Carme Gomila (Manacor, 1994) és la responsable dels Serveis Socials municipals. L’estat d’alarma i el confinament han estat una prova de foc per un departament ja acostumat a lluitar contra la precarietat i els estigmes, i que ara ha hagut de recompondre una situació que per moments reconeix esgotadora.
-Quines són ara mateix les necessitats més urgents dels Serveis Socials de Manacor?
Amb la crisis del coronavirus s’han accentuat una serie de coses. Abans hi havia com un estigmaque només s’atenia a una part de la població o un perfil molt concret d’usuaris amb unes característiques comuns molt concretes… però ara tot això ha canviat, ara els perfils que atenem són molt més diversos, fins i tot a gent que fins ara no havia necessitat mai l’ajuda dels Serveis Socials.
-Hi ha molta gent nova?
Sí, i perfils molt nous que fins ara no ho havien hagut de menester. Pensi que molta gent encara no ha començat la temporada turística, que era gent que no tenia estalvis però que podia fer el dia a dia i esperava la temporada per poder tornar a arrencar. Apart s’ha destapat el fet que molta gent subsistia amb economia sumergida, que en dos mesos i mig no ho ha pogut fer… hipoteques, lloguers, deutes, tot ha influït i ara s’han trobat o amb un ERTO o que l’han despedida.
-Quin percentatge d’increment hi ha hagut?
Aproximadament un 30% més de demanda. Com és normal els primers dies miràvem unes coses i ara poc a poc ha anat canviant. Lo més urgent en aquells moments era que la gent pogués menjar, ajudar mitjançant les treballadores familiars a la gent major i vulnerable que no podia sortir a comprar aliments i medicament, la que estava tota sola o que necessitava ajuda psicològica. A més tot els usuaris del centre de dia que ja no hi podien anar rebien un menú a ca seva, com tots els nins que tenien el menjador pagat pels Serveis Socials. El que en total han suposat uns 40 menús diaris extres, a part dels que ho rebien normalment, que eren 28. Després també n’hem repartir a qualque usuari d’Estel de Llevant amb necessitats puntuals. Ara sobretot el que tenim és una demanda econòmica per poder pagar el lloguer, llum, aigua etc. El Govern va posar en marxa la Renda Garantida (Resogas) i des de l’Ajuntament en vam haver de tramitar moltes sol·licituds de renda social, més de 400. Es tracta d’una ajuda de dos mesos, que depèn dels ingressos i dels membres de la unitat familiar, i que és d’entre un poc més de 300 i 700 euros.
Hi ha hagut aproximadament un 30% més de demanda a partir del confinament
-Com ho feis per solventar els temes d’habitatge que es presenten en una situació així?
Abans de la Covid ja havíem pensat posar en marxa un grup de feina en aquest sentit, i no només amb la regidoria municipal sino amb la Policia Local o amb el padró. Estires un fil i et surten moltes coses pendents de molts anys. Et trobes amb gent que viu en pisos que no reuneixen les condicions d’habitabilitat, sospites de prostitució o amb gent irregular no empadronada, o una casa on s’hi concentren fins a 25 persones empadronades… de tot. Tot és una roda, si la gent no s’empadrona no pot tenir una ajuda econòmica o feina, el que fa que el sistema no te vulgui. El complicat és aturar-lo, evidentment seguint uns protocols i amb l’actuació policial, urbanisme i serveis socials. Es relaciona moltes vegades amb la prostitució forçada o dones que l’exerceixen a canvi d’una habitació.
-Ha crescut la prostitució a Manacor?
Amb el coronavirus no sabria dir-ho, perquè és agoserat. Però està clar que és un problema a Manacor i amb IBDona i amb la conselleria insular d’Igualtat es vol posar en marxa un estudi de prostitució i estam als primers contactes per veure de quina manera podem col·laborar. Moltes dones víctimes de violència domèstica reuneixen un patró que és fàcilment intuible, però no és senzill que t’ho contin o que realment en siguin conscients. Seria molt interessant com a mínim situar al mapa, fer una fotografia per conèixer què passa.
-Els Serveis Socials necessiten un reforç a nivell de personal?
I jurídic. Es va reforçat el departament durant l’estat d’alarma amb quatre treballadores socials noves i una treballadora familiar. I ara amb la incorporació de remanents contractam dues treballadores socials durant un any i mig, cinc treballadores familiars perquè tenim llista d’espera al servei de d’ajuda a domicili, un psicòleg i qualque persona més amb l’ajuda de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), sobretot en aquest cas per tenir recolzament jurídic per coses específiques com por ser l’habitatge. I si no pot ser, haurà de ser amb un contracte extern, perquè són temes molt específics.
-Per què encara pensam que a Manacor no hi ha pobresa?
Això passa perquè no hi ha gent dormint al carrer… i durant molts anys l’administració i els polítics que hi ha hagut, se n’han encuidat que aquesta imatge no se donés. Políticament s’ha intentat fer un blanqueig d’imatge per intentar demostrar que a Manacor no hi havia gent dormint al carrer, per la mala imatge que això podia donar i que els veïnats de Manacor estaven molt bé a nivell adquisitiu… i no és real!. Tenim un alberg per a persones sense sostre, que és de l’IMAS, on hi ha llista d’espera. I sempre s’ha intentat ocultar que hi hagi tanta llista d’espera, derivant usuaris a Palma. És un drama, perquè ens hem trobat amb emergències habitacionals d’haver de solventar d’avui per demà, i evidentment ho hem resolt. La nostra feina es evitar que ningú dormi al carrer, però no hem d’ocultar que hi ha gent que a dia d’avui viu a unes condicions fatals o viu a dins el cotxe o a un portal. Me trob en una situació una mica contradictòria, perquè com és normal m’agradaria que no passés, però al mateix temps vull que surti a la llum perquè es vegi la situació real en la que estam. Treballam amb persones, no un paper que poguem posar a un calaix. Per exemple, a una família amb menors que vivien a una casa on el comptador es va fotre en ple l’hivern els vam haver de pagar uns mesos d’hotel, no quedava més remei. Vull dir que has de fer front a situacions immediates d’emergència i has d’actuar.
Ens hem trobat amb emergències habitacionals que hem hagut de solventar d’avui per demà
-La gent és agraïda? Quants expedients hi ha ara mateix oberts?
Normalment sí. També hi ha gent que no vol canviar i no la podem obligar. Però normalment tothom té una idea de voler millorar. En quant al nombre d’expedients, se pot dir que no són reals, perquè fins ara serveis Socials estava molt desorganitzat. No se tancaven els expedients. Ara hem posat com a norma que si fa sis mesos que no intervens amb aquella persona l’expedient s’ha de tancar perquè no és real. Una treballadora social no en pot tenir més de 50 oberts, seria inviable fer el seguimet.
-Què li diu al manacorí que sol comentar que sempre s’ajuda als mateixos?
Hi ha molta desinformació a les xarxes socials. Moltes vegades xerram sense saber ni la meitat de les coses ni els procediments administratius com van. També hem d’admetre que s’ha creat una visió opaca de l’administració que alhora ha anat creant una societat un poc desinformats. A nosaltres no ens importa el color de pell d’una persona o on hagi nascut. Donam una ajuda econòmica o un servei a persones que tenen un pla de feina obert a l’Ajuntament i que en moments puntuals tenen una demanda. No són ajudes de dret, nosaltres no som el SEPE, són puntuals i no periòdiques.
Moltes vegades xerram sense saber com es donen les ajudes i a què van lligades
-Hi ha més manacorins ara que fa quatre mesos?
Sí, en realitat ja necessitaven ajuda dels Serveis Socials, però ara ho diuen; fins ara no ho feien per vergonya, el que feia que estassin invisibilitzats. Els Serveis Socials són la porta d’entrada, hi ha d’haver una visió per fer poble i no de beneficència d’arròs, llet i oli. És cert que durant els darrers mesos hem hagut de tornar a lo pràctic perquè hi ha gent que ho ha passat molt malament amb el confinament.
-A quantes persones atén el Banc d’Aliments a Manacor?
Ara mateix atén a 495 famílies, és a dir a unes 1.300 persones de Manacor. Les ajudes econòmiques no relacionades amb la RESOGA suposen 25.000 euros cada mes.
-Què són les targetes moneder?
Volem anar reduïnt el sistema de repartiment d’aliments en bosses per aquelles famílies més necessitades del municipi. Sobretot per evitar la incomoditat social que suposa per a alguns usuaris haver de fer coa per aconseguir-les. D’aquesta manera i durant el mes de juliol es repartiran targetes moneder entre cent famílies. Una prova pilot que, si surt bé, es podria anar ampliant.
-Com es donen les ajudes per les escoles d’estiu?
Les ajudes per les escoletes d’estiu són de lliure concurrència i van lligades a normes que imposa el Consell de Mallorca, i amb les que no estam massa d’acord… aquestes normes determinen que un dels dos pares ha d’estar en un ERTE, i han de tenir un informe de vulnerabilitat. Per Manacor hi ha 48.000 euros; Ajudes de 75 euros per quinze dies d’escoleta o 150 euros si és d’un mes. La resta ho paga la família. Això vol dir que n’hi haurà per uns 320 nins.
