Joan Sitges: “Les dones van tenir un paper importantíssim en les recopilacions d’Alcover”

El periodista Joan Sitges Febrer (Manacor, 1983) és, des de fa unes setmanes, el nou gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, tot un referent lingüístic i cultural de la ciutat. Passada la pitjor fase de la pandèmia i després d’un buit a la direcció amb la marxa de Bàrbara Sagrera, ara s’obre una nova finestra per mirar de reactivar i dinamitzar el potencial de la institució i el museu dedicat al recopilador de la Rondalles Mallorquines.

Aterra després de mesos complicats

La Institució ha estat tancada però no per manca d’una gerència efectiva, sinó pels motius sanitaris que tots coneixem i que han afectat a tots els estaments, també als culturals. És a dir que l’activitat, encara que hagués hagut una figura al cap, hauria estat mínima, ja que és veritat que comptam amb un pati, però que tampoc permet una gran capacitat i un espai cobert, a baix, que és molt bonic però que no compta amb ventilació. Així que hagués estat molt complicat de tota manera.

Tot serà com abans?

Mai ha deixat de funcionar, encara que fos d’una altra manera. Seguim amb la nostra tasca per donar a conèixer el llegat de mossèn Alcover i amb activitats per a escoles i visites guiades a l’espai museogràfic si se sol·liciten. Estam treballant per intentar organitzar un calendari que sigui estable dins de la viabilitat de moment, amb noves propostes i activitats culturals. A més, volem que aquest acabi consolidant-se com un centre de creació de coneixement.

Això com s’aconsegueix?

La figura d’Antoni Maria Alcover és totalment polièdrica, per tant una de les coses que tenim en ment és la creació d’ajudes per a les disciplines en què ell va treballar i que per al gran públic són més desconegudes, com l’arquitectura, el periodisme, la novel·la… ajudes per a creadors i investigadors que posin tot això en valor. Fins i tot es podria parlar de recerca urbanística, per exemple. Amb estades a Manacor arribat el cas.

La figura d’Antoni Maria Alcover és totalment polièdrica, un home de treball incansable

Com s’augmenten les visites al museu?

Perquè crec que anar a visitar un museu dedicat a la vida i obra d’Alcover potser encara imposi a determinades persones, però crec que és un museu infravalorat, que té molt a oferir per aprendre i passar un temps molt entretingut. Però contestant a la pregunta, crec que és necessari i és el nostre objectiu, crear a curt termini un horari estable que no s’ha pogut aconseguir fins ara per les limitacions de personal. És cert que el museu és conegut pels escolars i per la visites concertades, però cal obrir-lo més en tots els sentits. Atraure a la gent que compri els dissabtes a la plaça de les seves Verdures perquè pugui venir a tallers, activitats o rondalles relacionades amb aquest magnífic espai, perquè els més joves i les famílies s’ho passin bé i acabin estimant-ho.

 

La marató anual de rondalles ha quedat ja antiquada?

No ho crec. Potser haguem de reflexionar sobre el format, però cal tenir en compte que ha servit perquè moltes generacions coneguessin les històries populars recopilades pel Canonge de Santa Cirga i que això ha ajudat moltíssim a obrir la institució, amb la col·laboració de moltes persones famoses i reconegudes que durant anys han anat passant per explicar la seva rondalla preferida.

Qui va ser Antoni Maria Alcover?

Va ser un fill de camperols, que com els que van treballar el camp en el segle XIX a Balears va ser un home de treball incansable que va ser capaç d’entendre tot allò que s’acabava, les tradicions i l’herència oral, les narracions… Per això va decidir recórrer tota Mallorca i el territori de parla catalana per recopilar un corpus de coneixement que, si no hagués estat per ell, ens hagués arribat en una proporció molt més petita. Va ser un home avançat al seu temps que també per exemple, va viatjar molt per Europa i va mantenir un contacte epistolar amb folkloristes d’altres escoles europees. Un incís, la setmana passada es va estrenar l’obra de teatre ‘Formiguetes’ sobre la figura de Madò Calona, ​​una dona cega de Son Servera que va ser qui més històries populars els va explicar a Alcover per als seus Rondalles. En definitiva se li pot considerar, en el seu vessant lingüístic i tradicional, com un recopilador, que va comptar amb un exèrcit de gent treballant amb ell, en què les dones van tenir un paper importantíssim.

Creu que la seva figura és prou coneguda?

La seva sí, la de la institució, fora de Manacor, crec que no tant. I per aquí és per on hem d’anar, a facilitar la seva arribada als altres pobles de Mallorca.

Tenim en ment és la creació d’ajudes per a les disciplines en què ell va treballar i que són menys conegudes

La figura del recopilador i sistematitzador clàssic s’ha perdut avui en dia?

No ho crec. Penso que hi ha molta gent que està recopilant i recuperant tota aquesta cultura i tradicions perquè al menys quedi constància. A més hi ha tota una xarxa de cases museu que ajuden molt i amb les que hem d’estrènyer relacions en el camp de la cultura popular, la glossa i el cançoner. Potser el que sí que falti sigui una sistematització.

Em deia que tradicionalment s’han organitzat activitats per a nins i adults; Què passa entre mitges?

És una bona pregunta, perquè és cert que crec que falten iniciatives que cobreixin aquesta franja d’edat dels primers anys de maduresa. Aquest és un altre dels reptes que em plantejo, el d’obrir la institució també a través de les xarxes socials, que sigui molt més visible per, un cop aconseguit això, organitzar continguts que siguin del seu interès. De tota manera crec que el ventall d’actes està cada vegada més pensat per obrir aquest ventall. Crec que cal ‘baixar’ definitivament a la realitat de la nostra societat sense tocar l’ànima de la Institució Pública i les coses que s’han fet bé.

Print Friendly, PDF & Email