Carros i carruatges. L’origen del vehicle a Manacor (tercera part)

Antoni Sureda Vicens

 

Reglamentació de les plaques municipals de carruatges, bicicletes i velomotors (ciclomotors) a Manacor

 

Origen de la matriculació dels carros i carruatges

La primera referència que hem pogut localitzar sobre la normativa que fa referència a la matriculació de carruatges es de l’any 1825, del qui fou Capità General de les Balears Sr. Alòs, que va ordenar estructurar i agrupar en tres categories els carruatges que en aquells moments circulaven per les carreteres provincials de la següent forma: Carruatges de mercaderies, carros de campesino i carruatges per persones.

Així mateix es va establir crear i aplicar un impost especial als carruatges de roda plena, amb l’obligació de haver-los de substituir per altres tipus de roda com les radiades que no espenyaven tant els camins.

Davant la dificultat d’aconseguir un registre fiable dels carruatges, i per poder calcular l’import de la contribució dels darrers anys, el 4 de Abril de 1838 acordaren tenir una reunió amb tots els fusters que es dedicaven a muntar carros i carruatges perquè les facilitassen una relació de tots els carros de roda plena que ells havien muntat, arreglat o tenien en esment del seu manteniment.

Així mateix l’ordre de censar-los es repeteix en anys successius. El 8 de març de 1852, una circular del Govern Provincial de les Balears, recomanà posar en funcionament un padró de carruatges de cada districte municipal i unes recomanacions relatives a la forma de com s’havia de dur la placa de identificació del vehicle, popularment coneguda com la tablilla.

En sessió celebrada el dia 3 de maig de 1874, es donà a conèixer una comunicació de l’Administració Econòmica de la Província obligant en cinc dies a la col·locació de les respectives matrícules als carruatges de luxe.

Aquesta obligació de portar la tablilla indicadora de la matriculació amb el nombre que pertoca, es repeteix any rere any, i d’aquesta forma es recull un acord de 26 de novembre de 1855 concretament a l’article 48 de les ordenances de 1872, així com a la resta d’ordenances que s’anirien aprovant.

Les ordenances de 1872, fan referència a les plaques de matrícules, en l’article 48 de la següent forma: bajo la multa de dos pesetas están obligados todos los carruajes a llevar el número de orden en el modo y forma que determine la autoridad”.

L’any 1895, l’Administració d’Hisenda del Govern Central va demanar a les administracions locals una relació dels carruatges i carros que havia en cada municipi, detallant les seves categories, especialment les de luxe i la intenció era crear un nou cens per la imposició d’un arbitri.

L’Ajuntament de Manacor en concret és va negar a aquesta petició, contestant que era impossible facilitar aquella relació tota vegada que en el poble no hi havia cavalleria ni carros que estiguessin subjectes al recent impost que es volia crear.

En el Tom V del llibre “Els nostres arts i oficis d’antany” (Joan Llabrés i Jordi Vallespir), poden observar quan fa referència a la matriculació administrativa dels carros i carruatges el següent: “… cada carro duia la corresponent placa o posteta –la matrícula d’avui en dia- on hi figuraven el nom de la vila i el nombre corresponent al carro, per indicar qui era el seu propietari a l’hora de pagar l’impost a l’Ajuntament, per poder circular per les vies públiques.”

En les Ordenances de Policia i Govern de l’Ajuntament de Manacor de l’any 1959, cal mencionar l’article 125, quan diu Los vehículos de tracción animal habrán de ser inscritos en el registro que se llevará en el Ayuntamiento. Una vez matriculado, la Alcaldía entregará al interesado, cada año, mediante abono de su importe, una placa que será colocada y precintada por el encargado que haya en el Municipio, y llevará de modo visible en el vehículo, cuya tablilla contendrá el nombre de Municipio, el número de matrícula y del año en curso”.

L’article 126, segueix fent referència a la matriculació del carros: “Los carros destinados al transporte de mercancías llevarán además en ambos costados y pintados en caracteres visibles las inscripciones : Tara y carga máxima”.

Una imatge molt característica a principis del segle XX. Els carrers plens de carros.

Consultat l’arxiu municipal, s’ha pogut localitzar alguns llibres registre on figuren relacions anuals de la quantitats de carros i carruatges inscrits a l’Ajuntament de Manacor.

No obstant algunes fonts entre elles l’Arxiduc Lluís Salvador fa referència a la gran quantitat de carros que circulaven pel municipi de Manacor entre finals del segle XIX i començament del XX, afirmant que hi havia uns 700 carros estirats per un o dos cavalls.1

De plaques de carruatges n’hi havia de moltes de classes tantes com utilitats dels diferents carros. Entre elles cal anomenar les plaques per carruatges agrícoles, agrícoles de servei públic, carretons de molls, de transport, carruatges de luxe, carruatges per portar viatgers, carretons de mà, etc.

Referent a les mides de les plaques de carros i carruatges n’hi havia de diferents formes i colors, segons la finalitat a que estaven destinats tal i com hem mencionat; Així tenim que els carros més grans les plaques eren de color blanc amb els caràcters de color negre, amb l’escut i el nom del municipi, i el número de placa amb un espai per posar el rodatge segons l’any. Aquestes feien 20 centímetres d’amplària per 15 cm. d’altària, i la plaqueta de rodatge tenia una circumferència de 3’50 cm

Les plaques de carros de transport, agrícola i carretons de moll tenien unes mides de 15 cm. per 10 cm., i els colors eren diferents segons l’any.

Les plaques de carros menors també eren de colors diferents segons l’any i les mides eren 7 centímetres d’amplària per 5 cm. d’alçada.

En canvi les plaques de carruatges Charret, eren rodones amb una circumferència de 8 centímetres. Els colors també eren diversos segons les categories.

Els materials utilitzats per confeccionar les plaques eren de planxa de metal, les més antigues i les més grosses. Posteriorment es va anar substituint per planxes d’alumini.

Les plaquetes dels rodatges totes eren d’alumini, aquest material molt més manejable.

Primer cens de carros i carruatges de Manacor

La primera relació de carros i carretons que localitzam en l’arxiu municipal és de l’any 1889-90, i la darrera relació es de l’any 1963.2

Hem analitzat una relació dels cens municipal dels carruatges i les dades més característiques durant quatre relacions d’anys distints, per poder fer-mos una idea de l’evolució dels arxius en quan als carros carretons dels anys 1889, 1895, 1934 i 1963:

Expedient del arbitri municipal sobre carruatges que es dediquen al transport i cavalleries derivades al objecte corresponent a l’any 1889-90. I amb expressió de la quantitat que correspon abonar per cada un d’ells.

En aquesta primera relació es fa constar el nombre d’ordre de la placa municipal, el domicili i el nom complet del propietari, la quantitat de carros o carruatges i el nombre de places; així tenim:

Placa 1: Plaça Constitució núm. 4, D. Antoni Cabrer i Fiol: 1 carro i un carruatge de 5 places. Taxa 7’50 pessetes.

Placa 2: Plaça Constitució núm. 9, D. Joan Amer i Servera, 5 carruatges de 5 places. Taxa 25 pessetes.

Placa 3: Plaça Constitució núm. 18, D. Antonio Fortesa i Fuster: 1 carruatge. Taxa 5 pessetes.

Placa 4: Plaça Constitució núm. 12, D. Francesc Picó i Bonnín: 4 carros de 2 y 5 places. Taxa 12 pessetes.

Placa 5: Plaça Constitució núm. 16, D. Miquel Aguiló i Bonnín: 1 carro de 5 places. Taxa 5 pessetes.

La darrera placa d’aquest exercici, correspon a la Placa 984, carrer D. Jaume s/n (?), i el propietari era Joaquim Fuster Pomar. No especifica ni la quantitat de carros, ni la taxa corresponent.

Les següents dades pertanyen a la relació dels carros i carretons de l’any 1895, i figuren el núm. de placa per ordre, el domicili i el nom complet del propietari si és carro o carretó i un apartat d’observacions, (no es fa constar la taxa):

Registre de la numeració de carros y carretons d’aquest districte municipal. B.O. núm. 4494 del 28 Agosto de 1895. Cir. Nº 1698.:

Placa 1: carrer Felicitat3 núm. 31, D. Bartomeu Pomar Artigues: 1 carretó.

Placa 2: carrer Cap. Antonio4 núm. 13, D. Francesc Llodrá Pascual: 1 carretó.

Placa 3: plaça Balsa5 , núm. 12, D. Mateu Truyols Domenge: 1 carretó.

Placa 4: plaça. Constitució núm. 9, D. Juan Amer Servera: 1 carro. (Predi Pou nou).

Placa 5: plaça, Constitució núm. 9, D, Juan Amer Servera: 1 carretó. (Predi Pou nou).

La darrera placa de l’any 1895 es la placa 1335. El propietari era D. Pedro José Servera Fluxá amb domicili al Carrer Barracar (no especifica número) Consta d’1 carro i 1 carretó.

La quantitat total anual recaptada per l’impost de la taxa, ascendia a: 9.828’50 pessetes.

Cens de carruatges de tracció animal subjectes a requisició militar. Any 1934.

Des de l’any 1934 fins a l’any 1965, existeix un cens de carruatges de tracció animal baix disposició militar. No s’ha pogut localitzar cap ordre, disposició escrita etc. que obligui a realitzar l’esmentat cens en els respectius Ajuntaments. (Tot fa pensar que podria ser una obligació per part del Govern Central dirigida a tos els ciutadans, que en el cas d’una possible guerra l’Estat Espanyol pogués disposar d’un control de tots els carros, carruatges localitzats, i especialment els cavalls, mules etc.).

Amb la següent relació consta la numeració dels carruatges de tracció animal per requisitòria militar de l’any 1934.

Es aquest un tipus diferent de cens molt complet en quant a dades, consta del nom complet del propietari segons l’ordre alfabètic, el domicili, nombre de la matrícula, i els tipus de carros estan separats en quatre apartats distints: De 2 rodes i carga, 4 rodes i carga, carro sense cobrir o carro cobert.

El mateix cens afegeix si la tracció del carro o carruatge es estirats per cavalls o mules, o bé per bous. També es fa constar si són carretes, carros de servei de passatgers particular o públic, número de la talaia i l’estat del vehicle en general.

Els cinc primers carruatges de tracció animal requisats militarment foren:

1.- Adrover Adrover, Jaume, C. Mesquida núm. 22. Placa 137.

2.- Adrover Adrover, Jaume, C. Gral. Mola núm. 32. Placa 283.

3.- Adrover Adrover, Jaume, C. Gral. Mola núm. 32. Placa 701.

4.- Adrover Adrover Miquel. Son Perandreu. Placa 94.

5.- Adrover Adrover Miquel. Son Perandreu. Placa 591.

La darrera placa figurava a nom de Vives Truyols Gabriel, C. Porto Cristo núm.15.

El total de carros que podrien ser requisats ascendia a 1567.

Els carruatges de servei particular o públic que també figuraven al cens i que podrien ser requisats en el cas que fos necessari eren: 141 de dos seients i 27 de quatre seients.

Registro de la numeració de carros y carruatges del districte municipal de l’any 1963

El darrer cens o registre de la numeració de carros i carruatges del districte de Manacor, pertany a l’any 1963, vint i quatre anys després del final de la guerra civil. És el més simple en quant a dades, tota vegada que tan sols consta el nombre de placa, el nom complet del propietari, el domicili i si es tracta d’un carro o d’un carruatge:

Placa 1: Melcion Sureda Mascaró, Camí Son Perandreu Marsal. Carruatge.

Placa 2: Miquel Bauzá Martí, domicili Molino Sopa. Carruatge.

Placa 3: Bartomeu Muntaner Sansó, domicili S. Piol Tomeu (?). Carruatge.

Placa 4: Jaume Gomila Sansó, C. General Barceló núm. 2. Carruatge.

Placa 5: Joan Rosselló Estelrich, C. Servera núm. 47. Carruatge.

La darrera placa correspon a Miquel Durán Riera, amb domicili en Can Truitada(?), amb el numero de Placa 789.

Es pot comprovar com el nombre de carruatges o carros es va anar disminuint amb el transcurs dels anys. Era tant sols una prova inequívoca que els vehicles a motor anaven guanyant terreny als antics medis de transport i de treball en el camp, i especialment en aquest cas la gran acceptació del tractors agrícoles, desplaçant d’aquesta manera el treball realitzat per les bísties.

Ordenança del dret o tassa sobre el rodatge o arrastr de vehicles per les vies de titularitat municipal.

L’any següent, en 1964 s’aprova la ordenança que regula les taxes que havien de pagar tots els propietaris de carros i carretons d’acord amb l’ordenança fiscal núm. 32 d’aquell any, on consta de set articles i que va ser aprovada el 24 de gener per l’Ajuntament en ple en una sessió especial, (a partir de l’any 1964 ja no es disposa a l’arxiu municipal de cap relació de la numeració de carros i carruatges municipals):

Artículo 1º.-En virtud de lo dispuesto en el apartado 24 del artículo 444 de la vigente Ley de Régimen Local y en concepto de compensación, en parte, de los gastos que ocasionan a este Ayuntamiento los servicios de conservación y reparación de carreteras y de vías públicas, se establece en este Municipio un derecho o gravamen sobre el rodaje o arrastre de vehículos que no sean de motor, por vías municipales.

A tal efecto se entiende por vías municipales aquellas cuyo entretenimiento y conservación está, en todo o en parte, a cargo del Ayuntamiento.

Artículo 2º- El gravamen que recaerá en todo caso sobre los dueños o conductores de los vehículos, se regulará con arreglo a la siguiente tarifa :

– Carros de transporte, al año…………………………………………..75 pesetas.

– Carros agrícolas, al año………………………………………………..25 pesetas.

– Carritos por tracción de sangre……………………………………..25 pesetas.

– Carritos de mano………………………………………………………….20 pesetas.

– Carretones, al año………………………………………………………..50 pesetas.

– Los mismos con ruedas de goma el 50 por ciento de rebaja.

Artículo 3º – Esta tasa es compatible con las autorizadas en los números 10 y 19 del artículo 444 de la Ley de Régimen Local y con el arbitrio sobre carruajes y caballerias de lujo y velocípedos reguladas en el articulo 498 de la misma ley.

Artículo 4º – Anualmente se formará un padrón de los vehículos de la localidad sujetos al pago de los precedentes derechos o tasas, debiendo satisfacerse las cuotas por anualidades completas. Sin embargo, se hará una deducción proporcional a los meses transcurridos del ejercicio respecto a las declaraciones de alta que se presenten durante su transcurso.

Artículo 5 – Todo propietario de vehículo de esta localidad deberá de presentar la oportuna declaración a la Administración municipal a los efectos de satisfacer los derechos señalados en esta Ordenanza y de su inclusión en el Padrón correspondiente.

Artículo 6.- Las cuotas liquidadas y no satisfechas a su debido tiempo, se harán efectivas por la vía de apremio.

Se considerarán partidas fallidas aquellas cuotas que no hayan podido hacerse efectivas en el procedimiento de apremio para cuya declaración se formalizará el oportuno expediente de acuerdo con lo prevenido en el vigente Estatuto de Recaudación.

Cuando sea procedente la anulación. Se practicará ésta, sin perjuicio de la responsabilidad que pudiera corresponder a los agentes de recaudación.

Artículo 7.- Las infracciones de esta Ordenanza y las defraudaciones de los derechos en la misma señalados, se castigarán por medio de multas hasta el duplo de las cuotas defraudadas, con arreglo a lo dispuesto en el artículo 759 y concordantes de la Ley de Régimen local, cuyo texto y demás que se dicten para su aplicación regirán en todo cuanto no está previsto en esta Ordenanza, y que estará en vigor durante el ejercicio de 1964 y sucesivos hasta que se acuerde su derogación o modificación.

La presente Ordenanza, que consta de siete artículos, fue aprobada por el Ayuntamiento pleno en sesión especial celebrada en veinte y cuatro de enero de mil novecientos sesenta y cuatro.

Firmado con el visto bueno del Alcalde y del Secretario acctal.

El xarret com a darrer vehicle de tracció animal

Sense voler entrar en una definició dels diferents carros o carruatges i de les seves distintes utilitats, tan sols férem referència al xarret com a carro de tracció animal.

Després del carretó, carruatge etc. va sortir al mercat el vehicle que el poble anomenava xarret, una paraula que havia vingut d’un país estranger, (segurament des de França). A aquest carro només l’estiraven una sola bèstia, i era una espècie de mig cotxe (con es solia anomenar), era el més modern, els més petits tenien un sol seient i els més grossos tenien un seient llarg a davant i dos de petits a darrera.

El carretó anava tapat amb una vela forta i de bona qualitat, per aturar el mal temps en cas de pluja o vent, i també per tapar-se del sol. Duien rodes de goma, i hi feia molt bon colcar.

Eren el darrer eslavó dels vehicles de tracció animal, abans de la massiva entrada de vehicles mecànics, i abocar-los als primers poc a poc en l’oblit.

Ordres de pagament per l’adquisició de plaques de carros, bicicletes i velomotors

En els llibres d’intervenció de pagaments municipals, hem pogut localitzar l’anotació de pagaments en el mateix mes d’agost de l’any 1946, de tres ordres de pagament que es varen realitzar per l’adquisició suposadament d’una quantitat bastant elevada de plaques pels diferents vehicles, d’aquesta forma:

Día 1 de Agosto: Don Juan Pons de Palma por el importe de un rembolso que se acompaña, correspondiente a la primera entrega de placas para vehículos, conforme cuenta que se adjunta. 5.100 pesetas en metálico.

Día 10 de Agosto: Don Juan Pons de Palma por el importe de la segunda entrega de placas para vehículos, conforme factura que se acompaña al presente libramiento. 4.298’75 pesetas en metálico.

Día 24 de Agosto: Don Juan Pons de Palma por el importe de la tercera entrega de placas para vehículos y perros para el ejercicio de 1946, conforme nota que se acompaña. 8.624 pesetas en metálico.

La quantitat total que es va pagar per adquisició de plaques de vehicles i també pel control de cans durant l’any 1946 fou de: 18.022’75 pessetes.

1.- San Llorenç des Cardassar formava part del municipi de Manacor, no es va independitzar fins l’any 1892.

2.- A Manacor, hi havia una vintena de tallers de fusters que es dedicaven a la construcció i reparacions de carros. Un d’aquests taller era molt conegut i estava situat concretament en el carrer Jaume Domenge, estava especialitzat en el muntatge de carros i carruatges i amb el forrament de les llantes de les rodes. Mestre Julià va adquirir una màquina per voltar llantes i era molt coneguda i sol·licitada pels usuaris d’aquest transport no tan sols de Manacor, sinó de tota la comarca del Sud i Llevant de l’illa.

3.- Posteriorment l’octubre de 1936, aquest carrer fou rotulat amb el nom del falangista mort en el front de Porto Cristo Pedro Morey. Actualment tornà a ser rotulat amb el nom de carrer de l’Àngel.

4.- Actualment carrer Jaume Domenge

5.- Potser sigui plaça Sa Bassa.

Print Friendly, PDF & Email