Quatre dones i un home víctima del camp nazi de Dachau ja tenen la seva pedra de la memòria als carrers de Manacor
Aquest dissabte s’han instal·lat a Manacor les pedres de la memòria platejades en homenatge a les dones víctimes del franquisme: Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimalt Sitjar. A totes elles s’ha sumat la pedra daurada dedicada a la memòria de Joan Amer Vadell, deportat a Dachau i assassinat el febrer del 1945.
Margalida Jaume Vanrell
Nascuda el 1896 a Llubí, vivia a Manacor, estava casada i tenia dues filles. Regentava amb el seu home una rellotgeria, estava embarassada de set mesos. Fou detinguda i tancada a la Comissaria de Manacor. D’allà fou treta el 28 d’agost de 1936 i assassinada, juntament amb el seu home, Antoni Alomar Mas.
Francesca Llull Font
Nascuda a Manacor el 1885, casada, amb una filla i un fill. El seu marit, Llorenç Salas Domenge, fou assassinat el 17 d’agost de 1936. Dos dies després foren detingudes na Francesca i la seva filla, Francesca Salas Llull —nascuda el 1911— i tancades a la presó de Manacor. El 8 de gener de 1937 ambdues foren assassinades al cementiri de Son Coletes.
Gabriela Grimalt Sitjar
Nascuda el 1882, va ser assassinada l’1 de setembre de 1936.
Joan Amer Vadell
De Manacor, va néixer l’any 1897. S’exilià l’any 1939 a Perpinyà on seria detingut i deportat a Dachau l’any 1944. Moriria assassinat el 21 de febrer de 1945. Tenia 48 anys.
Aquestes ‘pedres de la memòria’ són iniciativa del Govern i la Fundació Stolpersteine, impulsada per l’artista alemany Günter Demnig, que fins ara ha col·locat 75.000 pedres arreu del món.
Un acte al llarg del qual ha estat molt present la darrera campanya d’excavacions i exhumacions duta a terme al cementiri de Son Coletes els mesos de juliol i agost del 2020, dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que gestiona la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica. Fruit d’aquella intervenció es varen localitzar les restes de 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil, entre elles dues dones i, com a mínim, sis milicians de les tropes de Bayo, que varen desembarcar el 16 d’agost de 1936 a les costes del Llevant de Mallorca.
Prest també seran homenajades amb pedres de la memòria quatre de les cinc milicianes arribades amb el capità Bayo i assassinades a Manacor (la cinquena encara no ha pogut ser identificada). En aquest cas seran col·locades a Barcelona, on vivien abans de venir cap a Mallorca.
