L’expert orguener belga Wilfried Praet és aquests dies restaurant la peça
L’orgue barroc del Convent de Sant Vicenç Ferrer entra ara ja sí a la ‘Fase II’. Aquests dies l’expert restaurador belga, Wilfried Praet, ha pogut reprendre la seva activitat després del confinament. Entre la primera i la segona fase, bona part dels registres de l’orgue foren traslladats al seu taller de Flandes, on foren netejats i renovats. Ara el que fa és una intervenció en bona part dels mecanismes, i la restauració de totes les petites peces que connecten teclats, salmers i registres.
Més de 2.500 tubs donen fe de la dificultat de l’empresa. Aquesta és una història de sons i esforços, de vent i d’una convicció per fer que un orgue barroc de segle XVII torni a recobrar la seva esplendor perduda. El camí, com és el normal en aquests casos, ha estat tan laboriós i mecànic com ha de ser la restauració de Praets (qui ha treballat ja en l’històric de la Santa Creu de Palma).
Després de diversos anys de concerts per acumular fons solidaris i proves per mesurar la salut del ‘pacient’, els principals passos de la primera part i que ara continuen són la definició, afinat i conservació del cos d’una autèntica joia de l’art de la construcció musical mallorquina.
Les referències documentals més antigues que parlen d’un orgue instal·lat a l’església de al Convent de Manacor són de el 14 d’agost de 1600, unes pistes que es van repetint al llarg de el segle XVIII. La seva construcció s’ha atribuït des de sempre a la família Caimari, encara que també hi ha notícies de com es va iniciar una recaptació per col·locar un orgue obra de Jordi Bosch, un altre famós artesà autòcton de l’època.
També se sap que l’orgue de l’Ordre de Predicadors Dominics va ser afinat i mantingut diverses vegades en 1873, 1875, 1884 i 1889 pel llucmajorer resident a Felanitx, Julià Munar. I que l’última restauració coneguda fins a la que comença ara és la que va portar a terme en dues etapes Gerhard Grenzing fa aproximadament dues dècades.
Treball previ
Per això, el 7 de novembre de 2016, el mateix Praets va començar els treballs de diagnòstic dels tubs, una intricada missió per obrir la cadireta, conèixer el seu estat real i procedir a un inventariat de peces; prenent mesures i revisant afinacions i fuites d’aire. Un pas decisiu per evitar sorpreses posteriors.
La primera fase va necessitar de la realització d’unes petites obres, com l’obertura d’una porta al claustre i l’adaptació dels envans de dins l’orgue i un nou lloc per a les manxes noves; per la qual cosa es van necessitar els permisos corresponents, que també suposaren un petit retard.
Serà ja al llarg del 2021 quan l’orgue pugui tornar a sonar. L’orguener té previst acabar la instal·lació dels registres i salmers a més de la connexió dels teclats en la primera meitat del 2021, si tot segueix les previsions actuals. A partir de llavors, i malgrat que encara no s’hagi arribat a la restauració final, serà possible tornar a escoltar aquest magnífic instrument en directe.
