Els orígens del trot a Manacor. Dels inicis a la pista nova

Joan Caldentey Brunet

El geògraf i gran expert en el món del trot, Joan Caldentey, ens acosta interessants detalls dels inicis de l’esport referencial de Manacor

L’espai físic on s’han anat desenvolupat les corregudes de cavall a Manacor ha canviat al llarg de la història. Els inicis del trot com a esport hípic es remunten a temps immemorials si bé és sabut que des del sXIX era habitual que els pagesos els diumenges a la sortida de missa, als camins polsegosos d’entrada i sortida al poble, provessin les seves bísties enganxades a charrets i carros més pesats. A principis del sXX comencen a arribar notícies de França que amb cavalls anglonormands s’estaven fent corregudes al trot amb cabriolés més lleugers. Es té constància que a la ciutat, i aprofitant que la línia marítima Niça-Alger feia escala a l’illa, arribaren en aquest moment alguns exemplars francesos entre els que hem pogut documentat Unique. També es té constància de l’arribada de Rabel, Stepeni i Tchondeusqui cavalls de raça Orlov a l’igual que qualque cavall standarbred americans segurament procedent d’Itàlia com Faro i Maurius.

El fet que s’importèssin productes de cada una de les tres grans races de trotadors que existeixen deixava entreveure l’interès per crear un varietat genètica de trotó local. Preferentment eren sementals amb l’objectiu de creuar-los amb egües mallorquines. En aquests moments la prioritat (i de fet no la fou fins ben entrat els anys 70) no era cercar un cavall d’esport si no aconseguir un cavall aptes per les tasques del camp i que a la vegada pogués competir amb cert èxit els cap de setmana al trot.

Fou a l’actual avinguda de Baix des Cós el lloc on des de principis del segle XX es començaren a celebrar les primeres carreres de cavalls a la ciutat. Es solien convocar sis carreres, 3 de trot intercalades amb 3 de galop. A principis de dels anys 20, es construí el primer recinte hípic que tengué Manacor. Parlam de “sa Torreta d’en Bonet” a peus de Son Mas d’uns 400 metres de corda. Allà els diumenges i de manera programada es celebraren les primeres curses de trot enganxat. Poca informació s’ha pogut recopilar sobre aquest primer hipòdrom però pel que sabem també es realitzava qualque cursa de galop mentre que al trot també tenim constància que participava apart de cavalls qualque mul o mula.

Amb tot, es tractava d’un recinte més bé improvisat que no tenia ni tribuna ni àrees acondicionades pels espectadors pel que l’afició creixent exigí la construcció anys després de l’Hipòdrom des Molí al final de l’actual carrer d’Artà estant l’entrada situada al que avui en dia és la plaça Joan March. Flamantment inaugurat al 1929 el nom del recinte venia donat per l’existència d’una edificació d’aquest tipus dins ell. A més, com a nota curiosa sempre cridà l’atenció als cavallistes l’abundant presència de conills dins l’oval que en més d’una ocasió entorpiren una carrera.

Antic mur de la pista des Molí. Avui en dia a l’actual avinguda del Parc (foto elaboració pròpia)

Sa pista vella, com també es coneix aquest segons recinte, fou ja concebut com un hipòdrom modern, a imitació en molts de sentits del palmesà de Bons Aires. La instal·lació tenia tribunes per al públic general, palcos destinats a la burgesia manacorina que presenciava les corregudes, bar i àrea d’apostes. La corda era ja major que sa Torreta d’en bonet i ja superava els 500 metres amb una curva nord més tancada que la sud donada la irregularitat del solar on es situava. Avui en dia encara es poden observar restes de la peralta d’un d’aquests revolts com també restes dels murs de delimitació. Cal també destacar que a les primeres dècades d’existència del recinte des Molí els participants no corrien amb colors de quadra si no únicament amb un braçalet que identificava.

Japón amb Toni Andreu de “sa Sini” a la pista des Molí als anys 40 (foto Revista Trot).

Durant els quasi 30 anys que funcionà el recinte es viviren moments de glòria com el primer Gran Premi Manacor, guanyà per Auberive al 1957, però també d’altres moments de crisi de forta crisi sobretot als anys de postguerra on en moltes ocasions s’havia d’inscriure bísties que finalment no participaven per tal de poder configura una programa mínimament atractiu per l’espectador. Allà destacaren jockeys professionals com Tomeu Llobet i Jaume Mora, recordat per l’afició pels èxits del seu cavall italià Osnago (fill de l’americà Call Money descent directe Peter Volo). També correren menadors amateurs com Toni Andreu “de sa Sini” que destacà amb Japón. D’igual manera, es convocaven carreres de galop sent especialment el jockey “Peret” famòs per tenir una lesió a la cara en forma de ferradura marcada a la cara producte d’una cosa d’un cavall. Apart també era habitual que es celebràs a cada reunió una carrera destinada a trotadors de curta alçada(antecedent de l’actual minitrot) que es corria fora codi i gaudia d’important popularitat.

‘Quebe’ amb Emilio Gutiérrez (anys 30). Cavall recordat per l’afició manacorina per ser especialment bo a curtes distàncies foto Revista Trot).

El recinte era propietat privada, Manacor creixia i la corda reduïda de l’oval començava a ser insuficient per les velocitats que feien els millors cavalls properes a la reducció quilomètrica de 1.30. Aquesta conjunció de fets precipitaren que l’Hipòdrom tancàs i es decidís construir l’actual Hipòdrom des Pla que fou inaugurat a la primavera del 1960.

Sa pista vella fou el lloc de trobada dels primers cavallistes de tota la comarca, un primer temple del trot que contribuí a afiançar i a consolidar l’afició a les curses de trotadors.Poc recordant pels aficionats ja que el pas a l’Hipòdrom des Pla suposà un gran avanç per l’hípica manacorina.

Print Friendly, PDF & Email