Les cases i els habitants de cada barri manacorí a la segona meitat del segle XIX

Els canvis estructurals i socials de la ciutat

 

Després d’haver fitat, en entregues anteriors, els confins del poble, avui ens proposam oferir-vos algunes dades sobre aspectes demogràfics de Manacor a la segona meitat del segle XIX, d’acord a les dades extretes de l’Amillarament de 1847 i del Padró de veïnatge de 1898 (Arxiu Municipal de Manacor 639/2 i 239 AP), per tant amb un lapse de mig segle. Amb aquesta intenció hem dividit la vila en vuit barris:

  • Centre, on s’inclouen els carrers i places que citarem amb el nom vigent: Constitució, Mercadal, Església, Noguera, Bosch, Palau / Weyler, Amargura, Soledat, Amer, Amistat, Peral, sa Bassa, Venturós, Àngel, Ciutat, Dolçura, Major / Anell, Estrella, Jaume II, Centre, Hospital, Rei, Nou, Pou Fondo, Príncep, Angle, Jaume Domenge, Pere Llull, del Cós i Olesa.

A finals del XIX aquest barri comptava amb 674 cases (44 menys que mig segle abans) habitades per 2.126 persones: 1.078 dones i 1.048 homes, la qual cosa suposava uns percentatges del 50,7 i 49,3 % respectivament i una mitjana de 3,15 habitants per casa.

El carrer de Ciutat era el més poblat amb 79 cases i 236 habitants i el que menys habitatges ocupava era el de la Dolçura amb tres, tot i que el que menys habitants concentrava era el carrer de Pere Llull amb només sis persones.

  • Convent, agrupant els carrers que s’havien anat formant a partir de la urbanització de l’antic espai conventual: Sant Ramon, Retir, Sant Domingo, Sant Vicenç, Moreres, Muntaner, Sínia dels frares, plaça del Convent i carrer del Convent.

Fins a 214 cases obrien portal a aquest indret (168 més que mig segle abans) habitades per 621 persones, 320 homes i 301 dones o sigui 51,5 i 48,5 % respectivament. La mitjana d’habitants per casa era de 2,90.

El carrer de la Sínia dels frares era el que més habitatges concentrava: 56 i també el més poblat amb 162 habitants mentre el de Sant Vicenç agrupava sols 6 cases i 14 persones.

  • Barracar, aleshores format pels carrers: de la Verònica, Barracar, Comte, Ballester, Lliri, Lluna, Unió, Sales, Sol, Sant Francesc i Sant Andreu.

Els onze carrers que formaven aquest barri comptaven amb 245 cases (amb un increment de 112 respecte a 1847) i 698 habitants; 341 dones i 357 homes, per tant 48,9 i 51,1 % respectivament. La mitjana de persones per casa era de 2,85.

El carrer més llarg era el de la Verònica (aleshores començava a l’actual avinguda de Baix d’es Cós) conseqüentment era el més poblat i el que més cases concentrava: 260 i 91 pobladors respectivament. El de Sant Andreu era el més curt amb 2 cases i 7 habitants.

  • Plaça Sant Jaume / Vilanova amb un tramat bastit pels carrers: Vilanova, Riera, Rosa, Pius IX, Sant Isidre, Nord, Ecònom Pere Bonnín, Galmés, Francesc Gomila, Llaurador, Mesquida, Manuel Morales, General Barceló, Espanya, Princesa, Lleó XIII, Carril, Alegria i Bonjesús.

Els dinou carrers que formaven aquest barri concentraven 444 cases (310 mes que mig segle abans) donant cobri a 1.311 persones –693 homes i 618 dones- o sigui el 52,9 i 47,1 % respectivament. Els ocupants per casa eren 2,95.

Quant al carrer més llarg era el de Francesc Gomila (aleshores de n’Obrador) amb 54 cases i 168 habitants mentre el més curt era el de Sant Isidre amb nomes una casa ocupada per dues persones.

  • Es Tren, barri de recent formació, compost pels carrers Alfons XIII (avinguda del Tren), Sant Antoni, Rosari, Ponent i la plaça del Carril (sa Mora).

Els cinc carrers que s’anaven agrupant al voltant de l’estació del ferrocarril concentraven 47 habitatges (tots ells construïts dins el darrer mig segle) ocupats per 178 persones -95 dones i 83 homes- 53,4 i 46,6 % respectivament. L’ocupació de persones per habitatge -3,80- era la més alta de Manacor.

La via més llarga i més poblada era la d’Alfons XIII amb 20 cases i 72 habitants mentre la plaça del Carril només comptava amb 3 cases ocupades per 10 persones.

 

Pou enmig del carrer de Santa Catalina, 1983

 

  • S’Antigor, on s’agrupaven al voltant de la plaça que dona nom al barri, els carrers del Gerrers i carreró dels mens, Unitat, Truyol, Pau, Amador, Baix Riera, Migdia i Salut.

Fins a 239 cases (62 més dels declarats el 1847) tenien portal obert a qualcun dels vuit carrers i la plaça que formaven aquest barri, ocupats per 654 persones -356 homes i 298 dones- per tant 54,4 i 45,6 % respectivament. L’ocupació mitjana per casa era de 2,74 persones.

El carrer de la Pau era el més poblat amb 79 cases i 227 pobladors, per contra a la placeta de s’Antigor només obrien portal dues cases habitades per quatre persones.

  • Baix dés Cós, zona en procés d’urbanització amb la formació dels carrers: Artà, Sant Joan, Aigua, Diana, Mas, Amor, Fe, Parres, avinguda de Baix d’es Cós i plaça Ramon Llull.

Les 233 cases que formaven el barri (amb un increment de 204 respecte a l’any 1847) estaven ocupades per 657 persones -333 dones i 324 homes -50,7 i 49,3 % respectivament- amb una mitjana de 2,82 habitants per llar.

El carrer més poblat era el d’Artà amb 48 cases i 153 habitants. A l’altre extrem es trobava el carrer de a Fe amb només un habitatge ocupat per dues persones.

  • Fartàritx, barri on s’agrupaven les vies que anaven des de l’avinguda del Torrent fins al Molinar i la plaça de la Concòrdia, passant pels carrers d’en Colom, Torre, Remei, Moliners, Creu, Llum, Gelabert, Nadal, Vent, Comtessa, Sant Jeroni, Figuera i Gil.

Els 1.389 habitats d’aquest antic barri -717 homes i 672 dones (51,7 i 48,3% respectivament)- poblaven les 477 cases (amb un increment de 258 respecte a 1847) les quals formaven els catorze carrers, la plaça i el molinar d’aquesta contrada, amb una mitjana d’ocupació del 2,90 persones per casa.

Quant al nombre de cases i d’habitants, al capdavant si situava el carrer d’en Colom amb 85 cases i 238 habitants seguit d’aprop pel carrer de la Creu amb 74 cases i 208 persones. El carrer més curt era el del Vent amb només 3 cases ocupades per 7 habitants.

En resum, Manacor, a finals del segle XIX estava format per 2.573 cases poblades per 7.634 persones (3.898 homes i 3.736 dones -51 i 49 %-). En mig segle el nucli urbà havia incrementat els immobles en 1.117 (77%).

Per contra el nombre d’habitants del nucli urbà havia minvat un 5% –recordem el fenomen migratori i la separació de Sant Llorenç- al passar de les 8.034 persones censades l’any 1847 (4.057 dones i 3.977 homes) a les 7.634 persones empadronades l’any 1898.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad