El Govern inaugura un ‘Arbre de la Memòria’ al parc municipal

És el tercer espai que es senyalitza a les Illes en homenatge als represaliats de 1936, després de Sant Ferran de ses Roques a Formentera i el de Palma

La Conselleria d’Administracions, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i en col·laboració amb l’ajuntament de Manacor, ha inaugurat aquest diumenge, 13 de setembre, un nou Arbre de la Memòria a l’antic cementiri municipal de Manacor, un element que ret homenatge a centenars de persones assassinades l’any 1936 pel règim franquista.

Aquesta iniciativa, que du a terme la Direcció General de Memòria Democràtica, s’emmarca dins el pla de senyalització d’espais significatius mitjançant la instal·lació d’arbres de la memòria a diferents fosses de Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera, tant si s’ha executat un projecte d’exhumació i recuperació de cossos de represaliats, com aquelles en les quals no en resulta tècnicament viable.

A l’acte han assistit el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el regidor de l’àrea d’Activitats i Serveis Generals de Manacor, Carles Grimalt; la portaveu de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Maite Blázquez; i l’historiador local, Antoni Tugores; així com representants municipals i de les entitats memorialistes.

Jesús Jurado ha assegurat que “encara fa falta molta pedagogia perquè la societat sigui conscient del nivell de brutalitat que va arribar a assolir la repressió feixista a Mallorca a partir de l’agost de 1936”. “Aquest Arbre de la memòria ha de servir de fita per recordar el que va passar quan una rebel·lió militar va derrocar un govern democràtic i va convertir els cementiris de Manacor en autèntics camps d’extermini”, ha dit.

Per la seva part, el director general Marc Herrera ha remarcat que, si bé l’actual situació sanitària fa inviable un homenatge multitudinari a les víctimes tal com estava inicialment previst, el Govern no renuncia a què, una vegada que la situació canviï, es dugui a terme un acte d’homenatge públic amb participació de familiars i veïns.

També, el regidor Carles Grimalt ha afirmat que “avui feim una passa més per recuperar memòria i dignificar un espai que al 36 s’hi produí la barbàrie. Recordant farem el possible perquè no torni a passar mai més”.

A més, en nom de la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts, la seva portaveu, Maite Blázquez, ha volgut recordar que “els arbres de la memòria són un símbol significatiu en el llarg camí del reconeixement de la veritat d’uns fets amagats i silenciats durant massa anys”. “Però no oblidem que encara cal fer molta feina per tal que les legítimes reclamacions de les famílies dels nostres assassinats siguin ateses, es faci justícia a totes elles i la reparació esdevingui un fet real que guareixi a totes les generacions d’aquest país”, ha manifestat.

El pla de senyalització d’espais de la memòria, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, inclou la senyalització d’altres fosses ubicades als municipis de Manacor (Son Coletes), Maó, Sant Francesc Xavier, Sant Joan, Montuïri, Llucmajor, Alaró i Sencelles, tal com es va fer al cementiri de Sant Ferran de ses Roques a Formentera i també al de Palma.

Així, a l’actual Parc de Son Mas a Manacor, on antigament s’ubicava el cementiri municipal, s’ha descobert una escultura dissenyada per l’arquitecte Sebastiano Rossi en material ferro i que representa un arbre de cinc branques per fer visibles les cinc illes. L’obra inclou una placa commemorativa amb un text que fa referència, en cada cas, als fets històrics ocorreguts en els espais respectius.

Des d’avui, a la placa de l’Arbre de la Memòria de l’antic cementeri de Manacor, es pot llegir el text següent: “En memòria de les víctimes del feixisme i de la seva lluita en defensa de la justícia i la llibertat. En aquest indret, entre l’agost i el setembre de 1936, foren enterrades centenars de víctimes assassinades per la repressió franquista. Que el seu compromís per assolir un món millor, més just i igualitari no caigui mai en l’oblit”.

Aquestes intervencions donen compliment a les dues lleis aprovades pel Parlament de les Illes Balears la passada legislatura sobre memòria democràtica. La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme i la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.

Ambdues normes estableixen mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut els cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola i també la creació d’espais i itineraris de Memòria i Reconeixement Democràtics, entesos com a espais d’interès per haver-s’hi desenvolupat fets de singular rellevància per la seva significació històrica.

Pla de Son Mas, l’antic cementiri de Manacor

El del Pla de Son Mas era l’únic cementiri per als ciutadans catòlics el 1936, tal com afirma l’historiador Antoni Tugores quan parla de les fosses comunes de Manacor dins el Mapa de Fosses Comunes de Mallorca.

Tugores explica com el desembarcament del capità Bayo, el 16 d’agost de 1936, desfermà un seguit de detencions massives a Manacor i als pobles del voltant davant el temor que els republicans es poguessin sumar als desembarcats. D’aquests presoners, només alguns tingueren la sort d’ingressar a la presó, mentre que la resta foren conduïts al cementiri del Pla de Son Mas, escassament a cent metres de les darreres cases del poble, a la barriada de Baix des Cós, per ser executats.

El mateix relat dels fets indica que només el 17 d’agost es varen executar unes dues-centes persones vora la paret del cementiri. Cada dia, fins al 24 d’agost, es feien noves execucions al mateix indret. No era fàcil enterrar un nombre tan elevat de cadàvers, així que es va decidir fer tres grans caramulls i pegar-los foc. Cremaren durant dies i, finalment, varen ser tapats amb calç viva. Després les autoritats varen disposar un canvi de lloc per a les execucions, que es varen traslladar a Son Coletes, el cementiri dels empestats, molt més lluny del nucli poblacional.

El cementiri del Pla de Son Mas es va clausurar el 5 de juny de 1964. L’Ajuntament ordenà una arreplegada general de restes humanes que varen ser dutes a l’ossera —fossa comuna— del nou cementiri de Son Coletes. Es va tomar l’antic oratori i es va aplanar el solar. Pocs anys després es començaria la construcció dels actuals edificis i d’un parc infantil. Modificacions que han fet d’aquest antic cementiri una fossa tècnicament impossible d’intervenir i que, des d’avui, ha esdevingut un espai de memòria.

Print Friendly, PDF & Email