Els primers 600 i els examens de conduir. L’origen del vehicle a Manacor (segona part)

Antoni Sureda Vicens

 

Relació del padró de vehicles a partir dels anys 1959 i 1969.

Any 1959:

Localitzam dos registres diferents, un d’ells on consta la relació de vehicles turismes i l’altra fa referència a les motocicletes.

En la relació dels turismes existeix una diferencia entre els vehicles matriculats a les Illes Balears corresponent a les lletres de matricula de Palma de Mallorca PM, amb 143 i a continuació fa constar la relació de 90 automòbils amb matrícules d’altres províncies d’Espanya amb un total de 233 turismes.

Les marques d’automòbils més relacionades eren: Renault, Opel, Seat, Citroën, Biscuter…

La quota anual de l’impost de circulació varia entre els 97’50, 150, 300 pessetes etc., segons fossin turismes, furgonetes, camions etc.

La relació del registre de motocicletes, també comença amb la relació de matricules amb les lletres de Palma de Mallorca PM que eren la gran majoria: 1026. A aquestes hem de sumar 11 motocicletes amb matrícula d’altres províncies de l’Estat, que sumen un total de 1037 motocicletes.

La quota anual de l’impost de circulació era de 30, o 37’50 pessetes segons la cilindrada del motor.

La quantitat total recaptada entre els turismes, camions, furgonetes, camions i motocicletes ascendia a 37.658’75 pessetes.

La totalitat  entre turismes i motocicletes ascendia a 1259 vehicles a motor.

Any 1969:

Deu anys després, podem observar com la relació dels vehicles a motor tant siguin turismes, furgonetes, camions, motocicletes es troba unificada en un sol registre.

L’ordre del mateix, es alfabètic segons el primer cognom, sense fer diferència entre els turismes i motocicletes. Així trobam que hi ha registrades un total de 5035 vehicles a motor a l’any 1969.

Un augment de vehicles al Municipi del 299’92% durant aquests 10 anys, tenint en compte que el factor essencial d’aquest augment fou l’adquisició majoritàriament per part de la població del vehicle Seat 600.

La quota de l’impost anual, era de 150, 350, 700, 1200, 1600 pessetes, segons fossin motocicletes, turismes, furgonetes, camions i de distintes cilindrades etc.

La totalitat de la quota anual recaptada en 1969 ascendia a 1.812.100 pessetes. Una quantitat molt respectable pels les arques municipals d’aquell temps.

El naixement del Seat 600 com a revulsiu del canvi de la societat.

L’aparició d’aquest petit vehicle utilitari va suposar un repunt del benestar de moltes de famílies espanyoles, representava una època de prosperitat, després d’aquells anys de postguerra, misèria, cartilles de racionament, gasogen i del estraperlo. Un icona comparable la Vespa i al bou d’osborne. Però la gran acceptació social es va incrementar quan de sobte la producció en sèrie de la cadena de muntatge en l’empresa espanyola SEAT va començar a fabricar aquest tipus d’utilitari amb un cost econòmic a l’abast de totes las classes socials.

Va representar a nivell popular un autèntica bogeria aquest petit cotxe, el Seat 600 que devia el  nom pels seus sis-cents quilos de pes. El seu origen no era espanyol sinó italià, el seu predecessor fou el famós topolino.

Avui en dia és recordat com el vehicle més popular de l’historia de l’automòbil.

El Seat 600 (conegut com pelotilla o inclús com Seilla), va marcar un abans i un després en quan a l’automoció i benestar com ja hem mencionat de la classe social espanyola, a més la gent que havia decidit adquirir un Seat 600 tenia que esperar gairebé un any i sense poder escollir el color, la gent es conformava amb el color que li tocàs. Però per aquest motiu la gent que podia utilitzava la influència que poguessin tenir amb l’empresa de fabricació de l’utilitari que aconseguir l’abans possible el vehicle i el color que volien.

Tant era l’acceptació d’aquest utilitari en totes les classes socials, el demostra per exemple que  el primer Seat 600 el va adquirir un fill del General Agustin Muñoz Grandes, i el segon per Dª Carme Polo, i els altres següents per membres de les grans famílies espanyoles, com Alfred Kindelán, Epifani Ridruejo etc.

Altres dades d’interès sobre el Seat 600, foren que la primera matrícula va ésser M-184118, d’aquesta forma s’equilibrava, la “moguda” política de quan el cotxe anterior, és a dir el Seat 1400 va sortir amb matrícula de Barcelona, i que havia provocat un gran enfrontament amb la capital del país.

El primer Seat 600 de la seria N, també conegut com el Bragas (era molt parescut al Fiat 600), i es va matricular concretament 27 de juny de 1957.  El preu era de 71.400 ptes, equivalent a uns 24.000 euros actuals aproximadament, que s’havia de pagar per avançat, i signar davant notari la verificació de la signatura.

L’any 1963, va sortir una modificació el Seat 600 la serie D, amb un preu més rebaixat de 63.000 pessetes, posteriorment sortiren al mercat les diferents series com E i altres…

El dia 3 d’agost de 1978 es va matricular el darrer Seat 600, una vida de quasi 16 anys. Evidentment no podia competir amb vehicles com el Renault-5, o inclús el de la seva mateixa família, el Seat 127.

Tanta importància va tenir el Seat 600 en la transformació de la vida dels espanyols que:

L’any 1960 circulaven per les carreteres espanyoles 60.000 utilitaris del Seat 600

L’any 1962… 100.000 unitats d’aquesta marca.

L’any 1973…  800.000 cotxes de la mateixa marca Seat 600.

A partir d’aquest any 1973 l’exportació del utilitari es va disparar:

Durant l’any 1973 s’exportaren al l’any 80.000 unitats.

A l’any 1976 les exportacions foren de 400.000 unitats.

I anys més tard les exportacions arribaren a 1.200.000 unitats, malgrat la fabrica va deixar de fabricar-los seguien exportant els excedents de producció.

Una de les característiques més significatives d’aquest utilitari era la mecànica molt simplista, qualsevol persona podia solventar els problemes més freqüents, aigua i corretgins. El problema més comú era el de la refrigeració degut que duien el motor en la part de darrera i s’ha encalentia més ràpidament.

Però també hem de mencionar que el consum era molt elevat, gastava uns 10 litres cada 100 Kilòmetres.

Entre els vehicles del mateix temps del Seat 600, eren el Renault-4, Citroën 2CV, els Wolksvagen “escarabat”. Altres vehicles ja que el seu record és inevitable, podem anomenar els camions Barreiros, el cotxe Biscúter i la motocicleta Vespa, que simbolitzaven la motorització de classe mitjana.

 A Manacor a l’any 1997, un any abans de quan es va deixar de produir el Seat 600, segons el Padró Municipal de Vehicles es trobaven empadronats un total de 993 Seat 600 en les seves diferents categories. Però no tenim dades concretes sobre el nombre de Seat 600 que circulaven per el Municipi en aquella dècada, tota vegada que la totalitat dels vehicles registrats en el Padró de Vehicles de la ciutat no són realment els vehicles Seat 600 que circulaven ja que en aquelles dates molts d’aquests vehicles havien estat matriculats en altres províncies per després traslladar-los a les Illes, especialment de les Províncies d’Andalusia i Extremadura, que va coincidir amb el boom turístic i amb l’arribada de mà d’obra, especialment a l’hoteleria.

Un estudi recopilat per part de la Policia Local de Manacor, sobre la retirada de vehicles abandonats de la via pública, l’any 1986 es retiraren de la via publica 20 vehicles Seat 600, a partir de l’any 1990 es retiraren 4 Seat 600 en estat d’abandonament, l’any 1991 foren 10, l’any 1992, varen ésser 4, els anys següents no es va retirar cap vehicle d’aquesta marca i model, la gent doncs ja començaven a considerar al Seat 600 com un vehicle que posteriorment, i així es confirma, seria molt cercat pels col·leccionistes.

Conseqüències de l’augment d’automòbils en la via pública.

Aquesta progressiva adquisició de vehicles utilitaris per part de la població, va modificar la concepció del temps i les distàncies, es va augmentar l’autonomia i la llibertat de moviments, la gent va canviar d’hàbits i de costum. Ben aviat molts d’habitants de pobles varen començar a cercar treballs a la ciutat, alguns d’ells varen tenir per primera vegada l’oportunitat de conèixer Palma.

Degut al gran volum de vehicles que poc a poc circulaven les carreteres i les vies urbanes, s’hagueren de realitzar moltes de millores en la xarxa de carreteres que resultaren ser una gran millora especialment amb el paviment de les vies amb una nova classe de rodadura com l’asfalt que es va començar a posar durant els anys 40. Abans en les carreteres hi havia molts de clots, que dia a dia els peons caminers havien d’arreglar. Així també com la instal·lació de noves i més abundants senyals de trànsit.

Les rodadures de ferro de les rodes dels carros, es varen d’haver de canviar per rodes de goma, degut al dany que produïen a l’asfalt. I les primeres senyals de trànsit, eren pràcticament iguals que ara, però evidentment n’hi havia molt menys.

La part més negativa del constant augment de vehicles dins la via pública va ocasionar l’excessiu increment dels accident de trànsit amb resultats de morts i molts de ferits. Al principi a vegades quan es produïen accidents mortals en qualque punt determinat d’una carretera, es solia col·locar una senyal que solia dir amb lletres grans “Aqui tres muertos” (per exemple l’encreuament Crrta. d’Alcúdia amb d’intersecció a Campanet).

Els exàmens de conduir a Manacor.

Els exàmens de conduir a Manacor es varen realitzar la  primera vegada davant l’antic cementiri municipal, es a dir entre el carrer Ses Parres cantonada amb l’Avinguda des Parc. Més tard i per un període curt de temps els exàmens es realitzaven en la plaça Sant Jaume.

Degut al poc espai que hi havia a la plaça, les proves varen començar a realitzar a la plaça Ramón Llull de Manacor.

Segons testimonis orals en primer vehicle que s’examinaven fou un vehicle Renault Ondine i posteriorment amb un Seat 600. Els exàmens de motos també es feien en la plaça Ramón Llull i segons aquestes persones ja d’edat, al principi era molt fàcil treure el carnet. Aprovar era tan sols un tràmit, tots els aspirants aprovaven amb molta facilitat. Hi havia tants pocs vehicles que circulaven i amb tan poca velocitat que no oferien teòricament molt de perill per la població.

Entre les preguntes teòriques, n’hi havia preguntes sobre la distància de seguretat, sentit de circulació, avançaments, estacionaments, marxa enrere, etc.

Unes poques preguntes teòriques d’un fullet, on hi havia les normes bàsiques, i una prova pràctica de molt baixa dificultat. Hem de recordar que el primer codi de circulació espanyol era de l’any 1934.

Destacar com a curiositat, segons les dades facilitades per la Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Balears, la Sra. Catalina Gelabert Vanrell, amb D.N.I. 36638513-L, i amb domicili en Avinguda Joan Amer de Porto Cristo i nascuda el 27/09/1906, va tenir l’honor d’ésser durant uns 15 anys la conductora més antiga de les Balears. Aquesta senyora va morir el 31de maig de 1997.

Sant Cristòfol. Patró dels conductor.

El dia 10 de juliol es celebrava el dia de Sant Cristòfol anomenat patró dels conductors.

Durant els anys 1950, aquesta festa era celebrava de forma molt solemne pels conductors dels vehicles. A Manacor, l’acte principal consistia en la benedicció dels vehicles a l’exterior de l’església de Sant Josep. Llavors es feia una desfilada per part dels motoristes dels vehicles de dues rodes (motocicletes i ciclomotors) per davant el públic, que expectants i il·lusionats les observaven de damunt les voravies en la mateixa avinguda des Tren (abans Salvador Joan).

Una festa que actualment ha quedat en desús. 

Print Friendly, PDF & Email