Des d’aquest dissabte i al llarg de la setmana que ve, tres tècniques d’ATICS realitzaran entrevistes personals i recollida de proves d’ADN a cada una de les famílies amb les quals ha contactat la Direcció General de Memòria Democràtica.
Familiars de 67 víctimes de la repressió franquista, que podrien estar enterrades a la fossa de Son Coletes, han iniciat aquest dissabte el Protocol d’ADN que ha posat en marxa la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manacor.
Es tracta de familiars de víctimes d’arreu de Mallorca que s’han posat en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica o han estat contactats a través de les entitats memorialistes, com l’associació Memòria de Mallorca i el Comitè de Son Coletes, amb la supervisió de l’historiador Antoni Tugores, i la coordinació de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears.
Des d’aquest dissabte i al llarg de la setmana que ve, un equip de tres tècniques de l’empresa ATICS, entre genetistes i antropòlogues, comencen a elaborar una base de dades d’informació i d’ADN específica per a les víctimes de la fossa de Son Coletes. Una eina imprescindible per poder creuar aquestes dades amb el material obtingut de l’extracció de l’ADN de les restes de les 18 víctimes localitzades al cementeri de Manacor, que ja es troben al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Protocol d’ADN
El Protocol d’ADN que ara es posa en marxa inclou la recollida de totes les dades genètiques dels familiars de les possibles víctimes que varen ser enterrades al cementeri de Son Coletes per tal de creuar-les amb les restes òssies localitzades. El protocol inclou l’elaboració d’arbres genealògics i la recollida de les dades físiques de cada víctima –com ara antecedents mèdics i clínics.
Al llarg d’aquests dies, la Direcció General de Memòria Democràtica dona una cita individualitzada a cada família per tal que els tècnics d’ATICS puguin recollir el màxim de dades i informació de les persones desaparegudes, abans de la seva mort. De forma pautada, es convida els familiars, a través d’entrevistes personalitzades, a què expliquin tot el que recorden sobre la vida i la mort de les víctimes i se’ls demana si poden aportar fotografies i objectes personals. A la vegada, s’inicia el protocol d’anàlisi genètica, que comporta informar els familiars del procediment que s’utilitzarà per a la identificació genètica i de les limitacions que té aquesta anàlisi. També es recull informació genealògica i s’inicia la recollida de mostres biològiques de familiars adients per a la identificació.
Posteriorment, aquest material genètic serà analitzat en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on l’ADN dels familiars es creuarà amb els resultats d’ADN de les restes òssies localitzades.