Gràcies a la sectorització per zones i a municipalització de el servei, l’eficiència és ara del 70%
L’ajuntament de Manacor ha aconseguit reduir, en tan sols cinc anys, les fuites que tenia la seva xarxa subterrània de distribució d’aigua potable a la meitat. Dit d’una altra manera, si fins fa poc prop del 60% de l’aigua insuflada des dels pous municipals es perdia pel camí abans d’arribar a les vivendes de la ciutat, a hores d’ara la xifra s’ha estabilitzat en el 30%, i amb una tendència d’anar baixant de mica en mica.
A hores d’ara l’eficiència de la xarxa és del 70%. Però encara que perdre gairebé un terç el líquid podria semblar que és una xifra alta (la normativa europea fixa un màxim del 20%), no ho és tant si tenim en compte que està en marxa tota una trama de sectorització que acabarà per solucionar molts dels problemes que tradicionalment ha tingut la ciutat en aquest sentit.
“Un treball que durant els primers anys de municipalització del servei després de la sortida d’Aguas Manacor SA va ser molt efectiu i que ara s’ha estabilitzat, perquè les fuites més grans s’han anat solucionant i perquè el treball de sectorització és lent, encara que segur” , explica el gerent de la SAM (Empresa de Serveis del Municipi de Manacor SA), Francesc Grimalt.
De moment la SAM ha intervingut en 6 dels 50 sectors en què s’ha dividit el mapa d’actuacions de Manacor. Una tasca que continuarà ara amb la conclusió de tota la zona est (la trama urbana es divideix al mateix temps en tres línies verticals: Llevant (est), Centre i Ponent), amb un pressupost de 600.000 euros i que es preveu que conclogui abans que finalitzi aquest any 2021.
La sectorització, a més de localitzar fuites, el que pretén és crear una espècie de claus de pas que compartimentin zones petites de la ciutat per així controlar millor els nivells de pressió i solucionar de manera més ràpida les avaries que sorgeixin sense necessitat de tallar per complet l’aigua a tots els manacorins fins a localitzar i arreglar el problema.
“Fins ara havíem realitzat mesures efectistes com la reforma funcional i estètica dels dipòsits i la torre del Serralt. Ara es tracta d’enfocar-nos en temes que comportaran un major esforç si és possible i un també un salt tecnològic respecte al que hi havia”, recorda Grimalt.
Canonades de fibrociment
Una de les causes principals del problema manacorí s’ha de cercar, sobretot, en les més de cinc dècades d’antiguitat de la xarxa subterrània i tradicional falta d’un correcte manteniment fins fa poc. Pel nucli urbà de Manacor transcorren 89.535 metres de canonades subterrànies, de les quals més del 90% són de fibrociment (uralita, cosa que encara segueix sent molt comú al sud d’Europa), 84.800 metres renovats en la seva majoria a principis dels anys noranta i de diferents diàmetres.
Mentre que en les noves zones de creixement de la ciutat, com les rondes de Felanitx i des Port, ja són de polietilè (4.180 metres). Finalment, a la petita urbanització propera als multicinemes existeixen fins 273 metres de canonades de PVC.
“És evident que hem d’anar canviant-les a mesura que sigui possible i així es fa quan s’intervé en algun carrer, però ara per ara hem de focalitzar-nos en problemes més puntuals”, reafirma la presidenta del consell d’administració de la SAM, Cristina Capó. Mentre que tota la sectorització costarà uns tres milions d’euros, canviar per complet les canonades de fibrociment tindria un cost de desenes de milions d’euros, la qual cosa és irreal com a objectiu a curt o mitjà termini.
