Revista07500

El camí cap una Policia Local: la Guàrdia Municipal de Manacor (segona part)

Antoni Sureda Vicens

Avui continuam amb la segona i definitiva entrega de la gran transformació que patí el cos policial fa un poc més d’un segle.

La plantilla de la Guàrdia Municipal a l’any 1912.

Malgrat les diverses fonts consultades sobre el nombre d’efectius que formaven el cos de la Guàrdia Municipal a l’any 1912, de la documentació i les fonts on poden treure informació són escasses i la vegada solen ser poc exactes.

Les dades que consten a l’arxiu municipal de Manacor referent a la plantilla orgànica, són de data posterior a l’any 1912; concretament fins l’any 1925 no consta cap relació del personal que formava part del cos de la guàrdia urbana o rural de Manacor .

Tampoc en els llibres d’actes consultats des de l’any 1910 a 1914 no fan cap tipus de referència al número de membres del cos de la guàrdia urbana, rural, serenos etc.

No obstan mitjançant unes estimacions, s’ha pogut esbrinar un nombre aproximats, que ens fa suposar que el cos de guàrdia urbana estava formada entre vuit i nou membres.

Ens basam per afirmar aquests nombre d’efectius en dos suposats:

a).- En el llibre d’actes de Ple 72411 de data 09 d’abril de 1912, seient Batle de Manacor, el Sr. Francesc Gomila, donaren compte de l’adquisició de vuit revòlvers per la guàrdia, acordant a la vegada que aquests fossin marcats amb una petita senya per la seva identificació.

b).- Part d’una fotografia penjada a la paret en un antic despatx d’un cap de policia de l’any vuitanta aproximadament, on apareix part de la plantilla de l’any 1912, i on es pot destriar set membres del cos de la guàrdia urbana. Se suposa que la part que no es veu de la foto, podria haver un o dos membres més de la guàrdia, segons testimonis orals de Policies Locals ja jubilats que han format part en uns determinats moments del Cos de la Guàrdia Municipal de Manacor, han reconegut sense dubte la fotografia que duia escrit baix de la foto “policia municipal 1912”.

No podem saber realment si foren vuit els revòlvers que s’havien aprovat per la seva adquisició. Tenim constància de tres d’aquestes armes, perquè els guàrdies no podien utilitzar l’arma de foc sense que abans les fos concedida la llicència d’ús d’armes per part de la Guàrdia Civil. D’aquesta forma segons la documentació analitzada, sabem que el 6 de setembre de 1912 el guarda municipal (guarda jurat) Bartomeu Jaume Bennàssar va rebre ja la referida llicència i per tant ja podia dur arma. El dia 18 de novembre del mateix any obtenen la llicència d’ús d’armes els guardes Vicenç Nadal i Josep Escales.

I cinc dies més tard va rebre la llicència el qui havia estat anomenat Cap de la Guarda Municipal Antoni Gomila Llull.

No hi ha constància en el llibre de pagaments abans de l’any 1912, on podria quedar anotat el cost que suposava a les arques municipals els salaris dels membres de la Guàrdia Rural i de la Guàrdia Urbana.

Segons en els llibres de fons municipal de la depositaria de l’Ajuntament de Manacor dels anys  1912 i 1913, capítol 2, una relació mensual de 220 pessetes en la seva totalitat, per tots els membres de seguretat sense especificar el nombre d’agents (es pot suposar que es refereix a la Guàrdia Urbana, tota vegada que en un capítol apart concretament en el núm. 3, fa referència al pagament mensual dels empleats de la Guàrdia Municipal i Rural.

El cost mensual era de 220 pessetes per tots els membres de la Guàrdia Municipal, excepte el mes de maig, on figura que era de 216 pessetes amb 33 cèntims. La totalitat del cost anual de les nòmines de “Policies de Seguretat” era de 2.636’33 pessetes. Si tenim en compte que la plantilla estava formada per vuit guàrdies municipals, el salari era miserable amb una mitjà diària que no arribava a una pesseta.

En els llibres de pagaments de l’any 1913, es fa referència a les despeses ocasionades pels salaris de la Guàrdia Rural, segons consta en la relació núm. 2 del capítol 2. Analitzada la següent relació de pagaments, aquesta queda desxifrada de la següent manera:

En el mateix llibre de comptes de l’any 1913, en la relació 3 del capítol 3, fa referència al cost mensual de Guàrdies Rurals, però sense especificar tampoc el nombre de Guàrdies que formaven el cos en la seva totalitat. La relació mensual era de 440 pessetes, a excepció dels mesos de setembre, novembre i desembre on consta eren de 438’16, 425’34 i 285’34 pessetes respectivament, i representava un cost anual de 5.108 pessetes. L’augment del jornal s’havia augmentat el doble en un any, passant a cobrar un salari amb una mitjà diària de dues pessetes per jornada.

El Cap de la Guàrdia Rural i Municipal

Malgrat no hem pogut localitzar cap nomenament on figuri el comandament de màxima graduació en el cos de la Guàrdia Municipal a l’any 1912, en el llibre d’actes 72313 de 21 de gener de 1912 consta:

Es va acordar per unanimitat gratificar en vint-i-cinc pessetes al guàrdia Antoni Gomila Llull, pels treballs extraordinaris durant el mes en quintes i consum; i en deu pessetes mensuals a partir d’aquest mes mentre faci les funcions d’Inspector o encarregat de la Guàrdia Rural, segons consta en el llibre d’actes referència 211011, de l’any 1912.

D’acord doncs amb aquest llibre d’actes queda clar que el Sr. Antoni Gomila ocupava el càrrec d’Inspector de la Guàrdia Rural. No obstant des dels anys 1911 a 1913, no es pot assegurar amb certesa si el cap de la Guàrdia Rural exercia a la vegada com a cap de la Guàrdia Municipal, però segurament era així. El cap tenia tot el comandament sobre totes les forces municipals, tota vegada que tal i com hem anomenat al principi de l’estudi, aquesta era un dels motius pels qual el batle volgué reorganitzar novament la Guàrdia Municipal.

La informació consultada segueix sent confusa, i fins i tot contradictòria, ja que segons les actes de ple d’aquells anys, a vegades es fa referència al Sr. Gomila com a Inspector de la Guàrdia Rural i en segons quines actes anomenen al mateix com a Inspector de Guàrdia Municipal.

Consultat l’arxiu  municipal, l’aplec de lliuraments de l’any 1912, lliurament 125, del capítol 11, amb certificació literal del Secretari Municipal Francesc Nadal, on fa referència al cap de la Guàrdia Rural, acordant el pagament cada tres mesos d’una subvenció al Sr. Gomila de 30 pessetes pels serveis extraordinaris com encarregat de la Guàrdia Rural, i que una vegada retinguda la part corresponents de descomptes, suposava una despesa líquida de 26’40 pessetes.

Ordre de pagament nº 125 de data 4 de juliol de 1912, a D. Antoni Gomila, Guarda Rural   en  pago a la subvención correspondiente al segundo trimestre del actual año, acordadas por el Ayuntamiento por los servicios extraordinarios que presta como encargado de la guardia rural  acompañándose con el libramiento nº45 perteneciente a este mismo capítulo, certificación del acuerdo.

En Manacor a 4 de julio de 1912.

Segons el llibre d’actes, referència 77412 de març de 1914, el Sr. President proposa que al Guàrdia Municipal que anteriorment havia fet funcions de Inspector de la Guàrdia Municipal, fos gratificat amb deu pessetes mensuals durant tot el temps que va exercir el càrrec i a contar del dia primer de gener, al Sr. Bartomeu Verd Maimó[1] en concepte de serveis extraordinaris propis del càrrec.

Acte seguit en el mateix llibre, el President també proposa pagar als Serenos Municipals, Guàrdies Rurals i Peons caminers, el jornal que venien cobrant fins al moment, consignat en els pressuposts pels treballs extraordinaris que les ocasiona el desenvolupament del seu càrrec, que correspon al darrer mes de febrer.

Uniformitat.

En tota la documentació que s’ha tingut accés, si bé és cert que s’han localitzat ordres de pagament de vestimenta per la Guàrdia rural, urbana o serenos, no queda constància per escrit de la roba utilitzada per la confecció de la vestimenta, ni color, ni textura.

No obstant, segons les fotografies de la Guàrdia tan rural com urbana de l’any 1912 , així com la resta de plantilles d’altres Municipis d’Espanya d’aquells temps, la vestimenta solia ser de color gris i beige. La gorra de plat alta amb l’escut municipal en el frontal de la gorra.

Un corretjam que podia ser negre o marró que anava de la part esquerra a la dreta, on antigament duien la funda del revòlver o sable.

Segons les ordres de pagament de l’any 1913, núm. 3 capítol 3, consta varies ordres de lliurament signades el 6 de febrer de 1914, pel Sr. Batle Sr. Joan Servera i el secretari Sr. Francesc Nadal.

A   José Fuster por tela paño para trajes de la Guardia Rural.  23 de abril ………….208 pessetes.

A  José Sastre por hechuras confección trajes Guardia Rural. 23 de abril ………………… 65’50 pts.

A  María Martorell, costurera, por hechura confección un traje de Guardia Rural…………. 9 pts.

A  Antonio Dalmau, sombrerero por gorras de paño para los Guardias Rurales…………….. 29 pts.

A los Almacenes Martín por tela para trajes de Guardias Rurales 11 de octubre………. 67’37 pts.

A  José Fuster por telas forros para trajes de Guardias Rurales 11 de octubre………….. 10’25 pts.

A  María Martorell, costurera, por hechuras confección de trajes para los Guardias R. … 48 pts

Curiositats en els llibres d’actes del Ple Municipal entre 1911 i 1913 sobre la Guàrdia Municipal.

  • Llibre d’actes del Ple, referència 72313, de data 2 de Juny de 1911. Gratificació amb l’import d’un dia als Guàrdies Antoni Gomila Llull i Jaume Gomila Ferrer, pel servei que realitzaren al sorprendre als autors d’un robatori de blat en la casa de D. Pere Riera.
  • Llibre d’actes del Ple, ref. 72323, de data 24 de setembre de 1911. El President Sr. Bartomeu Marcó Más, Batle acctal., proposa la compra tota vegada que ja s’acostava l’hivern del capot pels serenos i la vestimenta per un guàrdia municipal.
  • Llibre d’actes del Ple, ref. 72313, 20 d’octubre de 1911. El batle proposa, ja que està a punt d’arribar l’època hivernal, l’adquisició del respectius capots pels serenos i un uniform per un dels guàrdies municipals. La proposició va ser aprovada.
  • Llibre d’actes del Ple, ref. 72313, de 7 de gener de 1912. Es proposa que amb motiu de l’augment de dues places de guàrdies rurals, es fa necessari l’adquisició d’un “traje” i dos capots per ells. El Sr. Amer proposà que si tan sols tenien una vestimenta, es fessin un altre uniform de resguard per cert actes i no haver d’anar així, amb un traje” brut.
  • Dia 25 de març de 1912, el Cap de la guàrdia Municipal Antoni Gomila va intervenir en una brega dins un bar de la plaça Constitució.
  • Llibre d’actes, referència 72411, de 30 de Juny de 1912. El Batle acctal., Sr. Bartomeu Rosselló Rosselló, proposa l’extrema necessitat de destinar dues parelles més de guàrdies de camp a la vigilància.
  • Llibre d’actes, ref. 72412, de 30 de març de 1913. Protesta contra un guàrdia municipal, per haver colpejat a un individu i que com a conseqüència dels cops rebuts es troba malalt. El Sr. Batle va dir que aquest tema ja estava arreglat per les dues bandes de forma satisfactòria, i que no tornaria a repetir-se aquest comportament per part de la Policia Municipal.
  • Llibre d’actes, ref. 72412, de data 15 d’abril de 1913. Es proposa la gratificació de cinc pessetes al Guàrdia rural D. Bartomeu Cabrer Febrer pels treballs extraordinaris que fa en el ram de quintes.

Altres:

  • Diari “La Aurora” nº 325 de 30 de novembre de 1912. Secció Local. “El Rt. Sr. Rector ha oferits a S’Ajuntament tres aparats “minimatx” (maquinetes per apagar es foc que se cala a part o banda). S’Ajuntament e-hu ha acceptat i agrait i posará tres municipals que aprenguen de manetjar tals aparats per que hi puguen prestar servici en cas de foc. Deu fassa que no’ls hagen d’emprar may. Amén.”

El revòlver i el sable reglamentari.

El revòlver reglamentari que portaven la Guàrdia municipal l’any 1912, eren revòlvers de la marca “Orbea” que era una variant de l’anterior revòlver més moderna i fàcil de manejar i més efectives en el dispar, però així i tot era de la mateixa mida, gairebé petita de 21 cm. de la punta del canó a l’acabament de l’empunyadura. El tambor és de cinc bales calibre 38, i les empunyadures d’aquests revòlvers s’adaptaven millor a la mà.

El núm. de sèrie dels dos revòlver que es conserven de la guàrdia rural de l’any 1912, són: B.O.P.E. 4778 (R) i B.O.P.E. 4784 (ES).

El sable, era corbat de 70 cm. de llargària des de l’extrem de l’empunyadura a la punta del sable, i la fulla era de tres cm. d’amplària. L’empunyadura era de llautó. Aquesta arma de defensa fou retirada aproximadament a finals dels anys 20, no obstant depenia també del propis Consistoris la decisió de retirar-les.

Segons fonts orals, que s’han anat passant de generació en generació, en les dependències de la Policia Municipal, es troba exposada una panòplia, i concretament en mig dels dos sables, una espasa amb empunyadura tancada, també de llautó de 80 centímetres de llargària, i dos centímetres d’amplària de la fulla i segons testimonis orals sempre havien sentit dir que era l’arma que portava el cap de la Guàrdia Urbana o Rural.

Ha estat impossible comprovar la certesa d’aquesta interpretació malgrat totes les fonts documentals que hem analitzades, per tant seria molt agosarat afirmar la veracitat de si era o no l’espasa que solia dur el cap, però hi ha moltes possibilitats de ser certa aquesta versió i per tant, s’ha volgut deixar constància.

Notes:

Era evident que l’any 1912, coexistien a Manacor la Guàrdia Rural, la Guàrdia Urbana i els Serenos, a més de les forces estatals dels Carrabiners i de la Guàrdia Civil. En la documentació i en les fonts consultades apareix una certa confusió inclòs en la documentació oficial, sobretot alhora d’anomenar i diferenciar la composició entre els diferents cossos municipals, especialment entre la Guàrdia Rural i la Urbana.

A vegades fins i tot en el llibre de pagament de l’any 1913 les anomena com Policia de Seguretat, referint-se a les dues Guàrdies del Municipi.

 

Exit mobile version