Fa 25 anys el pinacle del campanar va haver de ser desmuntat perquè queia
Aquestes dies es compleixen 25 anys de la confirmació que Manacor seguiria sent Manacor. Una expressió que avui sona dramàtica però que va arribar a preocupar seriosament a la població, que va passar pena per moments que la silueta de la ciutat es quedés sense el seu element més emblemàtic.
A principis de 1996 una espècie d’esquerda va començar a aflorar a la zona alta de campanar. El temple de Nostra Senyora dels Dolors, construït en estil neogòtic a principis de segle XX sobre l’antiga parròquia, era fràgil. I el seu element principal, de gairebé 80 metres d’altura i que segueix sent la construcció no industrial més alta de Mallorca, semblava ser-ho encara més.
El pinacle, de les campanes cap amunt, patia d’humitats des de feia lustres. Aviat es va descobrir que el seu material de construcció, una barreja de marès de mala qualitat combinat amb formigó armat, no havia acceptat bé els canvis de temperatura i dilatació. El campanar, literalment, queia.
Amb la por al cos i un tall cada vegada més notable a simple vista, es va procedir a armar una tarima al voltant de la zona afectada per evitar el possible despreniment d’enderrocs. El llavors rector parroquial, Miquel Gual, va augurar dues coses: que el pinacle havia de ser desmuntat i reconstruït amb un altre tipus de materials, i que la cosa seria molt cara. Amb els mesos es va especular sobre si valia la pena gastar-se tant per refer-lo com l’original, si l’estructura de la base aguantaria una armadura de ferro inoxidable i noves peces. El poble va parlar: havia de ser igual o no ser.
La comissió insular de Patrimoni de Consell de Mallorca també va intervenir. Les obres havien de començar tan aviat com hi hagués plànols i pressupost. En el mateix any 96 es van adjudicar les obres a les empreses Melchor Mascaró SA i Artigues Truyols. L’armadura metàl·lica seria recoberta de ciment de qualitat. Les peces artístiques i ornamentals es realitzarien en un taller especialitzat i els detalls menors, directament in situ. Tot això pujat a través d’un muntacàrregues interior.
70 milions de pessetes
Poques setmanes després es va detallar el pressupost: 70 milions de pessetes, 39 dels quals serien finançats pel Govern. Per a la resta es va crear l’anomenada Comissió pro Campanar de Els Dolors, centrada sobretot en l’organització de tómboles, sortejos, actes benèfics i fins i tot venda de camisetes sota el títol Si tu vols, no caurà. També es van obrir diversos comptes bancaris per a la recaptació de fons. Es van arribar a aglutinar onze milions només dels veïns.
Gairebé dos anys després, a principis de 1998 i després d’un procés de desmuntat peça a peça (algunes d’elles de més de 600 quilograms de pes), tot estava disposat per a la reconstrucció, un treball que encara perdura en la memòria col·lectiva de Manacor.
