És la tercera temporada de Pere Mateu (Manacor, 1989) al capdavant del C.E. Manacor. Un club al que va arribar després de ser també president i jugador de l’Inter, fundat l’any 2011. Ara comença un il·lusionant projecte que pretén dur l’equip de Tercera a la nova Segona B i aguantar-lo per molts anys. Parlam amb ell sobre com s’ha confeccionat l’equip i en quina situació es troba el club en el començament d’aquesta atípica temporada.
-Em deia que va arribar al Manacor el 2018 com a únic candidat. Com va ser exactament?
Ja m’encarregava de les tasquest de president a l’Inter Manacor, així que coneixia com a anava la gestió d’un equip de futbol. Evidentment era d’unes dimensions més petites. Va ser un dia xerrant amb l’anterior directiva de Miquel Estrany que varem començar a acostar postures per fer coses junts: feines d’oficina, temes relacionats amb els fisioterapeutes, de la pedrera, cercar sponsors etc. Coses de les que els dos clubs ens podíem beneficiar mútuament. Així és que poc a poc em vaig trobar gestionant molts assumptes del C.E. Manacor, tants que m’hi vaig acabar involucrant definitivament.
-Ara l’Inter és filial del Manacor?
No, continua essent independent esportiva i es podria dir que també econòmicament. Però està integrat dins el club en el sentit que si un jugador que acaba de juvenil al Manacor no arriba a tenir nivell o lloc per entrar al primer equip, pugui jugar amb l’Inter a Preferent i continuar evolucionant.
-Enguany un soci del Manacor no podrà veure l’Inter amb el mateix carnet?
Al final crec que sí que serà possible. No havíem dit res fins ara per qüestions d’aforament, perquè pensàvem que a Na Capellera hi podrien entrar un número encara més limitat de persones que les que finalment ens han autoritzat. L’Ajuntament ja ens ha pintat els seients habilitats a la graderia i surt una capacitat de 700 persones, la qual cosa està molt bé tenint en compte que aquesta temporada la Federacio només permet l’entrada a 1.000 per partit.
“La voluntat del club és recuperar els manacorins que fins ara jugaven a fora”
-Quin número de socis s’han posat com a objectiu?
Primer de tot s’ha de dir que la majoria de gent que acudeix als partits són pares o familiars de jugadors i de categories inferiors del club, gent que ja té un dels aproximadament 800 carnets que repartim al futbol base. Si parlam de l’abonat de pagament, engany i amb les circumstàncies amb les que estam, ja estaríem contents en aconseguir arribar als 300 socis, que serien quasi el doble dels 180 de fa un any. Crec que aquesta campanya vendrà molta més gent perquè el projecte és més il·lusionant. A més tenim gespa i focus nous…
-Com s’ha pogut fitxar a tants jugadors de nivell en un sol estiu? Quin ha estat el secret?
Han estat un conjunt de situacions. He de dir que ja ho vam intentar la passada temporada, però ha estat ara que ho hem pogut materialitzar. L’objectiu del club és recuperar els manacorins que fins ara jugaven a fora, sobretot a Felanitx. De fet a la plantilla actual 14 dels 22 són d’aquí. Com li deia ja la temporada passada varem recuperar jugadors com Nico o Biel Gili, i simplement hem continuat amb aquesta tendència. Abans sabíem que era més difícil perquè l’equip venia de Preferent. Evidentment ara gran part de culpa que tot això hagi passat ha estat del nou entrenador, Jaume Mut. Molts jugadors de la categoria el veuen com un tècnic de prestigi que gairebé t’assegura entrar en playoff d’ascens cada any. Això i el fet que molts són de la mateixa quinta, ja es coneixien i havíen jugat junts abans, fa que siguin més bons de convèncer.
-L’incentiu de poder pujar a Segona B deu ser gran. És l’any ideal per l’ascens tal i com s’han redistribuït les categories?
Sí, aquesta és una molt bona temporada per aconseguir-ho, perquè dels 22 equips de Tercera en pugen tres directament sense necessitat d’eliminatòries amb conjunts de fora. Però també hem de ser conscients que hi ha cinc o sis equips d’un nivell similar al del Manacor i no serà senzill. Mallorca B, el Platges del Calvià o el Formentera, per exemple tenen molt més pressupost i després hi ha l’Eivissa, el Constància, l’Andratx o el Felanitx que també hi seran fins el final.
-Com funciona la lliga i la lligueta per pujar?
Ara s’han format dos grups d’onze, amb la qual cosa un descansa cada jornada. Els tres primers de cada grup es mesclaran després en una altra fase on juguen anada i tornada entre tots, però amb els punts i gols acumulats de la lliga ‘normal’. Els dos primers d’aquesta segona fase pugen directe. Mentre que el tercer equip surt d’entre els que quedin i els primers del segon grup dels millors quarts, cinquens i sisens.
-Com es logra fitxar a jugadors de tan alt nivell com Biel Company o Tià Sastre, per posar dos exemples d’exmallorquinistes?
En el cas de Company, s’ha de dir que ell es va formar aquí durant quatre anys. Li feia moltes ganes tornar a Mallorca després d’anys a altres lligues de fora. I pel que fa a Tià Sastre, és molt amic de Company i una cosa va dur a l’altra. Ja l’havíem intentat dur abans però no va ser possible. Al final de temporada no va arribar a un acord per renovar amb el Poblense i estam molt contents que sigui amb nosaltres. Després també teníem emparaulat a Alfonso Artabe, que va començar entrenant aquí però que fa unes setmanes va rebre una oferta del Covadonga de la Segona Divisió; ell té part de la família a Oviedo, i vam arribar a un acord per deixar-lo partir sense cap problema.
-Quin és el pressupost per aquesta temporada 2020-2021?
Uns 95.000 euros aproximadament. La major part aportats per la Federació Espanyola, que dóna subvencions a través del programa Impulso 23, que té l’objectiu de professionalitzar el futbol a les categories que no són Primera i Segona. Abans d’això el pressupost fins ara havia estat zero [somriu], tot era a base de socis, sponsors i algun ingrés que teníem per drets de formació quan es feia qualque traspàs d’un jugador important com Sergi Darder o el cas de Pep Biel Mas que ha fitxat pel Copenhaggen. Encara que quasi sempre són a plaços.
“El pressupost per aquesta temporada és d’uns 95.000 euros”
-Què cobra un jugador del primer equip del C.E. Manacor enguany?
Hi ha tres escales de salari per dir-ho de qualque forma. A la primera hi està el gruix de la plantilla i són 200 euros mensuals. Els qui s’han de desplaçar de fora tenen un petit extra per la benzina, però això és tot. Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les empreses que ens donen suport i confien en nosaltres.
-Per cert, ara que parlàvem de Tercera, la Segona també serà distinta a partir d’ara, no és així?
Així és. Fins ara hi havia cinc grups de 20 equips a la Segona B, 100 equips que ara es distribuiràn en una Segona B pro, que estarà formada per dos grups de 20 i on hi seran equips de major nivell com l’Atlètic Balears o l’Ibiza, i una Segona B ‘de tota la vida’ amb la resta.
-L’objectiu és que el Manacor pugi per no baixar
Per història i per població, Manacor ha de tenir un equip a la Segona B per estar-hi molts d’anys. L’objectiu és assentar-lo a la categoria. Al mateix temps hem de ser prudents i saber que potser no s’aconseguirà en un any ni en dos, però està clar que és al què aspiram.
-Això els donaria dret a tornar jugar la Copa del Rei després de tants d’anys?
Efectivament, amb eliminatòries prèvies, però sí.
“L’equip femení que començarà a competir aquesta temporada a la Primera Regional”
-Parlava de les millores a Na Capellera. Quan s’instal·larà una coberta a la tribuna de sol?
És un projecte que està pendent, però que depèn de l’Ajuntament en ser un camp municipal. S’estava parlant d’una coberta que ocupi la part central de la graderia, perquè almanco els espectadors puguin estar tranquils els dies de mal temps, ja que l’altra grada no es troba en massa bon estat i necessita també una reforma integral. Però de moment si es cobria aquesta, a lo millor podríem tancar l’altra fins que estés en millors condicions.
-No es planteja anar a jugar a sa Torre dels Enagistes en cas de pujar a Segona?
No. Na Capellera té més ambient quan hi ha gent. És ca nostra.
-Quants jugadors té el club entre totes les categories? Ha influït el coronavirus?
Estam en unes xifres molt similars a les de la temporada passada. La por pel virus tal volta ha influït en els més petits, però tampoc en excés. Parlam d’unes 400-420 fitxes. Enguany a més hi ha la novetat de l’equip femení que començarà a competir a la Primera Regional. La temporada anterior ja varem estar a punt de tenir-ne un, però fins ara no havíem aconseguit tenir més d’una vintena de jugadores implicades en el projecte, que volem que es consolidi mitjançant equips femenins a partir dels dotze anys.
