“Recuperar l’espai dels Jutjats del Convent seria importantíssim per Manacor”

Parlam amb Núria Hinojosa, tinent de batle i responsable d’una area tan important tradicionalment per Manacor com és l’Urbanisme. La recta final del Pla General marca l’eix central ara d’una feina que té, però, molts altres fronts oberts.

 

-Quins són els problemes més urgents que té per resoldre?

Sobretot aprovar el Pla General de forma definitiva.

-Podrà ser enguany?

Farem tot el possible perquè sigui així. El 26 de novembre es cumpleix un any de la suspensió de llicències i altres actes administratius, per tant si no està aprovat el Pla General abans d’aquesta data significa que només es tornen a aplicar les Normes Subsidiàries, i això és el que volem evitar perquè crearia una inseguretat jurídica i donaria problemes a l’hora de donar llicències, a més de quedar suspès el Pla General fins que no el tornessim a dur a aprovació definitiva al Consell de Mallorca. Per a nosaltres és una situació que no és desitjable, però en tot cas és vera que si ens anéssim a desembre i no aconseguissim aprovar-ho a la ponència d’octubre, no passaria res perquè hi hauria una retroactivitat de tres mesos per enrera. Per tant tendríem marge, però jo m’he marcat l’objectiu polític d’intentar arribar abans del 26 de novembre. Ho veig factible. Després el que també hem de fer és posar en marxa un pla per agilitzar les llicències urbanístiques, fer un esforç per escurçar terminis d’una forma significativa. Ara mateix no estam cumplint i en som conscients. És cert que durant el confinament no ens hem aturat, però hem vist que hi ha un volum molt important de feina i molta mancança molt significativa de recursos humans, de personal, i per tant me preocupa.

-Quants de mesos està l’ajuntament avui a donar una llicència d’obra?

Depèn de molts factors… però si parlam d’un projecte bàsic de nova construcció, que és lo més normal, ens podem anar a uns nou mesos. Fa poc vàrem incorporar un nou arquitecte per ajudar-mos. Informar llicències és una cosa complicada des del punt de vista jurídic, perquè si la dones mal donada hi pot haver problemes, per tant és una qüestió que ens interessa forma molt bé als tècnics que ho fan.

Avui ens podem anar a uns nou mesos d’espera per una llicència d’obra

-Quin és el camí si no poden tenir tot el personal que voldrien?

Reforçar la part auxiliar. Però la llei (Montonro) és la que és i per crear places noves has de tenir la dotació o les has de prendre d’altres departaments. L’objectiu final seria arribar a donar les llicències en tres mesos, tal i com marca la llei. Estar a l’alçada de la ciutadania. El problema és tenir una llei que ens impedeix reforçar les plantilles després de deu anys, els serveis municipals han crescut, el poble també i per tant és inoperant fer feina amb els mateixos recursos que fa deu anys, és impossible. Els ajuntament han d’estar dotats per poder exercir les seves competències, com és l’Urbanisme. Sempre dic que és el motoret de l’economia local, però per això necessitam les nostres pròpies eines per posar-lo en marxa.

-Quanta gent incorporaria més si pogués al departament?

Deu persones més, perfectament. Hi ha coses que tenim aturades, com és tornar a posar en marxa la ponència de camins públics… m’encantaria tornar a posar-la en marxa, però no puc ara mateix. O tenir un departament només per rehabilitacions i reformes on hi hagués tot el tema de l’avaluació d’edificis, on ens posessim a fer feina com a oficina, perquè a Manacor li fa falta.

-És vera que alguns propietaris han aprofitat el confinament per tancar camins públics que van a algunes cales?

Som conscient que hi ha molta feina a fer. El primer és tornar a activar la ponència de camins per tancar un catàleg, crear uns criteris objectius que estiguesin consensuats amb tots els grups polítics. També és vera que ara tenim la Llei de Camins Públics que va aprovar fa uns anys el Consell de Mallorca. Està molt bé tenir una xarxa de camins molt extensa, però hem de tenir en compte que després l’hem de mantenir. I tornam al problema dels recursos. Hi ha camins públics i hi ha camins d’utilitat pública, que no ñes el mateix… per exemple jo no som partidària que els camins públics d’hagin d’asfaltar, alguns fan falta per criteris tècnics, però d’altres no… i sobretot tenint el sol urbà com el tenc. Sempre dic que qui viu a foravila és perquè s’ho pot permetre. La prioritat és tenir els carrers del sol urbà ben fets

-Quan arribarem a veure un Manacor asfaltat dignament per tot? Quants doblers farien falta?

És el que li deia, si tingués tres enginyers de camins més i tres milions d’euros per a carrers, tendria això com una patena… és un dir…

-Es podrien agafar dobles del superàvit?

No. Depèn dels criteris sostenibles del Govern d’Espanya. Li deia tres, però amb un milió d’euros em conformaria per poder fer una estirada forta. El que també li dic és que sempre he estat partidària de primer, abans, mirar si davall tot està bé, pluvials o rígoles, i no tornar a asfaltar damunt, que en moltes ocasions ha estat contraproduent perquè hem desviat el pas de l’aigua cap a punts baixos, que moltes vegades han donat problemes a molts de veïnats quan plou. Per responsabilitat.

Amb un milió d’euros em conformaria per poder fer una estirada forta en l’asfaltat de carrers

-Les ajudes al lloguer d’habitatges també ha estat una notícia important…

Molt, com també el fet que haguem creat un equip de persones a l’Ajuntament que realitzen atenció telefònica i per correu, perquè la gent s’apunti i poder tramitar la seva ajuda, directament des de l’ajuntament de Manacor; amb cita prèvia i evitant desplaçaments innecessaris a Palma. Està en marxa des de dilluns. Ara les que estan obertes són les convocatòries de comerç i la d’habitatge Pel que me deia de l’habitatge el Govern ha reservat 8,8 milions d’euros per ajudes als lloguers de fins a 900 euros i depenent de la renda, que són fins del 50% pels menors de 30 anys o majors de 65. En els altres casos seria del 40%, per un periode d’un any. El problema és que a Manacor hi ha molts de lloguers que són abussius; avui en dia ja no pagues un lloguer de 400 euros.

-Com és que l’Ajuntament té tan pocs solars quan n’ha cedir algun per una escola, un edifici de l’IBAVI o un centre de salut?

Perquè durant molts anys no hem fet gestió urbanística. El problema és que teníem unes Normes Subsidiàries no s’han desenvolupat. Uns urbanitzables que estaven allà des dels anys 80 i no s’han duit a terme. Me fa gràcia aquelles veus discordants que han anat parlant de ‘pelotazo’ urbanístic… no, el Pla General reduiex significativament el creixement que plantejaven les Normes Subsidiàries. Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. En tot cas a nosaltres el que volem és revisar aquests urbanitzables, fer-los sostenibles econòmicament per l’Ajuntament, però rendibles també pels propietaris.

-Però n’hi ha de solars?

El que li deia, si es desenvolupen aquestes zones… quan fas una junta de compensació amb els propietaris d’un àmbit o sector urbanitzable, primer fas un projecte de reparcel·lació on dius què és vial, què és equipament, què és solar… i després hi ha un percentatge que va entre un 5 i un 15% d’aprofitament per l’Ajuntament en terrenys o amb doblers. Són coses que hem d’intentar consensuar amb els propietaris. Perquè el que ha de fer un consistori és que hi hagi una viabilitat econòmica en aquest sentit i els projectes surtin endavant, evidentment sense crear uns beneficis ilícits o injustificats.

 

 

-Quines són les zones que es desenvoluparan prest?

La zona de na Xicamunda, entre la rotonda del polígon i la subestació de Endesa; darrera Materials Galmés i devora l’Hospital; i el polígon de serveis de Porto Cristo, darrera l’institut, quan tenguem l’informe de carreteres. A nivell ecnòmic per l’Ajuntament ens donaríem un gran rendiment. Com és que aquí sols no feim Habitatges de Protecció Oficial?, perquè no hi ha hagut voluntat política, però perquè tampoc s’han generat solars ni equipaments amb les característiques adequades. El solar del PAC es va aconseguir amb un conveni urbanístic.

-El segon ambulatori?

Depèn també del Pla General. Clar és que pel Consell pot ser l’aprovació és el final dels tràmits, però per nosaltres com a Ajuntament és el principi de tot, el que mos donarà la fulla de ruta.

-Al final les grans multinacionals aniran arribant al municipi. Devora l’Aldi arriba Leroy Merlin i Decathlon?

No me consta. És vera que s’està construint allà una nau. La llicència és exactament per una nau sense ús definit, que és una cosa legal, perquè el propietari té tot el dret del món de no revelar a qui vol llogar aquesta nau, perquè supòs que la idea és aquesta… Hi ha solars que veus que són adquirits per les pròpies empreses com va ser McDonalds però no és el cas.

-Com està anant la Inspecció Tècnica d’Edificis a Manacor?

Tenim una ordenança municipal que ho marca i enguany toca als que fa 50 anys que es van construir (immobles amb antiguitat compresa entre 1966 i 1970, ambdós inclosos), el que suposa unes 4.000 vivendes de tot el municipi. En total del que duim registrat tenim que el 50% dels propietaris han fet les coses bé. He demanat un esforç als tècnics amb les ITES, i durant el confinament vam organitzar un poc la feina per aquest 2020.

-La meitat no…

Jo em quedaria amb la part positiva, hi ha un 50% de persones que fan les coses bé; però és vera que l’objectiu és que tothom cumpleixi. Ara ja enviam cartes certificades, cosa que no s’havia fet mai. Hem de tenir en compte que si es passa la ITE, si es rehabiliten els edificis també crearem habitatges per donar-lis un ús definit, sigui comerç o habitatge. És una forma també d’evitar ruïnes el dia de demà. Amb el dret de la propietat hi ha inherent una obligació de conservar-la… quan tens un cotxe estàs obligat a passar una inspecció per no matar-te tu i no matar a un altre, idò un immoble és el mateix. Necessites garantir que tens un estat de conservació bò, que cumpleixes unes condicions d’accessibilitat i d’eficiència energètica. Si tens l’immoble en unes condicions normals de manteniment, no tindràs cap problema per a passar l’informe. El mateix propietari és el primer que no vol maldecaps ni vol crear-ne a ningú, amb els anys ens ho acabaran agraïnt, perquè sino en 40 anys passaran per ull. El que volem és un nucli ben conservat. També hem d’incentivar que això sigui així a través d’un paquet de bonificacions fiscals. Necessitam anar de la mà.

-Però si no cumpleixen, què?

S’obriria un expedient sancionador. Què passa si no paga els impostos?, que li posen un recàrrec. No tenim la intenció de voler multar a la gent, però fa colló que la gent en general faci les coses ben fetes i que per una petita minoria tinguem aquesta imatge. He de ser honesta i si per a mi és important la reforma del nucli antic de Manacor i apostam clarament per una política de rehabilitació d’habitatges per donar-lis un ús, hem de creure en l’aplicació de l’Inspecció Tècnica d’Edificis.

-Hi haurà jutjats nous prest?

El Ministeri de Justícia ha tret a licitació la redacció del projecte, per unificar tots els jutjats a un sol lloc. Després tendrem el valor pel qual es podrà ja licitar l’obra pròpiament dita i que l’estat ho inclogui als pressupostos. A nosaltres ens aniria molt bé perquè recuperaríem l’espai actual de devora el convent, importantíssim per Manacor per reconvertir-lo en un ús municipal. Per tant ni el tanques ni ho vens, amb el que el dia de demà podria ser, per exemple, un museu d’art contemporani. I a la plaça on hi aparcaven cotxes el que farem és un parc infantil i acabarem amb aquesta imatge de degradació.

-La demolició del aparcaments del Principal ha acabat? Què ha costat?

Aproximadament 500.000 euros. Falta només la part de gestió de residus. Amb el responsable del projecte, Joan Pasqual, hem intentat reduir-la en entre 60.000 i 80.000 euros, a través d’un pla per eliminar-los a una pedrera i evitar anar a MAC insular. Ara aquesta opció ha estat consultada a la direcció general de residus i ara està en mans de Mines. Per això falta la certificació final de l’obra.

-Els propietaris han denunciat l’Ajuntament?

Sé que hi ha una demanda per part de la societat Nacorma perquè creuen que alguns propietaris n’han sortit perjudicats, i perquè han quedat places no accessibles.

Alguns propietaris dels aparcaments del Principal han posat una demanda a l’Ajuntament

-Què n’opina de l’ampliació de l’Acadèmia Rafa Nadal. És ètica?

És legal, hi ha una llei que l’avala i jo entenc que no hi ha res més democràtic que una llei del Govern. És cert que s’hagués pogut fer un pla parcial i un projecte i no a través d’un Masterplan. Però també és vera que en Rafel hagués pogut fer el centre fora de Manacor i en millors condicions. L’Acadèmia ha mogut l’economia manacorina. Són gent i famílies que gasten a Manacor. Al mateix temps això ha posat de manifest que tenim una manca d’habitatges.

-Manacor serà la ciutat dels hotels urbans?

Hi ha dos projectes que ja estan entrats a l’Ajuntament, els dels carrers Nou i del Baix Riera, i dos o tres més en vies de ser presentats. Estici totalment a favor i crec que els hem de donar totes les facilitats, perquè no hi ha una millor manera per rehabilitar i transformar casals que ara estan desaprofitats que un hotel interior, perquè més enllà del sol i platja el municipi sigui conegut pel seu patrimoni i així millorar també la nostra qualitat turística. Crea llocs de feina i posa en valor un patrimoni d’edificis catalogats.

-Entén les protestes per la construcció de més d’un centenar de vivendes a Torreflorida a canvi d’esponjar Fartàritx?

Miri, crec que és la millor manera de protegir el molinar de Fartàritx. Que tots els urbanitzables passin a l’altra banda de ronda, farà que es pugui crear un gran parc verd i això millori aquesta part de Fartàritx, donant garanties als propietaris dels molins. Durant dècades aquest havia estat un pla especial no executat, i és un espai degradat… l’urbanisme evoluciona, no és una foto fixa.

Que els urbanitzables passin a l’altra banda de ronda és la millor manera de protegir el molinar de Fartàritx

-Què passarà amb aquests 80 bucs que quedaran fora d’ordenació amb el Pla General?

Que si els propietaris, o bé s’hauran d’adaptar a la nova normativa en un plaç de cinc anys, o bé reconvertir allò que sobra del volum en Habitatges de Protecció Oficial (HPO). Després es poden vendre a l’administració a un preu fixat. Crec que s’ha de donar la màxima informació als constructors i arribar a convenis amb cada promotor. És una bona oportunitat per evitar que s’hagin de tomar.

Print Friendly, PDF & Email