Qui eren els comerciants i industrials manacorins de principis de segle XX? (segona part)

Diumenge passat oferirem els diversos comerços llistats dins la tarifa 1ª de la matrícula de contribució industrial del municipi, i avui continuarem la tasca de donar a conèixer la varietat de negocis destinats a assortir el poble de diferents bens i serveis (tarifa 2ª), i també enumerarem els components del sector terciari o industrial (tarifa 3ª), el qual aleshores començava a assolir una relativa presència, deixant per una pròxima ocasió la relació de la tarifa 4ª (orde civil) i la 5ª.

Pel que fa a les consideracions sobre l’estructura del treball, continuen dins la mateixa línea així com seguim fent ús de la font ja citada anteriorment. 

• Arrendatari de Consums 

• Contractista del correu de Manacor a Capdepera 

• Especulador en carns 

• Especulador en compra venda d’oli 

• Especulador en fruits 

• Carruatge de dues rodes i una cavalleria 

• Torn de serralleria  

• Transport i lloguer de carruatges i cavalleries 

• Màquina de ribotejar “cepilla” destinada a taller 

• Serra de 180 centímetres destinada a taller 

• Magatzem de fusta 

• Serra de 180 centímetres a vapor 

• Fàbrica d’electricitat 90 kw de producció 

• Pedra per moldre grans 

• Adobador de cuirs 

• Fàbrica de perles 

• Forn de teules 

• Fàbrica de guix 

• Fàbrica d’espelmes 

• Molins de vent 

A la vista dels quadres precedents cal destacar la concentració de les indústries més importants en mans d’inversors forans. A tall d’exemple citarem: 

Bartomeu Servera Gili i la societat Servera i Melis, amb seu al carrer Alfons XIII, on avui es troba el col·legi Simó Ballester, els quals, amb quatre branques de negoci cotitzaven un total de 1.511,81 pessetes anuals. 

Com bons inversors que eren aquells gabellins incidir en la diversificació dels seus negocis en tres sectors fonamentals en aquells moments: el subministrament elèctric del qual Manacor podria gaudir des de feia tres anys, la moltura de grans –que anava arraconant la presència dels molins de vent i la serradora –per donar servei als cada vegada més nombrosos tallers de fusteria-, tot aprofitant la força del vapor. 

La seva presència dins el sector industrial se completava amb un magatzem per tal de servir la indústria de la fusta. 

Un altre contribuent important era Joan Suñer Soler, el taller d’ebenisteria del qual ja comptava amb les dues màquines descrites.  

I, tot la seva relativament escassa importància, mencionar la fàbrica de perles que els Heusch havien inaugurat tres anys ençà, ubicada, com tots els altres recintes fabrils, al naixent “polígon industrial” del poble, al recés de l’estació del ferrocarril. 

De qualsevol manera, el contribuent més carregat era l’arrendatari de l’impost de consums, amb 917,59 pessetes i, finalment, en un altre ordre de coses mencionar el cas curiós de l’epígraf de lloguer de carruatges, integrat totalment per membres de l’estament benestant de Manacor, òbviament del centre de la vila. 

Xocolaters, venedors de gorres, sogues o pasta: els comerços de principis de segle XX