L’horabaixa del dimarts 28 de març de 1985 s’inaugurava el Mercat de s’Antigor, un complex unificat de llocs de venda, sobretot de productes d’alimentació, pensat per substituïr l’oferta de la plaça de ses Verdures i modernitzar la presentació i venda de productes, mesclant el model rural basat en part encara en l’economia agrícola, amb la ciutat que Manacor aspirava a ser i la incipient arribada de supermercats com Es Rebost o l’Hiper.

Però el que semblava ser una gran idea no va funcionar com s’esperava i només tres anys més tard la comunitat de propietaris ja mirava com treure’s el ‘mort’ de damunt per diversos problemes econòmics derivats d’impagament. Avui encara són visibles els rètols a les seves dues façanes d’entrada, el testimoni del que va voler ser un mercat cobert alternatiu i no va cristalitzar.

Enmig dels anys 80, els mitjans de comunicació local, se’n feren ressò amb un argumentari típic de l’època però poc original: “Significarà una novetat molt positiva especialment per a les mestresses de casa: tendran una opció més. Un lloc més per triar, que sembla ideat amb ànsies d’una superació tant en l’higiene com en la presentació dels productes”.

“Sa plaça vella és petita”

Aquesta era la dicotomia manacorina. Per una ciutat en creixement (en aquells mesos el municipi va passar els 25.000 habitants) ses Verdures és veia com un espai insuficient i no dotat “de la mínima infraestructura per poder atendre les necessitats d’una població com la nostra. El gran problema no es únicament de control, ni tan sols consideram que sigui de neteja o de brutor: part damunt tot és d’insuficiència d’espai”.

Ja es parlava Manacor de la necessitat de construir una nova placa secundaria, o bé de traslladar-la totalment a un altre indret. Però la quantitat de negocis i d’inversions realitzades al seu voltant era un argument de massa pes per l’Ajuntament, poc disposat a un canvi. “La iniciativa pública no s’atrevia a envestir un nou projecte. Va haver de ser un grup empresarial privat qui el va presentar, no sense les reserves inicials per part d’algun membre del Consistori; es va lliurar una veritable guerra de nervis, però a la fi el projecte va rebre llum verda, les obres se realitzaren i, dimarts passat, el Nou Mercat de s’Antigor va ser inaugurat”, explicava una crònica d’aquella mateixa setmana.

35 llocs de venda

El mercat es va desplegar a la part baixa de l’edifici situat entre els carrers Motcades i Unitat, en una antiga fàbrica de raspalls i altres objectes de plàstic reconvertida per a la venda minorista. Al principi quan s’inaugurà tenia 35 llocs de venda: la majoria de fruites i verdures, però també amb carneceries, peixeteries, dolços, una cafeteria, un lloc de venda de formatges, una llibreria-papereria… i fins i tot una entitat bancària (una oficina de Sa Nostra), a més d’un petit supermercat. Excepte els diumenges, el Mercat de s’Antigor va començar obrint cada dia.

Pensat més que res per anar-hi a comprar a peu, com a mercat de proximitat, els propietaris defensaven però, que també s’hi podien aparcar cotxes sense fer massa voltes: “está envoltat per quatre carrers que, si l’autoritat pertinent no hi prohibeix aparcar, podran amparar molts de vehicles”.

La distribució interna del mercat era simple: distribuït en dos llargs passadissos centrals i tres laterals. Al soterrani disposava de cambres frigorífiques conservadores i congeladores. “Estètica, netedat i ordre. Tal volta allò que més ens va agradar va ser la “nova mentalitat” que semblen voler aportar aquest conjunt de comerciants que s’han aplegat a s’Antigor. La netedat extremada (era lògic, tot és nou) i un especial ordenament dels productes significaven una visió gairebé insòlita dins un Manacor on acostumam a veure, simplement, caramulls de gènere sense cap intent elemental d’estètica en la presentació”, deien els germans Forteza en la seva crònica pel Manacor Comarcal, de març de 1985. La separació de productes segons les qualitats, varietats i preus es va veure com una concepció moderna i nova al municipi.

Una gentada va assistir a la inauguració. Tot un esdeveniment que va reunir a més d’un milenar de persones i que va comptar amb presència d’autoritats locals (el batle Jaume Llull, el director general de Consum del Govern, el menescal oficial delegat de Sanitat, el tinent Batle Sebastià Riera i els regidors Maria Antònia Vadell i Tomeu Ferrer; a més del frare dominic don Emiliano, que va beneir les instal·lacions. “Esperem que el Suprem escoltàs les seves pregaries, perquè nosaltres no podíem escoltar res de crits i renou”.

De l’alegria a la crisi

Sis mesos després, Damià Colom i Maria Dolors del Moral, el president i vicepresidenta de la comunitat de propietaris, defensaven l’èxit que suposava la unió de negocis en un sol espai per facilitar les compres de proximitat a Manacor a còbrit. “És una primera passa i veim que la gent ha respost bastant bé, sobretot el divendres i dissabte això quan s’omple. Hem tengut com és natural, les dificultats de començar un nou negoci, o en aquest cas, un caramull de negocis nous… Podem dir però, que l’experiència ha estat positiva… Hem d’agrair al públic la bona acollida, i la seva assistència massiva, i afegir, que prest esperam millorar el servei, que aquests llocs que ara estan tancats s’obrin prest… i que de cara a les properes festes de Nadal, estam preparant una serie de rifes, obsequis i rebaixes molt interessants…”, reportava la periodista Sebastiana Carbonell.

Però, com dèiem al principi, l’experiment va acabar per enforsar-se, i l’arribada de grans superficies a les foranes i les facilitats que donaven per aparcar-hi el cotxe i seguir la moda de les grans ciutats, va fer les empreses tinguessin menys clients dels esperats i, al cap de tres anys, comencessin a abandonar el mercat, o bé per manca d’interès, o perquè no van poder pagar el que la comunitat sol·licitava.

Així, l’any 1988, el Mercat de s’Antigor fou ofert a l’Ajuntament per 100 milions de pessetes, xifra que segons el propi consistori manacorí va ser considerada “desorbitada”, fins al punt que la oferta va ser desestimada en comissió de govern sense ser ni tan sols debatuda a plenari. La poca rendibilitat va dur a la mesura desesperada de voler traspassar-lo a l’Ajuntament, una altra vegada sota l’argumentació de les avantatges higièniques en relació a la plaça Constitució.

Bona part dels llocs de venda del nou mercat van passar a ser propietat d’una entitat d’estalvi després de ser embargats “a causa dels impagaments relatius a préstecs concedits a particulars per a la adquisició inicial dels mateixos”.