Avui tornam reprendre el rosari de malnoms associats a famílies manacorines al llarg dels segles amb tres llinatges arrelats des de temps antics al poble, aportant dades recollides a partir del segle XVI.
Iniciarem el detall amb la nissaga dels MIQUEL, ja vigents al cinc-cents: els Badia i els Sega o Cega. Dels primers citarem Jaume Miquel Badia, processat per afecte al moviment agermanat (1521-1523) fent constar que tot i ser “de germª no feya mal a ningú, traginava vituallas al camp den Colom y també ha entrevingut en pendre bens de mascarats”. Un parent seu, Guillem Miquel Badia titulava casa i corral valorada en 55 lliures als estims de 1578.
Dos elements dels Sega trobam encausats com addictes a la Germania, Joan Miquel, de 50 anys, del qual consta que era “mal y de mala intenció, prest a la Real, han li sentenciat un fill per rebetle. Comp. XV lliuras”. i Antoni Miquel (podria tractar-se del seu fill), catalogat pels relators del procés com “mal y pervers, prest al batle, mort de peste, no ha dexat res sino una filla ablo dot de sa mare defunta”. Per contra n’apareix un altre afiliat al bàndol dels mascarats; Bartomeu Miquel Sega del que s’anota que era “bo y fonch nafrat per los de la germanía”.
Altres portadors d’aquest àlies els documentam a mitjan segle XVI quan costa que el gerrer Joan Pons tenia casa al carrer d’en Perot (ara del Convent) adquirida del també gerrer Antoni Miquel Sega, o Miquel Miquel Sega qui al darrer quart d’aquell segle habitava al carrer d’en Gargamella (ara Príncep). Inclús una part del carrer dels Bous, enfront de la creu d’en Topissa, per aquell temps, rebia el nom de carrer de Sebastià Miquel Sega.
Al segle XVII se citen altres malnoms dels Miquel com Comerxo, Corona, Cupa, Bonavida, Colom, Cotó i Roser, alguns d’ells vigents en centúries posteriors.
Al set-cents la nòmina s’incrementa amb nous sobrenoms, la majoria relacionats amb el món de la pagesia: Majoral, de Son Comte, de Son Moro, Siquismundo (fent referència a la conducció de la vinya d’en Segimon) i altres com Fai o Pasta portats encara avui dia.
Entre els segles XIX i XX en compareixen un bon grapat de nous: Caramina, Ferrino, de s’hort, Mola, Moragues, Pastor, Pentina, Sastre, de na Xelis i Xorquet.
Les primers cites de malnoms associats als OLIVER les documentam abans del cinc-cents quan trobam l’àlies Vell referit al prevere Gabriel Oliver Vell qui estableix al teixidor de lli Julià Tarragó, una casa junt al fossar de l’església. A l’entrada del segle XVI a la via pública qui va a l’esglesia hi vivia Pere Oliver Vell.
Quant als Roig, perdurables amb diferents versions com Roig de n’Emperadora, Pau Roig o Roig de na Meliuna, fins als nostres dies, els veiem instal·lats, a mitjan segle XVII, a l’illa compresa entre el carrer Mercadal, Bosch, Jaume II i Pou Fondo, la qual aleshores rebia el nom d’un dels seus veïns mes rellevants; Joan Oliver Roig, un descendent del qual, probablement, rebés el malnom de Roig de n’Emperadora donat que aquell indret, concretament una part del carrer d’en Bosch, era conegut com dels Emperadors (àlies dels Fornés).
A s’Antigor, a la Sínia dels frares hi habitava, el segle XVII, el trencador de pedra Agustí Oliver Roig i un altre descendent seu homònim, al XVIII, tenia botiga de guixer al carrer dels Enagistes.
Al cadastre de 1709, a l’illa del Palau hi tenia casa Pere Joan Oliver Pau Roig, també guixer, al costat de les de Rafel Amer Pellerenca i les de Francesc Fortesa Servera.
Al set-cents se llisten una partida de malnoms com ara Cama, Mala carn, al Palau, de Vilafranca, Rubina, Castell i Poll, els dos darrers, especialment l’últim en la seva versió diminutiva Pollet, continuen vigents.
Finalment altres com Capellano, Coix, Duro, Ferrer, Fuster, Manescal/a, Menut, Onofre, Papalló/na, Piol, Sales / Sales barber, Sequeres, Soler i Sigarros (podria ser Sirga ros?) compareixen entre els segles XIX i XX.
Per acabar ens ocuparem del llinatge PERELLÓ els primers exponents del qual els tenim al segle XVII amb els Moixet/a, Panxa, de na Pervera i Valentí. Del primer encara podem sentir-ne parlar.
Al set-cents floreixen un bon ramell de nous membres del cognom: Amador, del Capità, Damet, Garañó, Mora, Parelló / Pereó i Patró, tots ells encara en vigor i d’altres com Artiller, Blader, Cabanes, Ferrer nou, Gallet, Mora, Son Moro i Rubí Polida extingits.
Al llarg dels segles XIX i XX tenim constància dels Bulla, Majoral Cotoner i Papa.
Doctor en Història, ha publicat notables i extensos estudis sobre la indústria perlera i de la fusta a Manacor, a més d’un projecte sobre la formació dels distints nuclis del municipi i Sant Llorenç