Totes les pel·lícules de Pajares i Esteso a Manacor

Els cinemes manacorins també es van nodrir de les peripècies del duet còmic més famós de la transició espanyola

Durant els seixanta Espanya començava a canviar; enrere quedava la postguerra, l’aïllament internacional i la fam. El règim franquista començava a afluixar, arribaven les primeres grans onades de turistes i les platges s’omplien, a poc a poc, d’estrangeres en bikini. L’Espanya tancada i gris començava a desaparèixer per donar pas a l’Espanya del 600, de la pluriocupació i del desenvolupament econòmic. Així com Franco anava envellint, més s’acostava cap Europa.

Amb el desenvolupisme dels seixanta s’accentua al cinema la comedieta costumista espanyola, que es començava a produir de forma massiva, sent un dels seus més importants conreadors el cineasta madrileny Mariano Ozores. Així com els costums s’anaven relaxant, aquestes comèdies anaven derivant en vehicles còmics pseudoeròtics que van tenir en Alfredo Landa un dels seus màxims exponents (la típica escena del mascle hispà perseguint en calçotets a sueques en roba interior, s’ha convertit, amb el temps , en la imatge tòpica que defineix aquell tipus de cinema). L’anomenat «landismo», que va néixer el 1970 amb «No desearás al vecino del quinto», va durar pràcticament fins a la mort de Franco, deixant una herència d’una vintena de pel·lícules totes tallades amb el mateix patró.

Esteso/Pajares/Ozores

Quatre anys després de la mort del general Franco, amb una democràcia jove, Mariano Ozores va dirigir «Los bingueros», que suposaria el naixement de la parella còmica més popular de cinema espanyol durant la primera meitat dels vuitanta. Ens estem referint, naturalment, a Fernando Esteso i Andrés Pajares. Aquest èxit va propiciar que Ozores rodés, en només sis anys, 23 pel·lícules amb aquests actors, en parella o en solitari, que van ser ben rebudes pel públic encara que no per la crítica.

Efectivament, el cinema d’Ozores, que al llarg de la seva carrera va arribar a dirigir gairebé un centenar de pel·lícules, mai va tenir el favor de la crítica ni tan sols de les administracions públiques, però sí del públic. El seu cinema va ser, a més d’ignorat i menyspreat, qualificat de chusquero, groller, masclista i pedestre per la crítica de l’època. Tot i això, en els seus anys daurats omplien els cinemes, eren pel·lícules molt llogades als videoclubs, i batien rècords d’audiència quan s’emetien per televisió. Fins i tot ara, gairebé 30 anys després, les pel·lícules d’Esteso i Pajares segueixen tenint una molt bona acceptació quan s’editen en format DVD.

Les claus de l’èxit

Quina és la clau perquè el cinema d’Ozores connecti amb tanta facilitat amb el públic? La resposta és fàcil: històries fàcilment reconeixibles que bevien de la mateixa realitat del moment en què van ser filmades («Alcalde por elección», «Los bingueros», «Queremos un hijo tuyo», «¡Qué gozada de divorcio!», «¡Que vienen los socialistas!», «¡Todos al suelo!», «Pelotazo nacional», etc.), o paròdies de famoses pel·lícules americanes («la graduada», «Le llamaban la madrina», «Yo hice a Roque III », etc.).

Llenguatge cinematogràfic clar i concís i muntatge ràpid al servei del gag tant visual com oral. Però, sobretot, l’encert de sempre envoltar-se dels actors i còmics de moda: Gracita Morales, Lina Morgan, Alfredo Landa, Arévalo, Juanito Navarro, José Luis López Vázquez, Antonio Ozores, Alfonso de Real i òbviament Esteso i Pajares.

El cinema d’Esteso, Pajares i Ozores a Manacor

Entre 1979 i 1985 el prolífic realitzador espanyol Mariano Ozores va dirigir 23 pel·lícules amb Andrés Pajares i Fernando Esteso (formant parella o amb només un dels dos). Dels 23 films, 15 es van poder veure a Manacor, mentre que 8 mai van arribar als nostres cinemes. Aquests van ser els títols que no s’estrenaren a Manacor: «Queremos un hijo tuyo» amb Fernando Esteso (1981), «El soplagaitas» amb Fernando Esteso (1981) «Agítese antes de usar» amb Andrés Pajares i Fernando Esteso (1983), «La Lola nos lleva al huerto» amb Andrés Pajares i Fernando Esteso (1983), «El cura ya tiene hijo» amb Fernando Esteso (1983), «Al este del oeste» amb Fernando Esteso (1984), «El recomendado» amb Fernando Esteso (1985) i «Cuatro mujeres y un lío» amb Fernando Esteso (1985), aquesta última rodada a Palma i esmentant les Coves del Drach encara que no arriben a aparèixer.