El moviment associatiu manacorí entre finals del XIX i principis del XX

Plantilla Can Sanmartí a l'any 1932

Com a bona part de municipis les Illes Balears, així com a la resta d’Espanya, l’empenta d’una nova societat urbana i l’auge de la massa obrera, amb el conseqüent implantació del sentiment de classe, propiciaren l’aparició de les primeres mostres d’associacionisme. Dins aquest context, a la darrera dècada del segle XIX sorgiren a Manacor les primeres societats, unes de caire polític, altres que ocuparen l’espai cultural i recreatiu, o que centraven els seus esforços en fomentar les agrupacions gremials i altres encarregades d’atendre les demandes de caire obrerista i d’assistència mútua.

En el decurs de les primeres dècades del segle XX aquestes societats anaren subsistint i ampliant les seves bases així com la situació del moment ho permetia, amb un període esplendorós durant els anys de la II República i un final tràgic quan esclatà la guerra del trenta-sis.

 

Sortida de les perleres de la fàbrica Heusch

 

Aquest treball, confeccionat a patir del buidatge de la documentació obrant a l’Arxiu Municipal de Manacor –especialment en la carta que el Consistori manacorí remetia al Governador de la Província en contestació al seu requeriment del 18 d’abril de 1904, sol·licitant informes de les associacions existents al poble- i de les informacions aportades per alguns especialistes del tema com Antoni Marimon (2000), Manel Santana (2002) i A. Llull (2003), es proposa relacionar aquestes associacions.

Dins l’apartat de les societats de caire polític i, en ocasions recreatiu, cal esmentar:

        • La Peña, de filiació maurista. Fundada l’abril de 1891, la seva primera seu fou al carrer d’en Bosch, 25 i comptava amb 107 afiliats sota la presidència de Miquel Amer Servera. Més tard, presidida per Bartomeu Juan, passaria a tenir el local a la plaça del Palau, 7. En aquells moments tenia 210 socis.
        • Agrupación Socialista (PSO), creada el 1892, aleshores el seu president era Bartomeu Mas Llodrà i tenia 42 afiliats. L’any 1905 ja es celebrà la Festa del Treball amb il·luminació especial del seu local del carrer dels Bous, 6 i míting a càrrec del regidor socialista Mateu Soler al cafè de Ca’n Manenta on hi acudiren més de 400 persones.
        • Amb les sigles Partido Socialista Obrero, Agrupación de Manacor, apareix una formació política, fundada el 8 d’abril de 1898 i presidida per Josep Riera Rosselló. Comptava amb 70 afiliats que es reunien al carrer de l’Estrella, 8.
        • Unión Conservadora, societat instaurada el 18 de juny de 1899 era de filiació silverista i entre els seus objectius figurava la defensa dels interessos del partit i millora de l’administració municipal de la vila. Primer va estar sota la presidència de Francesc Oliver Fernández amb local al primer pis del número 27 del carrer d’en Bosch i una nòmina de 150 seguidors. Posteriorment la trobem presidida per Joan B. Bosch i seu al carrer del Mercadal núm. 27-1r., amb 126 associats.
        • Círculo Manacorense, fou fundat el 19 de febrer de 1899 i el seu president era Joan Lliteres Caldentey. Seguidors de Sagasta, el seu objectiu es basava en l’interès comú, tot el que anàs en benefici de Manacor i la lluita contra el caciquisme. La seva primera seu a la plaça del Palau,12 arribà a agrupar 163 associats. Posteriorment fou presidida per Jaume Domenge Rosselló i el seu cau s’establí a la plaça de Weyler, 15 on es reunien els 215 reformistes amb que comptava aleshores la societat.
        • Centro Republicano Manacorense. Fundat el 29 de juliol de 1893, estava sota la direcció de Guillem Picornell Fiol. Al seu local del carrer del Mercadal número 16 reunia fins a 93 afiliats.
        • Círculo Tradicionalista. Té com a data de fundació el 8 de maig de 1892 i el seu president era Sebastià Nigorra Cabrer. Els 45 socis que el formaven es reunien a segon pis del número 8 de la plaça de Sa Bassa.
        • Círculo Weylerista, implantat a l’agost de 1899, els seus trenta socis es concentraven a la plaça de Sa Bassa, 9 sota la presidència d’Antoni Jaume Ballester.
        • Unión Republicana, presidida per Gabriel Prohens.

El Centro Republicano Federal de Manacor (1892), Centro Republicano de Manacor (1913) i Juventud Republicana de Manacor (1905) tancaven la nòmina d’associacions polítiques.

Quant a les agrupacions de caràcter eminentment cultural i recreatiu cal destacar:

  • Capella de Manacor, instituïda el 1887 sota la presidència de Jacint Puerto, comptava amb 72 components. L’any 1900, aquesta entitat artístico-musical estava instal·lada al carrer de Sant Joan número 16 i el seu president era Faust Puerto Álvarez.
  • El Recreo, el secretari de la qual era Miquel Caselles, es trobava a la plaça de Weyler i tenia 103 socis.
  • Centro Recreativo. Potser es tractàs del Club Recreativo que estava presidit per Sebastià Rosselló Ferrer, tenia el local al carrer Bosch, 19 i una nòmina de 77 afiliats.
  • Sociedad Juventud Recreativa, fundada el 21 de febrer de 1899 sota la presidència de Joaquim Bernat Martorell. Els seus 83 associats tenien la seu al carrer de l’Estrella número 2.
  • Centro Excursionista. Presidit per Agustí Cortès Picó tenia el local a la plaça de Sa Bassa, 8
  • La Torre. Aquesta associació recreativa, fundada el 27 d’octubre de 1895 estava presidida per Gaspar Segura Aguiló i els seus 130 afiliats es concentraven al carrer de n’Amer números 2-4. El 18-01-1902 es va dissoldre i fou substituïda el 25 de febrer del mateix any per una altra societat denominada El Castillo, presidida per Lluís Martí i que tenia el mateix domicili fins que també fou clausurada. Existeixen indicis que, almanco puntualment, aquesta societat serví de tapadora per encobrir la celebració de jocs prohibits en el seu local..
  • Sociedad de Cazadores, creada el 8 de maig de 1898 amb l’objectiu de vetllar pel compliment de la llei de caça. Tenia 52 afiliats.
  • La Lectura. Instaurada el 24 d’agost de 1892, era una associació cultural de tendència republicana, presidida per Miquel Caldentey Nadal. Tenia el local per reunió dels 24 socis al segon pis del número 13 de Sa Bassa.     

Dins l’esfera eminentment obrerista s’han de situar les societats gremials o professionals. A Manacor existien:

  • Centro de Albañiles de Manacor. Fundada l’any 1900, el seu president era Llorenç Rosselló Estelrich i comptava amb 36 socis que tenien la seu al carrer del Mercadal 13, al cantó amb la plaça de la Constitució.
  • Sindicato Agrícola Manacorense, instaurat el 1899 per defensar els interessos dels agricultors. Al març de 1900 el seu president era Faust Puerto Álvarez i els 122 afiliats es reunien al local del carrer Major número 24. Més tard seria president Bernat Pujades Blanes i el nombre de socis arribaria als 187 que tenien seu a la plaça Comte de Sallent número 5.
  • Auxilio de los Trabajadores y Pacientes Campesinos, sota la presidència de Miquel Gelabert Cerdà. Estava situada al carrer del Mercadal 4-1r. i tenia com a finalitat l’ajuda mútua entre els seus 27 socis.
  • Comercial e Industrial, societat presidida per Joan Segura Miró que en el seu local situat a la plaça de Sa Bassa número 4 congregava 77 afiliats dedicats al comerç.
  • Sociedad Unión Obrera, fundada el 19 de juny de 1891, estava presidida per Martí Gomila Febrer i tenia local de reunió al carrer de la Creu número 1, on es concentraven els seus 21 socis.

 

Plantilla Can Sanmartí a l’any 1932

 

Sota les sigles de l’Agrupación de Sociedades Obreras, i amb la intenció  de satisfer les necessitats dels treballadors manacorins, cada vegada més nombrosos i sensibilitzats en la defensa dels seus drets, se reunien a la seva seu, a la Casa del Poble –al carrer d’en Bosch-, tot un ventall de societats de classe, d’ideologia eminentment socialista. Eren aquestes:

  • Agrupación de Sociedades Obreras -Casa del Pueblo-, al carrer d’en Bosch 25, el president de la qual era Joan Mesquida.
  • Sociedad de Obreros Arte del Celulóide sota la presidència de Sebastià Bonet Garí.
  • Sociedad de Obreros “La Metalúrgica” que tenia de president a Bartomeu Santandreu.
  • Sociedad de Dependientes “La Comercial” presidida per Joaquim Fuster.
  • Asociación Obrera Femenina “La Perla y Labor”, de caràcter exclusivament femení sota la direcció de Magdalena Martí.
  • Sociedad Obrera Industria y Arte de la Madera, el president de la qual era Antoni  Oliver.
  • Sociedad de Oficiales Barberos y Aprendices “El Aseo”, tutelada per J. Grimalt.

Per altra banda, per tal de cobrir les necessitats essencials de bona part de la classe proletària, se fundaren dues societats assistencials:

  • La Economía, cooperativa obrera de consum propera a l’Agrupació Socialista, amb la qual compartia seu al carrer de l’Amistat. Tenia una nòmina de 181 afiliats i estava presidida per Esteva Febrer Nadal.
  • La Económica era una altra cooperativa de consum situada al carrer d’en Muntaner número 1, vora la plaça del Convent; presidida per Andreu Juan, disposava d’una borsa de queviures pels seus 60 afiliats.

Finalment, és precís incloure dins aquest estudi una societat dedicada a ‘ensenyament. Es tracta del

  • Círculo de Obreros Católicos. Fundada el 1880 i presidida per Llorenç Caldentey Perelló, tenia muntada una escola al carrer de la Soledat número 2. El seu lema era el foment agrícola i de les arts dins la doctrina catòlica. Comptava amb 215 afiliats.

Encara haurien existit una sèrie més de societats de diversa índole, com les citades per Santana: Ateneo Manacorense (1882), Sociedad Instructiva La Popular (1895), La Unión (1883), Orfeó del Convent de Manacor (1903) o La Manacorense a més d’algunes altres agrupacions recreatives de caràcter efímer i generalment només dedicades a l’organització de balls de disfresses i altres actes lúdics.

Print Friendly, PDF & Email