Opinió / Sebastià Llodrà
Dimarts passat començaren les excavacions a Son Coletes, a Manacor.
He mirat de defugir del post immediat i trobar el moment adequat. Avui matí m’he assegut un moment a un dels bancs del cementiri, just davant el mural d’en Frau. Consciència de fet important però també màxima prudència.
L’objectiu d’aquesta actuació és donar resposta a les famílies que volen saber què va passar amb els seus pares, padrins… El motiu humanitari és primordial i urgent, de cada vegada resten menys familiars directes.
També és un acte de reparació històrica i social d’una situació que, segurament, és un dels bessons de la inviabilitat mateixa d’aquesta suposada democràcia.
Darrere aquests moments que vivim hi ha manacorins que han exigit justícia durant molt de temps, rostres que hem vist envellir any rere any el segon diumenge d’abril i per alguns dels quals aquesta excavació arriba tard, però arriba.
També la feina del Comité de Son Coletes i d’historiadors que amb cada document trobat, testimoni consultat i descoberta feta han ajudat a posar un poc de llum a milers de dubtes: Antoni Tugores, Tomeu Ferrer, Antoni Sureda i d’altres que deix.
Per les víctimes,
pels represaliats,
pels qui ja no hi són,
pels que hi som,
per aquells que vendran.
Memòria, justícia i república
