L’administrador concursal de Majorica critica les intromissions en la seva feina

Es ratifica en l’opció de Majolaperla SL i no entén “l’alarma social innecessària” creada pels sindicats i els altres ofertants

 

Dur i contundent informe de l’administrador concursal de Majorica, Fernando Martínez Sanz, que es ratifica en la seva proposta d’adjudicació a Majolaperla S.L. sense necessitat de subastilla. De fet, després d’analitzar les al·legacions presentades per sindicats i comité d’empresa, determina que no tenen el “pes suficient” com per a modificar el sentit de la proposta que va realitzar el març. A més, aprofita el seu nou escrit per recriminar que durant tot aquest procés s’han produït “filtracions interessades” i critica que moltes de les al·legacions presentades s’hagin limitat a “desprestigiar infundadament” la seva tasca com a administrador concursal o a l’oferta proposada, és a dir, la francesa Majolaperla.

No dubta a titllar de voler crear una “alarma social innecessària”. En concret es refereix a el risc de deslocalització. “Cap dels oferents ha manifestat que vulgui deslocalitzar l’activitat productiva”, sentencia i recrimina que s’hagi desconfiat “sense més” de les ofertes presentades per grups internacionals. Així, retreu en el seu document, que aquestes insinuacions (recurrents entre els oferents nacionals) han obligat a Majolaperla i Sobior a reiterar a el comitè d’empresa el seu compromís de mantenir la producció a Manacor.

Martínez Sanz també recrimina que s’hagi generat amb aquestes acusacions “falses pors i perills que han estat utilitzats per desprestigiar, justament, als dos oferents amb les propostes al nostre parer més sòlides”. “Cap oferta pretén el trasllat de la unitat productiva fora de Manacor, de manera que no tenen fonament les manifestacions alarmistes sobre la pèrdua de el teixit industrial a la comarca”, sentencia l’administrador concursal en el seu informe en resposta a les al·legacions.

Pressions

L’administrador concursal ha fet cas omís a les pressions dels sindicats i de el comitè d’empresa i ha ratificat davant del jutge la seva decisió presa fa unes setmanes que donava per guanyadora de la subhasta a la francesa Majolaperla, propietat de Gregorie Agustin Bontoux-Halley, un dels principals accionistes de la multinacional Carrefour, que va oferir 9,7 milions d’euros, dels quals sis són d’aportació directa, a través de Majolaperla. És el millor projecte de viabilitat de els cinc presentats en els jutjats de Palma. Així ho va fer constar Martínez Sanz en el seu informe en el qual explicava que el valor de l’oferta és positiva en 2,2 milions, molt per davant que la resta.

El principal obstacle que va dur al comitè d’empresa a protestar fa una setmana a la fàbrica de Manacor va ser que Majolaperla només vol quedar-se amb 96 dels 275 treballadors, tot i que podria ser una xifra superior ja que l’empresa francesa ha mostrat predisposició i ha promès deixar obertes la fàbrica i la botiga de Manacor. En aquest segon informe, l’administrador concursal posa les coses clares al comitè d’empresa. Cal recordar que al llarg d’aquest procés el comitè de Majorica va desacreditar a la resta de treballadors de la península.

El desacord va venir motivat per la voluntat del comitè manacorí de preferir Nova Mallorca Inversions. Així, Martínez Sanz és contundent: totes les consideracions aportades pels treballadors són tan vàlides com les de el comitè d’empresa. Té clar que els seus criteris no poden satisfer a tots, però destaca que ha detallat de “forma minuciosa cadascun dels càlculs i el motiu que ha portat a la seva utilització per a la valoració de les ofertes”.

I si els llocs de treball han estat el punt de discòrdia, Martínez Sanz no va amb mitges tintes: “Per descomptat que s’ha intentat garantir el major nombre de llocs de treball, però cal ser realistes. Indicar en l’oferta que s’assumirà un nombre elevat de treballadors, no és sinònim de major bondat de l’oferta“. Així puntualitza que també ha de vetllar pels treballadors que veuran extingits els seus llocs de treball. També retreu la “demagògia” de dir que no s’ha negociat amb els treballadors amb caràcter previ tenint en compte les situacions laborals. “La celeritat d’un procediment de venda no es pot veure alentit per aquest tipus de negociacions”.

Print Friendly, PDF & Email