Sebastià Riera i Toni Galmés són els artífexs de les figures de la nova campanya comercial de la ciutat
Que Manacor és terra d’artistes és àmpliament constatable amb només fer un repàs dels pintors o escultors referents sorgits del poble durant les últimes dècades. Però l’evolució del propi concepte i l’auge dels foguerons de Sant Antoni han suscitat una nova tipologia d’artista-artesà plàstic molt interessant. Aquests podrien ser, per exemple, Sebastià Riera Pocoví i Antoni Galmés, elegits per l’Ajuntament per omplir la ciutat de figures fantàstiques dins de la campanya comercial ‘Manacor Encantat’.
“Ha estat un mes i mig de molta feina, de jornades de nou del matí a onze de la nit”, revela Riera, que s’ha encarregat de dissenyar l’arbre humà que presidirà fins dia 7 de juny la plaça de sa Bassa, o el drac ‘menja verdures’ col·locat en un solar adjacent a la plaça Constitució. Tot i tenir experiència prèvia en figures complicades en alçada i volumetria, Riera reconeix que en aquest cas “el problema per triar material i calcular l’estructura ha estat més gran, ja que han de resistir el vent o la possible pluja. Aguantar un mes a la intempèrie”.
Riera Pocoví, que ha comptat amb la col·laboració puntual de persones del col·lectiu Tres Potes, explica que va ser el consistori qui va decidir la temàtica: “M’ha anat perfecte, ja que he pogut plasmar elements de la meva infància com ara el drac”. “Per a mi ha estat tot un honor que se m’hagi encarregat una cosa així a la meva ciutat. És cert que havia fet altres coses com la Mulassa de Sant Jaume com voluntariat, però aquesta oportunitat ha estat especial”, remarca.
I encara que el temps hagi estat molt escàs, insisteix que la implicació “ha estat al 200%. Al final has de tirar de contactes quan estàs una mica desesperat, però sempre donant el millor. De fet si no, no ho faria “. “També vull donar les gràcies al ferrer de la brigada municipal, Toni Riera Sagrera, per la seva paciència a l’hora de realitzar les estructures de ferro i engramponar-les a terra”. Un carcassa que, en el cas del gran arbre fantàstic de Sa Bassa, queda recoberta de cartró-ploma i escuma de poliuretà expandida.
Passió fallera
L’altre component del projecte del particular bosc encantat manacorí ha estat Toni Galmés, que ha alçat a Na Camel·la fins a sis metres de fada i ha focalitzat l’atenció de la plaça de Palau amb un cavall alat de més de tres. Conegut a nivell local per la gran falla que va dissenyar durant quatre anys i que va fer cremar pel novembre de 2019 al barri de Santa Catalina, Galmés assenyala que, en el seu cas les estructures “són de fusta de pi i poll”, i que com Riera , ha hagut de calcular molt bé les formes de les seves creacions: “les primeres que tenia en ment eren una mica més complicades, així que he hagut de adaptar-les, sobretot pel vent”.
“Com en una falla, s’ha de cercar una composició que sigui atractiva, però que al mateix temps sigui factible”. Precisament, tot i reconèixer que la crisi sanitària ha retardat diversos dels seus projectes, Galmés ja està treballant en el que serà la seva segona ‘plantà’ fallera, un disseny “que si tot va bé podrà ser cremat per a la primavera de l’any que ve, de seguida que arribi el bon temps”.
