Dissenyat a finals del segle XIX, va ser un curiós lloc d’experimentació científica i esbarjo
Manacor va tenir un gran jardí botànic, un espai d’experimentació agrícola ben a prop del poble. D’estil modernista i elements ceràmics propis de finals del segle XIX i principis del XX, aquest lloc de tipologia anglesa i un tant desordenada, proper a les cases de s’Hort des Correu, reunia una gran quantitat i varietat d’arbres, plantes curatives i arbusts.
Situat a la sortida de Manacor cap a Porto Cristo, fou als darrers anys del segle XIX quan els germans Joan i Miquel Amer Servera ‘Correu’ hi dissenyaren un jardí botànic per complementar i donar prestigi a l’explotació agrícola de reguiu. De finalitats científiques i lúdiques, el jardí (ara abandonat) compta encara amb el vimer màgic, on fins fa dos anys desenes de dins afectats d’hèrnies passaven per enmig de les seves branques el matí de Sant Joan.
En destacaven les hídries gallonades i les treballades a manera de planer a partir d’una secció oval, així com pilastres destinades a suportar els cossiols i la barana del safareig amb balustres rectangulars formats per la superposició de semicercles amb ornamentació vegetal. El jardí botànic va ser, alhora, un acollidor espai d’esbarjo i relaxació.
Pertanyent un temps a la finca de Sa Font Nova, va ocupar (i encara ocupa) una extensió de quatre quarterades d’hortalissa i cereal. Davant l’entrada de la casa s’hi aixeca un pedrís de marès amb cossiols de test, amb un safareig que disposava d’un passeig amb bancs pel descans i l’observació del jardí. Ara en queden només uns tarongers i restes d’una terrassa hexagonal. També algunes canals que servien per dur-hi aigua des d’una sínia.
