Les altres fàbriques perleres de Manacor

Avui parlam de les fàbriques petites, d’aquelles que van nèixer a l’ombra de l’èxit de Majorica i que no sempre van anar bé…

A l’ombra de I.E.P.I.S.A. (Majorica) i en el decurs del temps, a Manacor s’anaren creant una sèrie de mitjans i petits tallers casolans dedicats a la producció artesanal de perles, bona part dels quals hagueren de tancar donada la minsa qualitat del producte aconseguit, el qual en cap cas podia competir amb l’obtingut per les grans indústries. Molts d’aquests tallers es nodrien d’obreres que havien treballat molts anys a les perles grans i, per tant, expertes en la manipulació de la perla. Algunes hi acudien a temps parcial una vegada acabat el jornal a I.E.P.I.S.A. i altres hi ingressaven a temps complet abandonant els seus llocs de treball a la fàbrica on havien après l’ofici.

Per altra banda hi dades que permeten afirmar que s’haurien donat casos de particulars que, sense disposar de maquinària per a fabricar les perles ni de productes per aconseguir els acabats, comerciaven amb elles. Es pot proposar, a manera d’hipòtesi per explicar les seves fonts d’abastiment: el percentatge considerable de perles que s’obtindrien excavant a indrets on I.E.P.I.S.A. hauria enterrat les considerades defectuoses o els excedents de producció (sobretot en els períodes anterior i posterior a la guerra civil espanyola).

Una mostra de l’exposat anteriorment és que hi ha constància que a finals de 1957, Mariano Reyes Vila, amb taller al carrer d’en Muntaner 41, tenia assegurades quatre dones dedicades a la “selección manual de desperdicios perlas imitación”, amb un jornal diari de 26,40 pessetes.

Fonts orals mantenen que existien borses importants de perles enterrades prop de la carretera de Petra, a les pedreres abandonades vora la via del tren al sud de l’actual polígon industrial, al subsòl de l’antiga fàbrica ja derruïda i altres llocs del terme municipal, a més de les que s’haurien abocat a la mar davant la costa de Porto Cristo com queda palès en la denuncia feta a l’agost de 1948 per Francesc Oliver Billoch, Delegat de Marina de Portocristo, on afirmava que s’havien tirat a la mar distintes quantitats de perles tarades i residus de vidre procedents de I.E.P.I.S.A. malgrat fos sense consentiment dels responsables de l’entitat sinó per decisió de l’empleat.

Vet ací una mostra d’aquells petits tallers que anaren florint arreu de Manacor al recés d’una manufactura definidora de la indústria local.

JOSEP AVELLÀ OLIVER, MARGALIDA ARTIGUES ROSSELLÓ

Trobam aquestes dues persones, a l’igual que Bernat Martí Rosselló i Joan Truyols Riera, titulant tallers de fabricació d’objectes de vidre ubicats a la mateixa adreça: carrer d’Antoni Pasqual, 16. El primer està inscrit a la Matrícula de Contribució Industrial de l’any 1956 com a fàbrica d’objectes de vidre amb sis bufadors. Margalida Artigues només apareix a l’exercici de 1961, amb una quota de 652,62 per una màquina de bufar vidre.

MATEU GELABERT FERRER

A la Matrícula de Contribució Industrial de 1957 i 1958 apareix domiciliat a l’avinguda d’Antoni Maura, 66 com a fàbrica d’objectes de vidre amb 3 bufadors que hauria comprat a Joan Truyols.

JOAN TRUYOLS RIERA “bou”

El trobam compartint taller amb Bernat Martí Rosselló al carrer d’Antoni Pasqual en els exercicis 1956, 1960 i 1961. A l’exercici de 1962 ja figura domiciliat a l’avinguda del General Mola (Baix des Cós), s/n –al lloc conegut com “les Moreres”-, en uns locals llogats a Manuel Morales Pérez, com a fàbrica de bolles de vidre. Les dades disponibles indiquen que l’any 1961 aquesta fàbrica comptava amb vint-i-quatre obreres i dues encarregades dedicades exclusivament a elaborar bolla de vidre, segurament destinada a Perlas Islas, S.A. de Felanitx. El juny de 1963, quan es produeix la venda a I.E.P.I.,S.A., en els tallers hi treballaven vint-i-una obreres que s’incorporaren a la fàbrica compradora.

BARTOMEU MOREY FERRER

Compareix a l’exercici de 1976 amb fàbrica de glaseado de vidrios al carrer de Santa Catalina Tomàs, 43 de Manacor, amb una quota de 3.135 ptes. de contribució industrial.

ALTRES TALLERS 

 En aquest apartat s’ha inclòs la informació recollida sobre petits tallers que sol·licitaren llicència d’obertura però que no figuren inclosos en la Matrícula Industrial a cap dels exercicis analitzats entre 1902 i 1976.

1) Antoni Riera Juan amb data 12 d’abril de 1951, presentava a la Delegació d’Indústria una petició demanant permís per obrir un taller destinat a la fabricació de bolas o esferas de cristal agujereadas para la elaboración de perlas u otros efectos de fantasia, al carrer de la Pau número 5. Adjuntava els plànols de situació i una completa descripció de la maquinària i els estris amb que estaria dotat el taller: dos bancs, capaços per treballar-hi 6 obreres a cada un, destinats a la fabricació de les bolles mitjançant rotació efectuada per unes màquines mogudes per un motor elèctric (del qual es detallaven les característiques) i uns bufadors servits per un gasogen situat fora del taller, a més d’un banc per a la selecció de les bolles. Entre maig i setembre de 1951 treballaren a aquest taller fins a deu dones: Antònia Vicens Pastor, Àngela Gomila Cànaves, Reyes Ortíz Martínez, Glòria Ortíz Martínez, Maria Bauzà Font, Isabel Parera Andreu, Francisca Henares de la Rosa, Margalida Amer Rosselló, Rosa Pol Amer i Francesca Bestard Escartín, cobrant un jornal diari que oscil·lava entre 6,50 i 8,50 pessetes.

2) Antoni Cortès Aguiló el 20 d’abril de 1951 adreçava una instància a l’Ajuntament de Manacor sol·licitant l’atorgament de la llicència pertinent per tal de muntar un taller al carrer del Remei número 4, d’acord amb la documentació inclosa.

3) Rafel Gomila Jimenez feia el mateix el 26 de maig següent demanant permís per engegar un taller al carrer de les Parres, 15.

4) Maria Veny Puigròs dirigia a l’Ajuntament de Manacor una petició, datada el 28 del mateix mes de maig, interessant-se per instal·lar un taller al pis de la casa situada al carrer de les Parres número 34. El croquis de situació presentat mostra que constava d’una sala de 4 per 3 metres on hi treballarien les operàries elaborant els nuclis de vidre i un altre departament on s’havia de muntar el gasogen per subministrar el gas necessari. Entre el 27 d’agost de 1951 i el 12 de gener de 1952 aquest taller disposava de set obreres: Maria Mayol Morey, Maria Febrer Llull. Maria Bassa Amer, Sebastiana Jaume Veny, Antònia Rosselló Bassa, Gabriela Jaume Veny i Antònia Matamalas Binimelis, dedicades a la “fabricación de perlas”, amb un jornal diari d’entre 6,50 i 8,50 pessetes.

5) A finals de 1955, Joan Juan Bordoy (un dels socis de Perlas Islas, S.A. de Felanitx, era el titular d’una “fábrica de bolas de vidrio” ubicada al carrer Alcázar de Toledo número 14, amb una nòmina de set empleades:

I fins aquí l’estudi que presentam avui, en una propera ocasió parlarem d’altres fàbriques i tallers manacorins que treballaren la perla artificial al llarg de la segona meitat del segle passat i, algunes, fins al present, com Bernat Martí Rosselló (Ca’n Pipes), Josep Martí Cuevas, Mepi, Miquel Oliver Bosch, Joan Trias Castell, Perlas Mar, Perlas Sureda, S.L., Dumafe, C.B. i Madreperla, S.A.