Les excavacions de Son Coletes continuaran el 2021 després de les noves troballes

Quatre nous cossos de represaliats republicans l’any 1936 són trobat en posició primària

 

Quatre nous cossos de represaliats republicans han estats trobats aquest divendres al mateix nivell de les síquies de 1820, a uns dos metres i mig de la superfície, el que fa pensar que algunes d’aquestes foren reutilitzades per col·locar-hi posteriorment les restes de fa 84 anys, que han estat trobades en posició primària, és a dir, tal i com van ser deixades i enterrades després de morir. De fet els cossos han estat localitzats uns damunt els altres, el que fa que indubtablement pertanyin a assassinats a mans de partidaris franquistes, l’any 1936.

Forats de bala

En aquesta segona trobada de restes no s’hi han trobat, de moment, casquets de bala. Tot i això sí que hi ha ossos que tenen orificis que indubtablement han estat provocats per l’utilització d’una arma de foc, com han mostrat les arqueòlogues responsables de l’exhumació.

 

 

Arqueòlogues de l’empresa catalana ATICS explicaven avui dematí que la troballa ha partit d’un fémur que sobresortia d’una de les rasses que se suposaven era de 1820. A més la nova síquia era 20 centímetres més ampla que les anteriors, el que els ha fet sospitar. Just davall hi ha hagut un crani i un cos en una posició distinta al d’un enterrament programat. Nombrosos botons, sabates i cremalleres han confirmat que es tracta de represaliats. Ara falta saber si a les dues rasses similars de la zona que queden per obrir s’hi podran trobar nous cossos.

Nova campanya

La presidenta del Govern, Francina Armengol, que ha arribat a Son Coletes acompanyada de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha confirmat que una vegada s’acabi aquesta campanya d’exhumació, en teoria dia 9 d’agost, el Pla de Fosses inclourà de cara a l’any que ve, una segona campanya d’excavacions per tractar de trobar el major nombre de cossos possibles. Ara les restes hauran de ser duites a analitzar per fer-lis proves d’ADN i localitzar els familiars, tal i com dicta el protocol.

Tant la presidenta com el batle de Manacor, Miquel Oliver, han assenyalat que es tracta d’un gran dia per la democràcia i la dignitat d’una Llei de la Memòria Històrica i un Pla de Fosses que està donant els seus fruits “encara que hagi estat tan tard” ha dit Armengol. Oliver ha lamentat també que ni a l’acte d’avui ni en les anteriors visites hi hagi hagut representació de l’oposició municipal.

Cap membre de l’oposició contesta al ‘whatsapp’ ni assiteix al cementiri

Troben les primeres restes dels represaliats de 1936 al cementiri de Manacor

Print Friendly, PDF & Email