’Amer hi tenia estatge Bartomeu Frau de sa Bassa.

Val a dir que en aquells anys de la primera dècada del segle passat a sa Bassa hi ha via els mateixos cafès que ara –quatre- i que el director del setmanari Justícia, Manuel Giménez Moya, que tantes vegades polemitzà amb mossèn Alcover, vivia al número 7-2n de sa Bassa.

Moya, que tantes vegades polemitzà amb mossèn Alcover, vivia al número 7-2n de sa Bassa.

Carrer d’en Bosch

Carrer que deu el sen nom als Bosch de la Blanquera, amb casal on passat els anys hi obriria les portes la Casa del Poble i, després en temps de guerra, albergaria les cuines on es servia menjar als soldats i als més necessitats del poble. A la cantonada amb el carrer d’en Peral –on hi hagué molts d’anys La Reforma– hi tingué casal i posada el comte d’Aiamans.

Carrer d’en Peral (antic carreró del Comte Togores)

Tot i l’estretor d’aquest curt carrer –i això que molts anys enrere l’eixamplaren- era part del camí reial que des de Ciutat anava a parar a Artà. Aquí hi hagué el primer estanc del tabac de Manacor.

Carrer de s’Estrella

Quant a aquesta via, coneguda amb més de mitja dotzena de noms al llarg de la història: d’en Pere Monseriu, del Ferrer Nou, d’en Sastre, de mestre Rossinyol, de l’Hostal, de l’Alarp, de les Teules Pintades i d’en Martí Vila, acabà finalment fent prevaler el nom popular, el qual, creiem, fa referència a les teules pintades elaborades a la teulera gestionada per Joan Fiol Perde  allà pel segle XVII.

En els anys que obrien el segle vint, el Montepio de Manacor hi acabava d’obrir oficina, més tard ocupada per la Caixa de Pensions per a la vellesa i d’estalvis quan es va fer càrrec del negoci.

Carrer de l’Amargura

La nostra teoria és que aquest carrer, abans dit de sa Pedra llisa, mossèn Darenys o davant na Camella, agafà el nom –com el de la Verònica i el de la Soledat- d’una de les estacions del via crucis que donava la volta al poble.

Carrer de la Soledat (abans dit dels Tonedors)

Al final d’aquest carrer, a la banda esquerra, encara podeu veure la capelleta col·locada on hi havia la posada dels frares de Sant Francesc de Paula quan venien de Sineu a fer recapta. També, cap a mitjan segle XVII, hi tingué estatge mossèn Antoni Avellana, introductor de la festa de Sant Antoni a Manacor.

Carrer de Pius XII

Es tracta d’un altre dels carrers primordials de Manacor, conegut al llarg dels anys com carrer d’en Soler, de n’Amer, d’en Junot, de n’Oliver i del senyor Fortesa (pels Quint Çafortesa qui hi tenien posada).

Carrer de l’Amistat (dels Bous)

Seguint amb la nostra teoria, creiem que aquest és un altre dels carrers manacorins que agafaren el nom d’un dels seus veïns més coneguts. En aquells anys hi tenia seu la Sociedad Socialista local.

I per avui ja n’hi ha, la setmana vinent ens dedicarem a recórrer els carrers que enllaçaven el carrer Major amb el de n’Olesa. Amén.

Sínia d’en Camell (Na Camella).

Carrer d’en Bosch en dia de fira- A l’esquerra la posada del comte d’Aiamans.