La gran fira moderna del foravila manacorí

La ‘Exposición Balear Agrícola y pecuaria de 1897’, impulsada pel consistori volia recuperar el maltret panorama socioeconòmic de la vila.

 

Quan l’11 de desembre de 1794, el Supremo y Real Consejo concedia a Manacor la gràcia de celebrar fires “... en los tres primeros Domingos del Mes de Setiembre todos los Años y como esta Villa tiene el parage llamado el Cos lugar a proposito para poner toda especie de Ganado, frutos y todo lo demas, de que se compone para el trafico de ls ferias …”, s’iniciava la història de les fires setembrines, una de les fites cabdals de les quals fou la Exposición Balear Agricola y pecuaria de 1897, impulsada pel Consistori local per tal d’intentar recuperar el maltret panorama socioeconòmic de la vila.

Un ampli ventall d’actes s’oferien als manacorins i a molts de visitants arribats d’arreu de l’illa en trens especials programats per a la ocasió, al llarg de la setmana compresa entre el 18 i el 24 d’aquell mes, tots centrats en el tema nuclear que era l’exposició muntada al claustre del Convent de Sant Vicenç Ferrer.

La declaració d’intencions dels cappares municipals era de promocionar “ todo género de productos, instrumentos y enseres agrícolas, así como cualquier objeto relacionado visiblemente con el cultivo del campo y con la vida normal” deixant clar l’interès per donar a conèixer els productes i estris del camp, una mostra dels quals oferim:

  • Secció 1ª – Agricultura

– Cereals:  Salvador Pinya i Pinya , de Santa Margalida, presentava blat d’ençó, fei, de ses pastores, mollar, xeixa, coll de rossí, carratoner, fideuer, mort, (es)candial, rovelló i d’en fita.

Guillem Llull i Galmés, de Manacor,  blat roig, muntanyer, carratoner i pintat, entre d’altres

Joan i Miquel Amer Servera Correu, de Manacor, xeixa escoada, carabassot, pelut, perdigó, pintat, de ses argiles, a més de xeixa maonesa i malloquina.

– Llegums: Francesc Gost i Comes, de sa Pobla, mongetes blanques, negres, pintades, angleses, de careta, de Lluc, d’indiana, confits blancs, de ara negra, cendrosos, vermells, blancs forasters, fogoneus de Lluc, fesolins i fesols.

Ajuntament de Son Servera: fesols pintats, negres, morats, fesolins, mongetes de caragolí, de balança, algerines, saragossanes, de bou, de pasta reial, d’ullastre, negretes, apedaçades, mongetes faves, vermelletes i pintades.

– Arboricultura: Arxiduc Lluís Salvador, de Valldemosa, olives.

– Garrofes: Josep Rullan, de Sóller, garrofes d’en Bardina, veres, de dureió, valencianes, de costella, de Sóller, rosses, de la mel, de la canal, d’en Bugandé,  casuda, d’espasa, de costella d’à.

– Ametlles: Monserrat Truyols i Pont, de Manacor, ametlles gomoses, d’en Pou grosses, d’en Roig, d’en Bo,  de flor vermella, d’avellaneta, mènes, de pinyol de préssec, de bec de corb, de pinyol d’oliva, d’en Riereta, de la mata, pintades, de cresta de gall, cocarrois, nielles, femelles, de rul·lo, ullastrals, molars blanques, agrines, de trinxet, de la canaleta, llorencines, de la canal, de capseta, boines, de morro de bou, de ramellet, llargueres, tatallones, pollencines, de llengüeta, llises, raoneres, verderetes, crestalludes, picones, bordes, de la mare de déu, binissalemeres, de bolic, jesuses, de la gran casta, metlerines, de desmai, de la goma, alcoveres, de molla neta i alres fins arribar a les 139 varietats.

– Figues seques (dins l’apartat de conserves): Joan i Miquel Amer Servera Correu, de Manacor, de coll de dama negres, d’Hortella, martinenques negres, ratllades i blanques, bordissots negres i blanques, porquenyes negres, de coll de frare, roges, de la roca, verdals, parejals, blanques clares, bocals, carabassetes, albacors, albacors de olla vermella, de molla de meló, de la font de Balafi, reneques, ss-cels, calderones, de la senyora, acops d’albacor.

Per la gent poc versada en els assumptes del camp, com un servidor, no ens ve gens malament conèixer quelcom més d’aquells productes de la terra tan nostrats. A més a més, provau el plaer que dóna llegir, com si d’una lletania es tractàs, les varietats de figues, d’ametlles o de llegums exposades. Per altra banda és interessant, també, recordar els estris emprats a la pagesia..

Quant a la maquinària agrícola, llevat del ciutadà Joaquim Gual de Torrella, qui presentà unes arades de giradora, de doble giradora, un cultivador Howard i una sembradora mecànica, tots els altres expositors d’ormejos de fora vila  procedien de Sant Llorenç des Cardassar –aleshores encara dins òrbita de Manacor-, com es veu al llistat d’instruments de feina:

Damià Mesquida i Galmés: col·lecció d’instruments manuals composada per càvecs, fassets, pics, picassa, gavilans, arpellots, manuelles, parpals, etc.

Miquel Mascaró i Munar: arades comunes amb diverses variants, jous per a cavalls i per a bous, camelles de ferro i de fusta, relles d’arada, coixins de cuiro, beaces, morrions per a pinso …

Joan Llull i Mas: eines de segar, falç, falcella, cavalló de vernissos, manegots, cuixals, benes, didals de canya i de cuiro, davantals, mocadors, capells de palmes, taleca, estris de fumar com una pipa de fang, una borsa tabaquera de pell de ca, entre d’altres.

Martí Rosselló i Munar: eines de batre de fusta, de pedra, de ferro, mixta de fusta i ferro, cucales, forques per ventar, pales, aradora, garbell, rassadora, almud, sacs, llençols per a la palla …

Després vendrien més fires de setembre sonades con la de 1906 –en el decurs de les quals s’inaugurà el “Salón Variedades” I sobre les quals, un redactor del setmanari local La Aurora escrivia: “Mas, siendo las ferias de reconocida utilidad para los intereses materiales de la población donde se celebran, tómanse con fecuencia por las autoridades y aun por corporaciones no oficiales iniciativas para la organización de fiestas populares, al objeto de aumentar cuanto sea possible el atractivo que de otra manera aquelles no tendrían”. O la de 1912, motiu de fortes discussions sobre l’emplaçament de la mateixa amb el trasllat des del nucli central del poble cap a l’eixample, concretament a la plaça de la Llibertat (de sa Mora), carrer de Lleó XIII avinguda d’Alfons XIII i plaça de Sant Jaume.

D’ençà mitjan dècada dels anys noranta del segle passat, els comerciants de les avingudes de ponent, es decidiren a potenciar les decaigudes fires setembrines, centrant-les, com és natural al seu redol, on anaren agafant força fins que la maleïda pandèmia ha obligat a ajornar les d’enguany, tot confiant poder-ne gaudir quan ens alliberin, d’una manera o d’altra de aquest malson, Amèn.

Print Friendly, PDF & Email