“Ens sentim uns privilegiats. El risc de contagi ha estat mínim”

Nou usuaris de l’alberg de Manacor tornen de Sa Murtera, on han passat l’estat d’alarma

 

Els usuaris de l’alberg de Manacor que eren a la casa Rural de Sa Murtera ja tornen ser al centre del Passeig Ferrocarril. L’ajuntament de Manacor havia habilitat aquesta antiga escola rural, de forma provisional i donada la situació de l’estat d’alarma provocada per la COVID-19, com un segon centre per a persones sense sostre gestionat per la Fundació Trobada amb suport del Consell de Mallorca. Aquesta casa rural disposava d’instal·lacions necessàries per viure amb una acceptable comoditat com a cuina, habitacions, menjador, bany, porxada i recinte exterior.
La Fundació Trobada, responsables de l’alberg, han volgut “agrair sincerament el suport i l’atenció per part de l’ajuntament de Manacor amb la implicació de la regidora de Serveis Socials, Carme Gomila i el batle, Miquel Oliver. Com també donar les gràcies a la Fundació Aproscom per les furgonetes que varen utilitzar per fer el trasllat a Manacor”.

Amb motiu de l’inici de l’estat d’alarma un grup de nou usuaris de l’alberg s’hi traslladaren amb la intenció de descongestionar l’alberg i així disposar de més espai per poder confinar un cert temps els nous ingressats. Aquestes són algunes de les reflexions fetes pels usuaris que hi han estat fins ara.

Quines impressions teniu de la vostra estada a Sa Murtera?

-Ens sentim uns privilegiats en aquestes circumstàncies, perquè el risc de contagi ha estat mínim i el goig del contacte directe amb la natura sempre és reconfortant: hem estat acompanyat d’àguiles, aguilons, tota classe d’ocells, merles, perdius, ovelles, cabres, tortugues… És veritat que hi havia una certa monotonia i a moments avorriment, però es compensava amb la pau, tranquil·litat i sossec del lloc. Amb una situació parescuda hi tornaríem a anar. En principi érem nou, però després dos baixaren a l’alberg de Manacor perquè havien d’anar a fer feina.

Amb quines activitats passàveu el temps?

-Quan ens aixecàvem els matins, després de berenar, la primera tasca era la neteja de la casa, menjador, habitacions i banys. La cobertura telefònica era regular. Després uns anaven a caminar, altres jugaven a parxís. No teníem televisor ni cobertura wifi però ens conformàvem amb veure alguna pel·lícula a l’ordinador.

Heu baixat a Manacor qualque vegada en tot aquest temps o heu rebut visites?

-Ningú de nosaltres té mitja de transport i, a més, la distància de vuit quilòmetres és excessiva per anar a peu a Manacor. Però rebíem la visita diària dels professionals de la Fundació, Aina i Noelia, que ens proveïen el que necessitàvem, sobre tot el tabac. També ens vengué a veure Hèctor, el monitor de l’alberg. Passava pel camí també amb certa freqüència un veïnat amb mobilette que guardava les ovelles i ens saludava molt atent i simpàtic. I també altres veïnats. Sabia que érem usuaris de l’alberg. L’altre dia ens va dir: “Què, ja vos anau a la Fundació Trobada”. El divendres dia 21 baixàrem a Manacor amb dues furgonetes d’Aproscom. Ara ja som tots aquí junts els 25 usuaris.

Voleu afegir qualque cosa més de la vostra experiència ‘rural’?

-Sí, una curiositat: que hi ha hagut un estalvi econòmic total, perquè no hi havia possibilitat de despesa. Que en tot moment hi ha hagut molt bona convivència, bon rollo. Que agraïm a Aina i Noelia la atenció prestada i a l’entitat Aproscom peel servei de transport.

Print Friendly, PDF & Email