Qui eren els comerciants i industrials manacorins de principis de segle XX? (segona part)

Diumenge passat oferirem els diversos comerços llistats dins la tarifa 1ª de la matrícula de contribució industrial del municipi, i avui continuarem la tasca de donar a conèixer la varietat de negocis destinats a assortir el poble de diferents bens i serveis (tarifa 2ª), i també enumerarem els components del sector terciari o industrial (tarifa 3ª), el qual aleshores començava a assolir una relativa presència, deixant per una pròxima ocasió la relació de la tarifa 4ª (orde civil) i la 5ª.

Pel que fa a les consideracions sobre l’estructura del treball, continuen dins la mateixa línea així com seguim fent ús de la font ja citada anteriorment. 

  • Arrendatari de Consums 
Andreu Canet Crespí  Príncep  917,89 

 

  • Contractista del correu de Manacor a Capdepera 
Francesc Santandreu Llull    8,81 

 

  • Especulador en carns 
Sebastià Santandreu Fornés  Infante  231,59 

 

  • Especulador en compra venda d’oli 
Llorenç Homar Tous  Muntaner  231,59 
Martí Homar Rosselló  Felicitat, 3 

 

  • Especulador en fruits 
Francesc Forteza Fuster  Major, 4  320,23 
Rafel Fuster Pomar  Palma, 7 

 

  • Carruatge de dues rodes i una cavalleria 
Francesc Llull Perelló  Aigua,   18,58 

 

  • Torn de serralleria  
Antoni Monroig Vidal  Colom, 1  71,48 

 

  • Transport i lloguer de carruatges i cavalleries 
Bartomeu Bonet Mas  Cós, 2  11,44 
Catalina Bonet Truyol  plaça Cós, 1 
Margalida Bosch Sureda  Amistat, 9 
Gabriel Ferrer Vidal  Príncep, 13 
Joan Lliteras Caldentey  Palma, 4 
Catalina Munar Llinàs  plaça Palau 
Faust Puerto Àlvarez  Major 
Antoni Rosselló Ferrer  Hospital, 1 
Rafel Rosselló Nadal  Centre 

 

  • Màquina de ribotejar cepilla destinada a taller 
Joan Suñer soler  Lleó XIII  91,49 

 

  • Serra de 180 centímetres destinada a taller 
Joan Suñer soler  Lleó XIII  71,48 

 

  • Magatzem de fusta 
Bartomeu Servera Gili  Alfons XIII  271,63 

 

  • Serra de 180 centímetres a vapor 
Fills de Servera i Melis  Alfons XIII  142,96 

 

  • Fàbrica d’electricitat 90 kw de producció 
Fills de Servera i Melis  Alfons XIII  868,48 

 

  • Pedra per moldre grans 
Fills de Servera i Melis  Alfons XIII  228,74 

 

  • Adobador de cuirs 
Bartomeu Llobet Fargas  Capità Antoni, 2  88,64 

 

  • Fàbrica de perles 
Hugo Heusch i Companyia  Major,  54,32 
  • Forn de teules 
Jeroni Castor Puigserver  Alfons XIII  16,01 
Josep Castor Massanet  Muntaner, 
Miquel Parera Ferrer  Barracar, 4  
Gabriel Riera Llodrà  de la Pau,  

 

  • Fàbrica de guix 
Pere Josep Esbarranch Pujol  Lleó XIII  64,33 

 

  • Fàbrica d’espelmes 
Margalida Fuster  Nou, 4  91,49 

 

  • Molins de vent 
Miquel Ballester Mestre  Moliner  54,32 
Rafel Ferrer Grimalt  Molinar, 2 
Andreu Grimalt Mas  Molinar, 27 
Andreu Matamalas Dalmau  Molinar, 12 
Bartomeu Riera Riera  Molinar, 16 
Jaume Roig Ginard  Molinar, 35 
Jaume Soler Sastre  Molinar, 17 
Mateu Soler Gomila  Molinar, 18 
Mateu Sureda Valens  Molinar, 34 

 

A la vista dels quadres precedents cal destacar la concentració de les indústries més importants en mans d’inversors forans. A tall d’exemple citarem: 

Bartomeu Servera Gili i la societat Servera i Melis, amb seu al carrer Alfons XIII, on avui es troba el col·legi Simó Ballester, els quals, amb quatre branques de negoci cotitzaven un total de 1.511,81 pessetes anuals. 

Com bons inversors que eren aquells gabellins incidir en la diversificació dels seus negocis en tres sectors fonamentals en aquells moments: el subministrament elèctric del qual Manacor podria gaudir des de feia tres anys, la moltura de grans –que anava arraconant la presència dels molins de vent i la serradora –per donar servei als cada vegada més nombrosos tallers de fusteria-, tot aprofitant la força del vapor. 

La seva presència dins el sector industrial se completava amb un magatzem per tal de servir la indústria de la fusta. 

Un altre contribuent important era Joan Suñer Soler, el taller d’ebenisteria del qual ja comptava amb les dues màquines descrites.  

I, tot la seva relativament escassa importància, mencionar la fàbrica de perles que els Heusch havien inaugurat tres anys ençà, ubicada, com tots els altres recintes fabrils, al naixent “polígon industrial” del poble, al recés de l’estació del ferrocarril. 

De qualsevol manera, el contribuent més carregat era l’arrendatari de l’impost de consums, amb 917,59 pessetes i, finalment, en un altre ordre de coses mencionar el cas curiós de l’epígraf de lloguer de carruatges, integrat totalment per membres de l’estament benestant de Manacor, òbviament del centre de la vila. 

Xocolaters, venedors de gorres, sogues o pasta: els comerços de principis de segle XX

Print Friendly, PDF & Email