“Ens hem relaxat de forma generalitzada i ara l’esforç és inevitable”

Joan Bennaser Raimondi és el director mèdic de l’Hospital de Manacor. Amb ell parlam sobre la gran pujada de positius per Covid dels darrers dies, que han duit a la conselleria de Salut a decretar el confinament perimetral del casc urbà de Manacor durant quinze dies.

 

-Quins creu vostè que són els motius de la pujada de pacients ingressats i de la incidència del virus a Manacor?

Evidentment que hi ha hagut relaxació de tots davant una situació que semblava controlada, amb unes taxes d’infecció inicialment baixes en relació amb altres comunitats i a altres municipis. Sembla clar que no podem actuar com si la infecció per SARS-COV-2 no existís, i d’aquesta actitud depèn molt com la COVID evoluciona a una població. A més a més, canvien les temperatures (encara que poc, fins ara), canvien els hàbits i estam més temps en espais tancats, que semblen afavorir aquesta propagació de la infecció tal com passa amb altres malalties amb propagació aèria. Amb un nombre creixent de casos a la comunitat, és lògic que el nombre de casos amb criteris d’ingrés augmenti ràpidament.

-El confinament perimetral és una bona mesura de contenció?

Penso que és una mesura més dintre de les possibles mesures a aplicar, i que Salut Pública i la Conselleria fan feina per aplicar-les de forma adequada, escalonadament, depenent de cada situació específica.

-Parlant de cercar l’eficiència mèdica, els bars i restaurants han d’estar tancats?

No inventam res quant a les mesures aplicables, mesures que s’han aplicat ja al nostre entorn i a altres comunitats autònomes i als països. Si els individus compleixen amb una sèrie de mesures bàsiques i s’eviten les situacions de risc, aquestes i altres activitats poden ser perfectament viables, però sempre, com he dit, evitant les situacions que afavoreixen la transmissió i que, en relació amb els brots que ens trobam, tenen a veure en alguns casos amb activitats de restauració (i també, és clar, amb els cercles familiars i agrupacions de persones tant a nivell comunitari com domiciliari).

-Creu que és un problema cultural o de la relaxació excessiva? Falta pedagogia en aquest sentit?

Penso que hi ha un component cultural evident, que no es dóna amb altres latituds i que afavoreix les agrupacions i els contactes de risc. A més a més, com he comentat, ens hem relaxat de forma generalitzada per la bona situació dels mesos d’estiu. També, que hi ha part de la població que no és conscient de la gravetat de la situació.

-Les pors són més grans ara perquè també ve la grip?

Clar, per què els símptomes semblants de molts de casos poden complicar l’assistència sanitària, a més de representar una altra font de consultes mèdiques i de complicacions clíniques de pacients, coincidint temporalment amb la COVID. Sense oblidar que COVID i grip sembla que són bons aliats quant a capacitat lesiva per les persones. També és cert que, a zones que ja han estat en època de grip, la incidència ha disminuït molt, potser per les mesures higièniques i de distanciament que s’han aplicat per la COVID.

– Quina disponibilitat hi ha de llits a planta i a UCI?

Nosaltres, igual que altres hospitals, hem hagut d’ampliar la disponibilitat de llits d’UCI sobre la base d’utilitzar part de personal i espais d’altres activitats assistencials, per exemple àrees quirúrgiques. Així, l’hospital de Manacor disposa ara de 8 llits d’UCI dedicats a COVID-19 i 5 llits dedicats a malalties no COVID-19, quan prèviament els llits d’UCI eren de 6. A planta hem establert un procediment pel qual podem anar dedicant llits per pacients amb COVID-19 depenen de les necessitats, aïllant o no determinades zones de planta de forma progressiva. Així, el dia d’avui disposem de 20 llits dedicats a COVID- 19.

-Està previst un hospital de campanya o algun complement si les places a l’hospital resulten insuficients?

Això són decisions que surten del nostre abast i que depenen de les autoritats. Sabem, això sí, que comptem sempre amb la col·laboració dels altres hospitals de l’illa. En aquest sentit hi ha hagut sempre una forta relació i col·laboració entre tots els hospitals.

– Què diria a la població davant aquesta segona onada i el confinament de Manacor?

Els diria que ara toca tenir paciència i seguir les indicacions de les autoritats sanitàries; són moments difícils i l’evolució de la pandèmia depèn, a part d’altres factors que els individus no podem controlar directament, de com interactuem durant el nostre dia a dia i de com seguim aquestes indicacions. L’esforç és, ara per ara, inevitable.

Print Friendly, PDF & Email