El SAPI (Sistema d’alertes Primerenques d’Inundacions), ideat per l’agrupació de Protecció Civil de Manacor calcula quanta aigua pot passar per sota dels ponts que creuen les torrenteres de Mallorca
Calcular alçades, amplades i pendents de totes i cadascuna de les construccions que puguin interferir en el curs dels torrents mallorquins, per tal de conèixer en quin punt exacte cal començar a preocupar-se de cara a futures inundacions o torrentades com la succeïda el 2018 a Sant Llorenç.
Aquestes són les premisses en què es basa l’anomenat SAPI (Sistema d’alertes Primerenques d’Inundacions), un projecte de consciència situacional ideat pel cap de l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil de Manacor, Rubén Ramon, i que compta amb la col·laboració del gabellí Miquel Juan, de la unitat operativa del 112.
Junts estan duent a terme un laboriós treball de camp i anàlisi posterior de cada un dels ponts o estructures que creuen les torrenteres, per tal de grafiar les seves dimensions i saber, en conseqüència, quin cabal poden suportar per saber en quin punt exacte una pujada de l’aigua pot començar a ser preocupant i indicadora d’una riuada. Saber quan s’ha d’activar el protocol d’emergències per inundacions. Tot això enfocat a la prevenció i a minimitzar els riscos.
“Quan se superen els límits de precipitació establerts ens arriba un correu electrònic perquè estiguem en alerta i poder fer un seguiment de les conques o subconques dels torrents de la zona”, concreta el seu ideòleg.
A Mallorca hi ha un total de 21 conques de torrents a les que van a parar 6.336 subconques associades. Entre tot aquest embolic de quilòmetres d’artèries’ s’han localitzat fins a 124 punts de control. Començant per la zona del Llevant, on es va produir l’última gran pujada. Pel municipi de Manacor, per exemple, passen cinc conques: Na Borges, n’Amer, ses Talaioles, Cala Mendia i Cala Murada.
“Les visites de camp serveixen per determinar els punts de control i a partir de quina quantitat de metres cúbics d’aigua per segon cal preocupar-se. Visitam els ponts, els mesuram i feim els càlculs i les estimacions de riscos”, explica Ramon. “Fins aquests moment tenim estudiats al voltant d’un 40%”.
“A més de la feina de catalogació (duta a terme quan les seves respectives professions els ho permeten, durant els caps de setmana) tenim una reunió de tot el grup un cop al mes”. Un treball meticulós sempre en contacte amb Recursos Hídrics del Govern i que té la col·laboració de la direcció general d’Emergències. “Sabent el que coneixem ara, pot ser a Sant Llorenç podríem haver actuat abans”.
Manacor, quarter general
El modern dispositiu de control està muntat a les dependències municipals d’un antic col·legi i escola de música de Manacor, prop del claustre de Sant Vicenç Ferrer, on es rep gairebé en temps de real (amb un decalatge màxim de 20 minuts) dades de la AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) sobre possibles pluges, i imatges associades Echotop pel càlcul de desenvolupament vertical dels núvols, el que suposa més o menys convecció. Tot això creuant dades dels diferents punts de recollida de dades disseminats per l’illa.
Protecció Civil de Manacor
Fa només uns mesos que Rubén Ramon (Saragossa, 1977) és el nou responsable de Protecció Civil a Manacor, després de set anys en el grup de voluntaris. Un col·lectiu que precisament va néixer al municipi l’any 1990, després de les inundacions sofertes a finals d’estiu de 1989 i que van afectar severament tant a la ciutat com als nuclis costaners de Porto Cristo i s’Illot.
“Poc a poc la percepció social va canviant. Les administracions han de creure en els cossos Protecció Civil, perquè tradicionalment s’han agafat com a mà d’obra barata per a realitzar treballs que tampoc els corresponen”. De fet encara hi ha pobles a Mallorca que no en tenen. “I això que a moltes petites localitats, el temps de resposta davant, per exemple un codi aturada, és d’entre 5 i 10 minuts, molt més ràpid que haver d’esperar vint minuts o més a que arribi una ambulància”.
De cada vegada més i sobretot a Manacor, ens hem orientat cap a la logística. Una tasca que va ser clau durant la darrera gran torrentada que va afectar a al municipi de Sant Llorenç. L’agrupació local té un pressupost actual de 10.000 euros en material i 3.500 euros en roba d’uniforme. Amb unes actuacions que en temps de la covid han arribat a les 454.
“No es cobra. Es cobra en formació, cursos i satisfacció per la feina feta”. Durant el confinament van realitzar una gran tasca distribuint medicaments a la gent que no podia sortir de casa seva. “Cal entendre que la gent té els seus treballs i de vegades és difícil combinar-ho, però en aquests moments tenim 16 persones voluntàries i altres quatre a l’espera de realitzar el curs bàsic. Si ens comparam amb altres agrupacions i tenint en compte la grandària del municipi, som pocs. Volem emprendre una campanya de captació de voluntaris, encara que tot s’ha vist retardat per la covid”, recorda Ramon.
Desgast
“Amb la covid tothom ha quedat una mica desgastat i segur que això comportarà seqüeles psicològiques. Durant la covid no es van convocar els cursos bàsics, que tornaran al setembre”. Les condicions per poder formar part de l’agrupació local de Protecció Civil són ser major d’edat, superar el curs bàsic de 30 hores per conèixer la normativa d’actuació en emergències, preparació psicològica, complir al menys amb 60 hores anuals i, com a novetat, no tenir antecedents penals.
“Durant els últims anys ens hem fet més visibles, tot i que encara hem d’aconseguir que més gent jove s’interessi per nosaltres, animar-los a que formin part de Protecció Civil, per això si és per falta de temps o no volen actuar directament sobre el terreny, també tenim la figura del col·laborador”.
