La platja de Porto Cristo podria desaparèixer en només 80 anys

L’aigua també es ‘menjaria’, per exemple, totes les roques de Cala Morlanda o tres quartes parts de la platja de s’Illot. Així ho reflexe l’estudi ‘Costes pel Canvi’ liderat per la Universitat de les Illes Balears i l’IMEDEA

 

La platja de Porto Cristo podria quedar sense arena l’any 2100. Així ho reflexe l’informe Costes pel Canvi, un acurat estudi de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius presentat ahir. En concret, de no ser corregit amb urgència el canvi climàtic farà que l’any 2050 la platja urbana perdi ja quasi la meitat de la seva actual arena i es quedi, aproximadament, al nivell d’on fins ara es col·locaven els parasols.

És a dir que la línia marítima avançaria uns quatre metres. Una situació que s’agreugeria 50 anys després fins a acabar definitivament amb la platja de Porto Cristo tal i com avui la coneixem. L’aigua també es ‘menjaria’, per exemple, totes les roques de Cala Morlanda o tres quartes parts de la platja de s’Illot. Totes aquestes simulacions es poden consultar ja a través de la web de l’IDEIB.

Així quedaria Cala Morlanda l’any 2100

 

La platja de Cala Moreia encara conservaria restes d’arena

 

Un equip liderat pel SOCIB, juntament amb investigadors de la UIB i de l’IMEDEA (CSIC-UIB), és responsable d’aquest estudi que analitza l’exposició, la vulnerabilitat i el risc d’inundació del litoral associat a les platges arenoses de les Illes Balears.

Els primers resultats de l’estudi dels efectes sobre la costa de l’ascens del nivell del mar i el clima marítim associats a les projeccions i als escenaris de l’IPCC ja es poden consultar al visor de l’IDEIB (Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears), mitjançant l’enllaç següent: https://ideib.caib.es/impactes_costa_canvi_climatic/.

El diagnòstic actual i l’informe de riscs preveu ajudar a prioritzar actuacions i desenvolupar polítiques sectorials en relació amb l’adaptació al canvi climàtic de les zones costaneres. Així, els primers resultats obtinguts apunten efectes a mitjana i llarga escala temporal, i són una aproximació regional només per a platges arenoses, ja que per al seu ús a escala local s’haurien de fer estudis específics. 

Aquests impactes consisteixen, sobretot, en la pèrdua o reculada de les platges i l’exposició d’edificis i/o infraestructures. A curt termini els sectors socioeconòmics reclamen la regeneració amb arena; a mitjà termini es pot plantejar una recuperació dels sistemes dunars, fins i tot en platges urbanes, mentre que a llarg termini (entre 60-100 anys) no bastarà amb recular i/o eliminar passejos marítims, i s’haurà de plantejar deixar lloc a la platja eliminant edificis de primera línia de costa.

Costes pel Canvi manté que és necessari incidir en la viabilitat de solucions de protecció natural, acomodació i/o reculada abans de desenvolupar estructures de protecció artificial i que les mesures d’adaptació que es consensuïn siguin una oportunitat per millorar les zones costaneres de les nostres illes.

Print Friendly, PDF & Email