Entrenar dins la incertesa competitiva

Opinió / Toni López

Tots els esportistes de resistència, populars com professionals, estem acostumats a entrenar visualitzant els nostres objectius i reptes personals en forma de prova competitiva. La nostra motivació a l’hora de substituir una tarda de “relax” o dormir dues hores més al matí, per calçar-nos les sabates, agafar la bicicleta o bé anar a la piscina en ple estiu, és la competició; la participació en proves, ja siguin més populars a poblets i llogarets propers o proves d’àmbit nacional o inclús internacional, aprofitant la combinació perfecta d’esport i turisme, són la principal font de motivació que ens empeny dia a dia.

La visualització del calendari, la consulta a planes web d’inscripció a les competicions, les xarxes socials, els grups de whatsapp amb els companys de batalla que s’apunten a qualsevol bombardeig, són l’essència que han estat sempre importants a l’hora d’encaixar l’engranatge de la combinació i conciliació: entrenament-família-treball-vida social.

Ni el més pessimista hauria anticipat la situació pandèmica actual, després d’haver-se aturat el món i haver estat tancats a casa, entrenant de formes que mai ens haguéssim imaginat, ens arriba la nova normalitat; la llum al final del túnel, les curses que es posposaven al 2021, amb una mica de sort amb opcions de poder recuperar els euros, les primeres competicions on abunda el caos organitzatiu, on hi ha un mar de dubtes i incerteses. Però els rebrots comencen a ser presents, inclús algunes comunitats han tornat a fases anteriors de confinament, amb la lògica suspensió de les competicions esportives pel risc de propagació del virus.

I en aquest context que podem fer com a esportistes? La resposta es totalment personal, i cal cercar-la en un mateix. Per començar cal tenir en compte quin és el teu nivell: si ets professional, no et queda més remei que seguir entrenant, encara que no tinguis garanties que es facin les proves per les quals t’estàs preparant, el teu pa de cada dia està en joc. Si per altra banda, com el 99% dels esportistes, ets dels populars, encara que dediquis més de 10 hores setmanals a l’entrenament et recomano que et plantegis si el fet d’entrenar sense objectius/competicions a curt termini, és motivant o bé, està essent una càrrega física i mental perjudicial per al teu benestar.

Si la resposta és que segueixes motivat i l’entrenament et serveix per sentir-te millor, encara que no tinguis cap prova a curt termini, et recomano que segueixis gaudint, tot i que pot ser una bona època de desconnectar o canviar d’aires fent activitats diferents i aprofitant per treballar les teves debilitats, o sortir en companys i família, sense la pressió d’haver d’exprimir-te al màxim en cada entrenament, seria com tornar a fer una pretemporada o inclús un període de transició.

Per altra banda, si les teves sensacions són d’angoixa, frustració, desmotivació, etc. és el millor moment per fer un parèntesi, de desconnectar de l’aspecte més competitiu de l’esport, de canviar la perspectiva del rendiment esportiu però un esport més lúdic. En cap moment, com a professional de la salut et recomano que t’abandonis a un estil de vida sedentari perjudicial per a la teva salut, ja que a partir de segons quina edat potser molt difícil tornar al teu millor moment de forma.

Però sí que recomano que aprofitis l’estiu i el temps lliure per fer activitats que normalment no practiques perquè estàs complint els entrenaments per fer possible arribar a les competicions de forma òptima. El ventall d’activitats és immens des d’activitats més relaxades com el ioga o el tai chi, als esports col·lectius, o les activitats a la natura tan apreciades a l’entorn natural privilegiat en el qual vivim.

Finalment ens queda el grup dels esperançats, que són tots aquells que tenen els seus objectius principals relativament a llarg termini, aproximadament a finals d’estiu o ja bé més entrada la tardor, i no perden l’esperança que es dugui a terme la competició per la qual s’estan preparant. Si ets d’aquests, et recomano que no et relaxis, potser és la teva millor oportunitat per cercar el teu màxim rendiment, potser mai havies disposat de tant de temps per entrenar, és el moment d’agafar avantatge a tots aquells que per falta de motivació varen llençar la tovallola a la primera setmana de confinament.

Visualitza tots els esforços i sacrificis que has fet durant aquests darrers mesos de situació extraordinària, i converteix els teus somnis en metes. I si al final es cancel·la la prova, no et decepcionis, estigués orgullós del treball ben fet i pensa que segurament tenir la ment ocupada en l’entrenament t’ha servit de teràpia per superar la situació.

www.triatloncoachsemprenforma.com

Print Friendly, PDF & Email