Les publicacions manacorines a la segona meitat de segle XX

A la memòria de Damià Gelabert Bassa i Fernando Bélmez Merino, malauradament traspassats, els quals ajudats per Juan Santos Carrión, feren possible la impressió del setmanari Manacor en aquells improvisats tallers de l’antiga presó. 

 

Fins a mitja dotzena de periòdics locals es van publicar des de l’aparició de El Manacorenseel 3 d’agost de 1889, fins els inicis de la dècada dels anys vint del segle passat. 

Entre el trenta d’abril de 1921, quan apareixia la primera edició del setmanari Manacor primera època (dins aquest mateix període després vendrien la segona i la tercera) fins l’any 1949, a la nostra ciutat es pogueren llegir, tot i que algunes esporàdicament, una desena de publicacions. 

Però el període escollit per nosaltres, al qual dedicarem l’espai d’avui abasteix des de l’any 1950 fins a la conclusió del segle passat, lapse en el qual convisqueren dins l’àmbit local una dotzena de publicacions, la majoria de caràcter setmanal. 

Ens referirem primer al setmanari Arriba, capçalera iniciada per la Delegació de premsa i propaganda de Falange el 19 de març de 1938, perdurant la seva existència fins el desembre de 1967. Es tractava d’una publicació successora del setmanari Renacer, editat en castellà i dirigit primerament per Francesc Darder Riera, per continuar la tasca Joan Bonnín BonnínJosep Fuster Forteza i Bartomeu Truyols Lliteras, respectivament. El seu tiratge, no cal dir-ho, estava absolutament redactat en castellà. 

Seguint l’ordre cronològic en segon lloc apareix la revista quinzenal Perlas y Cuevas, una publicació amb contingut de caire general, cultural –amb les seves celebrades pàgines grogues- i amb especial atenció a les qüestions de cinema. El fundador i primer director fou mossèn Baltasar Piña Forteza, per, l’any 1963 passar a mans de Rafel Ferrer Massanet, el qual va mantenir el càrrec fins 1995 quan fou rellevat pel seu fill i actual director Antoni Ferrer Vallespir. Des del primer exemplar, al carrer el setembre de 1960, la revista encara continua vigent superats els seixanta anys, amb una proporció pel que fa a la llegua emprada del 70% en castellà i el 30% en català. 

A continuació, entre el maig de 1968 i l’abril de 1972, trobam l’aparició del setmanari Manacor (quarta època), editat per la Jefatura Local del Movimiento, sota la direcció del batle de Manacor, amb la col·laboració de redactors de reconegut prestigi com Joan Riera Riera i Josep Maria Salom SanxoLes seves vuit pàgines apareixien redactades en castellà tot i que ja es podien llegir algunes aportacions en català. La impressió es realitzava a la Impremta de ca’n Rotger, al carrer de Ciutat, 

La cinquena i darrera època del Manacor, abastant des del maig de 1972 al desembre de 1980 seguí essent dirigit pel batle i, després, per Gina Garcias (1977-1980) qui comptava com redactors en cap amb Josep Maria Salom (1972-1975) i Antoni Tugores (1976-1980). Sortia cada set dies des dels tallers d’impressió instal·lats a la plaça dels pares Font i Roig (antiga presó comarcal i actual seu dels jutjats). Tot i que quasi tres quartes parts del redactat, d’informació general del municipi, era en castellà, ja s’acostava al 30% la part assolida per la nostra llengua.  Els exemplars, d’entre 40 i 60 pàgines, costaven deu pessetes. 

En el lapse comprés entre 1974 i 1976, al complex Jordi d’es Racó, va veure la llum la publicació Es Racó, de caràcter generalista i escrita en català. 

El quatre de gener de 1980 sortia al carrer el primer número de Manacor Comarcal, setmanari, independent, d’informació general –com resava el seu subtítol. Editat per Edicions Manacor, S.A., a la seva seu de la plaça Indústria, 16, encara continua en plena vigència. El primer director, entre 1980 i 1985, fou Antoni Tugores Manresa qui traspassà el càrrec a Gabriel Veny Matamalas. 

Paral·lelament amb la publicació anterior, sota la direcció de Gabriel Veny Matamalas, sortia cada dimarts des del mes de setembre de 1980, Esportiu Comarcal, setmanari d’informació esportiva, el qual es mantingué en actiu fins el mes de maig de 1983. Les seves 24 pàgines apareixien redactades majoritàriament en castellà amb algunes col·laboracions en català. A partir de l’agost de 1986, coincidint amb la publicació del darrer número de A tota plana,  fins al juny de 1987 tingué una segona època. 

A tota planaSetmanari d’informació comarcal d’Esportiu Comarcal, continuà la tasca dins la mateixa òrbita temàtica de l’anterior, entre 1983 i 1986. Les 24 pàgines de l’exemplar, bàsicament centrades en l’esport de la comarca, però ampliant l’oferta informativa amb altres temàtiques, repartien la redacció amb certa avantatge del castellà (60%) front al català (40%). 

No seria fins el juliol de 1983 quan veia la llum Porto Cristo, la primera publicació periòdica –mensual- de l’antiga Colònia del Carme. A la capçalera s’incloïa el seu lema: revista d’informació local, especialment referent a l’activitat local del nucli porteny. Els seus primers directors foren Bernat Amer i Rafel Gabaldón i el seu tiratge (1994) era de 1.000 exemplars, al principi redactats majoritàriament en castellà (70%) front al català (30%) tot i que anà variant significativament  la seva tendència lingüística amb el pas del temps fins a l’actualitat n predomina la nostra llengua. 

Continuarem fent referència a un nou mitjà editat dins el període cronològic establert, es tracta de 7Setmanari de Llevant, revista d’informació general, de caràcter comarcal, de la qual fou el primer director Antoni Tugores entre 1986 i 1994 quan agafà les rendes Maria Magdalena Ferrer Miró. Dels tallers de Tirrena, S.A., editats per Informacions Llevant, sortien setmanalment –des de setembre de 1986- els exemplars, redactats en igual percentatge amb els dos idiomes oficials de la Comunitat. Segons Company (1994, 208) a mitjan dècada dels noranta del segle XX la tirada arribava als 2.500 exemplars. 

Finalment citarem una publicació quinzenal apareguda el 12 d’abril de 1986 (número 0) sota la direcció de Juan Riera Dalmau i editada per Edicions Manacor. Es tracta de Faro Balear, revista d’informació general i esportiva redactada majoritàriament en castellà i, esporàdicament, en català. El seu recorregut fou breu puix amb el número 23 corresponent a la primera quinzena de juliol de 1987 tancava la seva presència dins el panorama periodístic de Manacor. 

Dues publicacions, Manacor monogràfics (1989) Diari de Manacor i comarca, aquest de periodicitat diària, i ambdós independents, veieren la llum tot i que fos de manera fugaç dins aquest període. 

Deixarem per una altra ocasió la relació de les nombroses publicacions menys generalistes, algunes de curta durada, que anaren sorgint i desapareixent del panorama cultural manacorí al llarg del segle passat. 

Només ens queda afegir un quadre on es pot observar l’evolució de la premsa escrita local des de 1950 fins al 2000. 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad