L’origen del vehicle a Manacor (primera part)

Antoni Sureda Vicens

 

Aquesta investigació pretén ser una petita historia recent del municipi a través de la mobilitat, que comença als finals del segle XIX, i es posa fi als principis dels anys seixanta coincidint amb l’arribada del Seat 600, un vehicle a motor que va democratitzar l’ús del automòbil a totes les capes de la societat.

El nom d’automòbil, té el seu origen en una composició de dues paraules: Auto que prové d’una paraula grega que significa: per ell mateix. I mòbil, que vol significar: que es mou.

Al principi, l’automòbil tan sols s’utilitzava fonamentalment per fins lúdics, (anar de passeig, de vacances etc.). L’automòbil era considerat com un luxe, destinat al divertiment d’unes poques persones. El sector més privilegiat de la població que tenia la possibilitat d’adquirir un d’aquests vehicles, tan sols l’utilitzaven els diumenges i amb freqüència no solien conduir sinó que disposaven d’un xofer particular.

Poc temps després es va utilitzar el vehicle per transportar animals i mercaderies, per treballar en el camp i per dur passatgers, substituïen d’aquesta forma a les incòmodes i lentes diligències.

Malgrat agafem l’any 1900, com l’inici de la matriculació de vehicles, hem de tenir en compte que l’historia del automobilisme a les Balears es situa tres anys abans, concretament l’any 1897, (encara no hi havia registre de plaques de matrícules).

Un industrial tèxtil Sr. Vicenç Joan Ribas a l’any 1897, va importar des de França els dos primers vehicles automòbils, un tricicle de la marca De Dion Bouton, i un automòbil de la marca francesa Emile Roger & Cia, però no varen circular per les vies públiques i molt menys matricular-se per un succés que va tenir lloc en una demostració d’aquest nou invent a Palma. Davant una quantitat nombrosa d’espectadors la cosa no va acabar bé, el tricicle Dion Bouton va bolcar quan una de les seves rodes es va introduir dins la via del tramvia. La sort fou que no hi hagué desgracies personals.

Aquest automòbil duia un motor de petroli de la mateixa marca De Dion Bouton, amb una potència de 2 cavalls i mig que desenvolupava una velocitat de 20 Km/h. El senyor Vicenç Joan havia pagat la quantitat de 4420 francs per aquest automòbil. Cal anomenar que aquests vehicles consumien molt més combustible que els actuals i curiosament la gasolina es comprava en las farmacioles en petites quantitats.

Després D. Josep Tous Ferrer (maquinista de l’armada) i D. Emili de la Cuadra (un industrial amb gran poder econòmic), varen intentar fabricar un vehicle automòbil íntegrament espanyol, primerament amb un motor elèctric i poc després amb un motor d’explosió. A finals de 1899 varen aconseguir fabricar sis unitats d’automòbils anomenats “La Cuadra”. Els motors d’aquests automòbils estaven formats per dos cilindres que desenvolupaven una potència de 4’5 CV, amb una cilindrada de 1100 c.c. El projecte no va tenir gaire acceptació, i el Sr. Emili de la Cuadra, va perdre pràcticament tota la seva fortuna.

Balears, va ésser la primera província que va inaugurar el registre de vehicles amb les dues primeres matrícules a nivell nacional. El primer vehicle matriculat fou el dia 11 d’octubre de 1900, la matricula era BA-1 propietat de Josep Sureda Fuentes. Aquest vehicle era de la marca Clement, amb motor Dion Bouton de dos cavalls i quart de força i amb 130 Kg. de pes.

El segon vehicle de matricula BA-2 fou matriculat un dia després, el 12 d’octubre de 1900 i era propietat de Joan Pieras Carbonell.

Curiosament aquests dos vehicles a motor de la marca Clement foren els primers que es varen matricular no tant sols a Espanya sinó en tot el món en la historia del automobilisme.

Quasi tres mesos després, concretament el 10 de gener de1901 es va matricular el següent vehicle amb placa BA-3 que corresponia a un quadricicle.

La necessitat d’aprovar una normativa per regular l’ús del automòbil.

Amb l’aparició dels vehicles a motor per les vies púbiques, tant urbanes com interurbanes, el Govern Espanyol va aprovar un Real Decret amb l’anunciat: “Reglament pel servei de cotxes automòbils per les carreteres” el dia 17 de Setembre de 1900, on establia l’obligatorietat de crear un registre de vehicles en tot el territori nacional, acordant unes normes fonamentals i bàsiques de circulació i seguretat viària. D’aquesta forma establia que les lletres de les plaques dels vehicles matriculats a Balears serien PM, malgrat la publicació anterior del Reglament.

Aquest mateix any, concretament el 17 de setembre es va aprovar la primera norma general que regulava el trànsit de vehicles, conegut com «Reglamento para el Servicio de Coches Automóviles por las carreteras del Estado». Com a curiositat el Reglament limitava la velocitat en la carretera a 28 km/hora, i a 15 Km/hora dins les poblacions.

La presència d’aquest nous vehicles per les vies urbanes, va ser objecte de moltes de crítiques per part de la població en general, consideraven que l’automòbil suposava una gran amenaça pública.

El periodista Miquel Ferrà manifestava que les crítiques eren constants, i solien ser publicades en els periòdics de més tirada de Mallorca: Por qué hemos de soportar esos bólidos feos, antiestéticos, horrísonos, que pueden llegar a estallar, asustar a los caballos y constituyen un autentico peligro para los indefensos peatones que, en la tradicional Gran Bretaña, se les obliga a ir precedidos de un hombre a pie con bandera roja…”

La campanya en contra fou molt dura, però ja ningú podria evitar la presència pels carrers i carreteres en tota Europa d’aquell nous vehicles.

L’agost de 1907, es va aprovar la normativa d’unificació del sistema de matriculació que desenvolupava el R.D. de 1900. Al principi les grans Ciutats s’oposaven a inscriure en un registre oficial el vehicle, al considerar-ho estrictament de caràcter fiscal.

L’any 1911, s’anunciava per primera vegada la delegació d’una casa comercial de cotxes a Palma de Mallorca, en el periòdic La Ultima Hora. Dijous 13 d’abril, Any XVII, núm. 6289, mencionaba: La Sociedad General de Automóviles. Compañía Anónima. Ventas al contado y a plazos de automóviles de las principales marcas i sus accesorios. Representante en Baleares: Jaume Palmer (Mora). Calle Libertad nº 9 y calle Vallori nº 10 -2º de Palma de Mallorca.

El 23 de setembre de 1934 durant la Segona República, es va aprovar el primer Codi de Circulació que representava l’embrió de totes les posteriors normes, que amb els anys es desenvoluparien.

L’evolució de la implantació del automòbil en la societat.

A partir de l’any 1914 hi hagué un increment considerable de vehicles en general, el motiu es deu en part a Henry Ford i la seva idea de crear utilitaris a un preu molt més econòmic i evidentment a la cadena de muntatges, que va abaratar el cost final dels vehicles, aconseguint fer-los més assequibles a totes les classes socials degut a la baixada de preus. La seva fabricació esdevingué en un dels pilars més importants de la modernització econòmica.

Posteriorment es sumen a aquesta iniciativa de producció les marques franceses com Renault, Peugeot o Citroën, que competien aferrissadament perquè l’automòbil passàs d’esser el privilegi d’una minoria a formar part de l’ideal de vida de l’home del segle XX.

No obstant encara malgrat la producció en cadena de vehicles, al principi l’automòbil seguia sent un mitjà de transport de luxe. La seva producció es reduïa a tallers artesanals que satisfeien la demanda de la burgesia més selecta, la qual els utilitzava per traslladar-se sense haver de compartir amb les classes manco afavorides i a la vegada evitar les incomoditats del transport públic. D’aquesta forma, es va convertir en un mitjà de diversió com ja hem mencionat per la joventut burgesa de l’època, que trobà amb la velocitat una forma d’expressar la seva díscola rebel·lia, la passió del risc i, fins i tot, una frívola concepció de la masculinitat. Les persones amb un cert poder adquisitiu, (metges, notaris, propietaris de finques grosses “possessions”), eren els principals representants d’aquest col·lectiu. Això va propiciar que tenir un cotxe es va convertir en un símbol de prestigi, de categoria social, i per tant poder presumir i causar l’admiració o l’enveja de la resta de ciutadans.

Aviat, la societat se’n va adonar que es trobava davant un dels invents més revolucionaris de la història de la humanitat. I d’aquesta forma l’automòbil es convertiria en un element essencial en la vida de molta de gent.

Avui en dia, aquest vehicle forma part indestriable de la vida de l’home actual, que ha esdevingut totalment dependent del seu vehicle, el qual ha arribat a convertir-se en mesura del temps i de la distància. Qui no ha sentit l’expressió: «A una hora de camí».

Dades sobre l’antiguitat dels vehicles a Manacor

Abans d’analitzar l’antiguitat dels vehicles automòbils a motor, hem de recordar que la forma de transport dels nostres avantpassats eren les cavalleries, els carros i transports de passatgers i mercaderies així com el tramvia. A finals del segle XIX es vivia en ple apogeu d’aquest tipus de vehicles al ser l’únic medi de transport, fins que el vehicle a motor el va anant substituint. Aquests varen conviure molts d’anys amb els vehicles automòbils que serien com ja hem dit uns dels invent més revolucionari de l’humanitat.

L’any 1893, en el periòdic En Figuera 1 de data 23 de setembre, en el núm.4 de l’any 1, es publicava aquesta noticia en el apartat de «Campanades»:

«Segons dihuen ja no quedan oficialment á Ciutat més que quatre cotxos. Ja hey estàrem bé!.

Perquè jo vos assegur, germans, que uant vaig pes carré sempre estich amb un ¡ah!.

Y no pot essé de manco: entre tranvíes, diligencies, cotxos, carrils, galeres, galeretes, carros, carretets, carrerons, cicletes, bicicletes, cicions, negú es «dueño» de donà una passa que no tenga la mort derrera s’oreya.

Y això que no hey cont criades que espolsan pes balcons, ni senyores que regan tets, ni els atlots que vos envestan y sucan com si fossen braus de Son St. Martí: no hey comt més que`ls «vehículos».

Un altre nou problema va sorgir al començament dels primers automòbils, que no era altre que haver de conviure els vehicles de tracció animal (“carros”) i els vehicles de tracció mecànica (“els cotxes”), aquests darrers circulant a molta de velocitat i quasi sempre espantaven els animals dels carros.

Però poc a poc els vehicles de tracció animal, es varem anar substituent per vehicles de transport mecànic (furgonetes i camions). Les empreses, ben aviat es varen donar compte que per aquest medi de transport era molt més rentable (per velocitat, economia, comoditat etc).

Evidentment el problema de conviure i compartir les vies publiques entre vehicles i peatons, el problema hi era abans de l’entrada del vehicles a motor, aquests tant sols amb el pas del temps el varen agreujar.

Segons dades extretes del “Impuesto sobre Carruajes, Automòviles i Caballerias de lujo” de l’arxiu de l’Ajuntament de Manacor, consta:

Des del primer registre d’automòbils i fins pràcticament l’any 1936, a més del nom i domicili del propietari del vehicle l’obligació era registrar la cotxera que es considerava més important que la mateixa matrícula del vehicle.

L’any 1912 es va inscriure a l’Ajuntament de Manacor, el primer vehicle malgrat no estès matriculat.

Les primeres altes d’automòbils consten a nom de::

Antoni Billoch Mesquida C. Orient nº17

Antoni Lliteras Ferrer C. Joan Lliteras nº 12

Any 1913

Antoni Billoch Mesquida

Antoni Lliteras Ferrer

Antoni Bonet Duran C. Plaça Palacio núm. 2 (actual plaça Rector Rubí)

Any 19142

Antoni Billoch Mesquida

Antoni Lliteras Ferrer

Antoni Bonet Duran

Bartolomé Bonet Mas C. Cos núm. 2

Luis Ladaria Artigues C. Arta núm. 2

En el transcurs d’aquest any hi hagué un creixement molt important de matriculació en totes les Balears (50 vehicles en un any).

Anys 1915 i 1916

Antoni Billoch Mesquida

Antoni Lliteras Ferrer

Antoni Bonet Duran

Bartomeu Bonet Mas

Luis Ladaria Artigues

Anys 1917 i 19193

Antoni Billoch Mesquida

Antoni Lliteras Ferrer

Antoni Bonet Duran … Baixa

Bartomeu Bonet Mas

Luis Ladaria Artigues

Un dels primers automòbils que circulaven per Manacor

Any 1920.4

Segons consta en el registre municipal de l’any 1920 els primers automòbils inscrits eren:

Antoni Billoch Mesquida.

Antoni Lliteras Ferrer.

Lluis Ladaria Artigues.

Durant els anys 1921-1922,5 els quatre primers vehicles inscrits en el registre:

Antoni Billoch Mesquida

Antoni Lliteras Ferrer

Lluis Ladaria Artigues

Jordi Aguiló Forteza C. Son Amoixa

Anys 1924-1925:6

Durant aquests dos anys hi hagué un increment de matriculació de vehicles. Figuren registrats en la relació dels imposts de carruatges de luxe un total 43 automòbils, sense especificar les marques i matricules d’aquests vehicles.

Any 1927:7

Figura per primera vegada en el registre d’una classificació en carpetes diferents, segons el tipus de vehicle:

  • Automòbils de luxe. ————- 102

  • Camions de mercaderies. ——– 13 (Fiat, Ford etc.)

  • Automòbils de lloguer.———- 23

  • Motocicletes. ———————- 3 (DKW, Lafrire...)

Padró total de vehicles……………………… 131

Any 1928:

És el primer registre municipal identificat amb les matrícules d’automòbils i figuraven a nom de:

Miquel Oliver Bosch PM- 313 C. Sant Jeroni

Gabriel Fuster Cortès PM- 287 C. Hospital

Any 1929:8

Per primera vegada en aquest any hi figuren dues matrícules que no constaven a l’any anterior i per nombre d’elles pareix a ser que són les més antigues a Manacor. A més de la matricula també es feia constar per primera vegada la marca de vehicle:

Juan Cubells Picó PM-222 marca Mathis C. Bosch núm. 15

Gaspar Fuster Fuster PM-222 marca Doriot C. Muntaner núm. 8

Cal tenir en compte que en el registre dels imposts de carruatges de luxe, consten vehicles amb matrícula BA, i vehicles amb la matrícula PM (Segurament eren automòbils que havien estat matriculats per primera vegada a Barcelona i llavors foren inscrits en el registre de Manacor).

Club Automobilístico de Manacor

Segons unes notes obtingudes de la Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Balears, a Manacor va funcionar a partir del mes de juliol de 1927 una associació de propietaris de vehicles que es va denominar Club Automobilístico de Manacor. Els seus membres es reunien en un cafè de la plaça Sa Bassa de la ciutat.

En aquestes reunions es celebraven tertúlies sobre els vehicles. També consta que molt probablement varen organitzar sortides i activitats similars al club La Veda i del Automòbil Club de Mallorca que tenia la seu a Palma.

No tornam a saber res més del club fins després de la guerra civil, concretament a l’any 1942, on consta que havia inscrits 42 socis. L’objectiu principal era fomentar, promocionar i defensar l’automobilisme, així com promoure campanyes de subscripcions d’ajudes tant diverses com podrien ser les destinades a les persones necessitades per les conseqüències de la guerra civil o l’aportació d’una determinada quantitat de diners per l’adquisició d’una bandera al Batalló “La Cruzada nº 27“, que tenia la guarnició a Manacor l’any 1945. Aquesta iniciativa havia estat promoguda per l’Ajuntament de Manacor i consta que el primer president del club, era en Miquel Marcó Mas.

Malgrat la poca documentació localitzada sobre aquest Club hem pogut saber que la Guàrdia Civil controlava molt d’aprop aquesta associació. Així mateix l’any 1947 el Governador Civil ordenà al Cap de la Benemèrita de la ciutat, esbrinar tots els antecedents politicosocials de tots el membres del club que proposava per la Junta Directiva de la societat. El Capità va contestar per escrit “són gente de buena conducta, de ideal político derechista y afectos a la Causa Nacional”.

Vehicles més antics a Manacor.

El vehicle més antic del qui poguem tenir constància a Manacor es de l’any 1912, com ja hem fet menció i figura a nom de Antonio Billoch Mesquida, però sense especificar ni la marca ni la matrícula del vehicle. Aquest vehicle a l’any 1936 encara figurava inscrit en el registre municipal.

El segon vehicle automòbil més antic de Manacor estava a nom de Antoni Lliteras Ferrer, carrer Joan Lliteras núm. 12. Curiosament també figuren dos vehicles matriculats a nom del mateix propietari, es a dir un vehicle marca Studebaker, matricula PM- 918 i un Citroën, PM- 2048

La matricula més antiga d’un vehicle de transport a Manacor està inscrita a nom de Domingo Amer Fullana PM-249, marca Overland C. Artà núm. 16.

En uns anys, l’augment de l’adquisició d’automòbils era tant vertiginosa a les Illes Balears, com així el demostren aquestes xifres:

A l’any 1919 consta que hi havia matriculats: 273 automòbils.

A l’any 1925, l’augment ascendia a: 2.251 automòbils.

A l’any 1930, havia ascendit el doble: 5.092 automòbils.

I a l’any 1935, un any abans de la guerra civil espanyola, es trobaven matriculats 6.809 automòbils.

Automòbils i motocicletes de fabricació mallorquina.

Referent a la fabricació mallorquina d’automòbils, a principis de l’any 1920 es va crear l’única fabrica de vehicles a les Illes Balears concretament a Palma de Mallorca, es tractava de la marca LORYC S.A. (capital mallorquí i francès). El preu aproximat per un automòbil d’aquesta marca era de 8.000 pessetes. La fàbrica va durar 9 anys, poc després va tancar la producció malgrat els vehicles Loryc, eren molt acceptat per la població. La impossibilitat de no poder fer front a la demanda sol·licitada va resultar ésser la causa fonamental del seu tancament.

No obstant la quantitat de vehicles de la marca Loryc a Manacor en el mateix l’any 1937 era discreta, ja que del total de vehicles inscrits que ascendia a 176 automòbils, d’aquests tant sols 7 vehicles automòbils eren de la marca Loryc.

Referent a les motocicletes, cal fer una referència a una motocicleta mallorquina fabricada a Palma de Mallorca entre els anys 1949 a 1965 i coneguda popularment com Colometa.

Els seus creadors foren els germans Jaume i Antoni Colomet. Aquests germans tenien un taller de reparació de vehicles en general, i degut als seus coneixements de mecànica a finals dels anys 40 crearen un vehicle motocicleta pròpia.

A l’any 1951 fabricaren una motocicleta model M51 d’unes característiques de 123 c.c., amb 4,5 c.v. de potencia, i amb 5000 revolucions per minut. Aquest motor tenia tres canvis de marxes amb el comandament al peu. Estava estructurat de la següent forma: El bastidor estava format per un quadre bressol, en un tub d’acer gruixut, amb una suspensió a davant i a darrera telescòpica.

La motocicleta agafava una velocitat de 75 kilòmetres/hora.

Davant la gran acceptació que tingué en la població mallorquina, dos anys més tard fabricaren una altra motocicleta, amb unes característiques similar a l’anterior, però l’acoplaren un motor més potent de 5 c.v. i amb 4200 r.p.m.

En els dos anys següents varen llançar al mercat un model M53, era motocicleta amb un cubicatge de 150 c.c., però al contrari de les dues anteriors no tingué una gran acceptació, i els germans varen decidir deixar de fabricar la motocicleta Colometa.

Segons les dades que consten en quan a producció foren les següents:

A l’any 1953 es fabricaren 14 unitats. L’any 1954 foren 82 unitats i a l’any 1955 es crearen 39 motocicletes.

A Manacor no s’ha pogut saber amb exactitud la quantitat de Colometes que figuraven inscrites en el municipi, però segons diversos testimonis ens han confirmat que la seva presència que les vies públiques municipals era molt destacable.

La recessió dels automòbils a partir de l’any 1936

Els anys 1936 a 1950 foren anys de crisi i recessió, degut a la Guerra Civil Espanyola. El dia 12 de setembre de 1936 la Comandància Militar de Balears va publicar una ordre de prohibició de circulació de vehicles particulars. Els carburants pels vehicles i les peces de recanvi devien ésser pels vehicles militars.

Com a mostra de l’anomenada recessió cal fer constar:

L’any 1936 es matricularen a Balears 238 vehicles.

L’any 1937 tant sols es matricularen 16 vehicles.

I l’any 1938 només foren 12 els vehicles matriculats.

Durant el temps de postguerra els vehicles havien de circular amb gasogen, hi havia restricció controlada per les cartilles de racionament. Tant sols s’utilitzava la gasolina per motos de cilindrada petita i en determinats dies molt específics de la setmana.

El parc automobilístic de Manacor en data 1 de gener de 1936, segons el Padró de Vehicles confeccionat per l’Ajuntament de Manacor pel cobrament de l’impost per l’any 1936, figuren inscrits:

Cotxes particulars……………………………………… 163 automòbils.

Vehicles de servei públic………………………………. 16 vehicles.

Camions destinats a transport de mercaderies…… 20 vehicles.

Motocicletes………………………………………………… 11 motocicletes.

Els vehicles que es trobaven inscrits l’1 de gener dels anys 1937 a 1939 a Manacor (Guerra Civil):

Any 1937 ……….. 176 automòbils (48 eren de la marca Citroën, 27 Fiat, 26 Ford, 11 Renault, 10 Chevrolet, 8 Opel i 7 Loryc, entre altres…)

Any 1938………… 169 automòbils

Any 1939……….. 159 automòbils

Evidentment hi havia una reducció de vehicles i durant aquests tres anys no figurava cap alta de vehicles de nova adquisició.

Entre els anys 1951 a 1960, concretament hem de ressenyar l’any 1952, quan la quantitat de vehicles matriculats supera a l’any 1935, i es a partir d’aquest mateix període que ja no baixarà més. Durant el present any 1952, el 90% dels vehicles matriculats eren motocicletes.

I entre les marques més comercialitzades: (Montesa, Vespa, Soriano, Sanglas, Alpha. Ossa, Guzzi Hispania, Ducati, Rieju, BMW, Ardilla, Derbi, Lambretta …).

En quant a motos mallorquines: (Colometa amb 200 unitats. Coronat amb 4 unitats i BSM).

El preu de la Vespa, que era una de les motocicletes més comercialitzades quan sortí al mercat era de 27.000 pessetes.

Fou en aquest període de temps quan el Sr. Antoni Bibiloni va fer la prova de muntar motors de 45 c.c. damunt els xassís de bicicletes. Aquesta idea fou tot un èxit. Poc després aquest acoplament del motor amb un xassís, es va crear aquesta motocicleta que es comercialitzaria amb el nom de Mosquito. També va rebre el nom de Mosquito a una motocicleta senzilla que no cubicava més de 50 c.c. de la casa italiana Garelli.

La motocicleta Colometa Les motocicletes marca Vespa i Lambretta

Però malgrat la producció en cadena durant aquests anys, els treballadors de la classe pobra i mitjana espanyola encara no es podien permetre aquest “luxe” de tenir en propietat un vehicle tant sigui una motocicleta o bé un automòbil, deguts als preus elevats.

L’any 1955, va sortir al mercat el Biscúter, un automòbil d’un tamany molt reduït i sense marxa enrere que va revolucionar el mercat, amb un cost final molt més assequible a les famílies jornaleres

La posada en circulació d’un gran vehicle com fou el Seat 1400, (matriculat per primera vegada a Barcelona) era tot un cotxe de luxe, el seu preu eren 130.000 pessetes, però resultava massa car per les famílies treballadores de classe mitjana. Aquest elevat preu venia a ésser el jornal de 10 anys de qualsevol treballador.

La transformació i el comerç del automòbil va canviar completament quan es va començar a utilitzar per fins laborals i especialment l’augment dels jornals i la baixada de preus dels vehicles fabricats, varen poder ésser adquirits a uns preus molt assequibles per la majoria dels ciutadans de classe mitja.

Després ja més endavant passat la postguerra, els preus dels vehicles varen tornar a disminuir i començaren a aparèixer les facilitats per comprar un utilitari que era un cotxe petit a l’abast del ciutadà.

Conductors i peatons.

Aquest nou binomi, al principi la relació entre conductor i el peató en aquells temps era menys respectuosa que avui en dia, ja que el propietari d’un cotxe com ja hem mencionat era un luxe en mans de gent amb un cert prestigi, i poder econòmic. Per aquest motiu aquesta gent es creia poder gaudir d’una certa preferència sobre el peató que quan veia venir un cotxe s’apartava immediatament de la trajectòria del vehicle, per por i també per respecte.

En canvi la relació entre conductors era molt més cordial que ara, sempre s’ajudaven i el conductor de comportament agressiu era molt poc freqüent.

No era habitual, malgrat que des del primer temps del vehicles a motor, es podia veure qualque dona al volant d’un automòbil, i més difícil encara era poder veure´ls conduir una motocicleta, ja que aquestes solien ésser conduïdes pels joves de famílies amb bona posició econòmica i pels obrers.

Aquestes dones conductores d’automòbils solien ésser les més lliberals i progressistes, i provocàvem el recel de la població masculina. Inclús algunes dones es treien el carnet de conduir per desprès, una vegada casades no tornar a conduir un vehicle, relegant aquesta “privilegi” al marit.

Els primers serveis de transport públic a Manacor.

El turisme començava a ser un sector emergent i per tal de facilitar la visita dels primers turistes a les coves, dos carruatges des de l’estació de Manacor feien el trajecte diàriament a Porto Cristo de franc. Llavors, anys més tard concretament en 1912 el propietari de les coves dels Hams Sr. Pere Caldentey Santandreu va adquirir un automòbil per transportar passatgers per visitar diàriament les coves des de Palma a Porto Cristo, amb una tarifa única d’una pesseta per persona.

Quan varen aparèixer els primers vehicles a motor destinats a transportar passatgers, poc a poc varen anar desapareixent les diligències de tracció animal, però es mantenia encara el ferrocarril o el tramvia, com a medi principal de transport de persones. En aquells temps l’usuari del transport públic era molt nombrós, ja que totes aquelles persones que no tenien poder adquisitiu per comprar un cotxe es desplaçaven en tramvia, ferrocarril o transport públic “camiones”.

El 25 de juny de 1920, apareixia un article al diari Ultima Hora que deia: “Esta mañana ha sido inaugurado un nuevo servicio de automóviles en combinación con el Ferro-Carril para poder visitar nuestras maravillosas y tan elogiadas cuevas del Drach y dels Hams enclavadas en el término municipal de Manacor”

Un dels primers serveis d’autobusos de línia que unia Manacor i Porto Cristo, va ser inaugurat l’any 1923 i la concessió havia estat otorgada a l’empresari Joan Ferrari Mas. El bitllet de la línia d’autocars Porto Cristo a Manacor i Porto Cristo a Palma es venien a la mateixes dependències de l’hotel Perelló, propietat dels germans Joan I Sebastià Perelló.

Davant l’hotel Perelló hi havia un antic sortidor de maneta, per poder subministrar benzina al autobusos i automòbils. Aquest sortidor juntament amb altres sortidor que hi havia a Manacor, com en la plaça de Sa Mora i a Sa Bassa, eren els primers que foren instal·lats al municipi.

Un autobús per transport de passatger conegut popularment con La Camiona

La venta i lloguer de vehicles i el servei de transport de passatger. Un negoci que començava el seu apogeu.

Des del primer exemplar d’un nou periòdic comarcal de tirada setmanal anomenat: Manacor. Setmanari independent, ja donava raó de la importància que agafava els servei de transports de passatgers degut l’augment de turistes que visitaven la illa i sol·licitaven aquest medi de transport. El dia 1 de juny de 1921, en la darrera pàgina ja es publicitava per diverses companyies de Manacor, la contractació del servei d’òmnibus9 per facilitar el transport i visitar les coves de Porto Cristo.

Evidentment, era un sector nou que sorgia amb molta de força i els empresaris al observar que podria haver a daqrrera un gran benefici econòmic, aviat va començar a haver-hi la lògica competència empresarial.

El dia 6 d’agost de 1921, núm 1 de la revista Manacor, anunciava entre altres:

El garage Forteza Hnos, participa a sus favorecidos que ha establecido el puesto de salida y despacho de pasajes para Porto Cristo, en la plaza Weyler núm. 6. de Manacor.

Llavor, dia 13 d’agost en el mateix periòdic en un petit apartat afegeix: El omnibús de los señores Forteza Hnos saldrá cada hora para el puerto durante los dias 14 y 15 (domingo y lunes).

Garaje Ferrari. Servicio de òmnibus, Manacor – Porto Cristo. Para dicho servicio, hay abonos transferibles de 25 pasajes a 20 pesetas. Servicio de coches de turismo para las cuevas del DRACH, HAMS, ARTÁ y demás bellezas de la Isla. Despacho – Bosch núm.13. Manacor.

Garaje Sinis. El dueño de este garaje pone a disposición del público un servicio especial de automóviles y omnibús para pasajeros a todos los puntos de la Isla a precios sumamente econòmicos. !SERVICIO ESMERÁDISIMO¡. !LUJO I COMODIDAD¡

Turistas, no dejeis de visitar el garaje SINIS. Despacho – DIANA, 46.

Garatge Ferrari. Servei de lloguer de Òmnibus i automòbils

1 En Figuera.- Era un periòdic setmanari mallorquí i que només aparegueren 11 números. La línia periodística duia la mateixa marcada inicialment pel periòdic L’Ignorància, i per la seva immediata continuació La Roqueta. La seva vida fou molt curta. El primer exemplar va sortir el 2 de setembre i el darrer el 2 de desembre de 1893

2.- Si durant l’any 1914 hi hagué un increment molt important de vehicles, a partir dels anys 1915 a 1918, hi va haver una reducció molt considerable de la quantitat d’automòbils, degut en part a la recessió i al conflicte bèl·lic de la Gran Guerra. Però A partir del següent any va tornar a ressorgir la matriculació de vehicles, molt d’ells procedents dels països d’origen que havien participat directament en la guerra. A l’any 1919 el 20% dels vehicles matriculats perteneixien als municipis forans de Palma de Mallorca (55 vehicles).

3.No s’ha localitzat el registre de 1918

4.- Aquest mateix any, a la plaça de sa Bassa de Manacor, el Sr. A. Fuster va obrir una sucursal de l’agència oficial de la casa Ford, on es venien recanvis per automòbils originals de la casa nord-americana.

5.- L’any 1922, es va posar en funcionament un sortidor de benzina a la plaça de Sa Mora. Posteriorment anys més tard un altre sortidor de benzina fou instal·lat a la Plaça de Sa Bassa.

6.- Com a curiositat, el llibre 100 Batecs de Manacor, Sa Bassa De Rafel Ferrer Massanet, feia costar que a l’any 1925 els millors cotxes es venien al costat de s’Agrícola de Manacor.

7.- Un dels primers tallers de reparació de vehicles, es trobava situat en el carrer Amargura número 18, propietat d’Antoni Font.

En el carrer Joan Lliteres, va obrir les portes un taller especialitzat en la posada a punt del motors dels automòbils així com la instal·lació de dinamos i de bateries, propietat de Bartomeu Llull.

8.- Aquesta placa d’identificació figura com la més antiga, i que curiosament es repeteix la matrícula a partir del mateix any en dos vehicles diferents, de propietaris i de marca diferents. Com a curiositat, el dia 4 d’octubre de 1929 es va produir el primer accident mortal en una via pública de Manacor, concretament en el carrer Artà, quan una dona de nom Teresa Gomila, fou atropellada per l’automòbil de servei públic SP amb matricula PM-2051, conduit pel seu propietari Joan Riera de 21 any d’edat. L’accident va crear un gran revol a la ciutat. El vehicle no constava inscrit en el registre de vehicles municipals

9.- Omnibús.Vehicle de grans dimensions pel transport urbà de passatgers. Conegut popularment en els nostres indrets com «la camiona» o «autobús».

Print Friendly, PDF & Email