La nova normalitat de les competicions populars

456

Opinió / Toni López

Des del passat diumenge 21 de juny, finalitzat l’estat d’alarma, ja ha arribat la nova normalitat. Després de passar totes les etapes del confinament, cercant la manera de poder seguir entrenant i havent esborrat totes les fites del calendari fins a un futur indeterminat, ens ha arribat l’hora als populars del running, trail, ciclisme, triatló i travessies de poder saciar la nostra ‘DORSALDEPENDÈNCIA’; no sense certa incertesa per part de les institucions i dels organitzadors.

Comencen a arribar-nos senyals que algunes de les proves que es posposaren cap finals de l’estiu, es podran dur a terme seguint les recomanacions de les institucions sanitàries per tal de garantir la seguretat dels esportistes i evitar el temut rebrot. Anem a veure quins aspectes es veuran alterats en les competicions de la nova normalitat.

MATERIAL DE PROTECCIÓ

L’ús de mascareta i guants serà obligatori abans i després de la prova, però no durant la prova. S’habilitaran zones amb recipients especials per llançar els guants i les mascaretes just abans de la sortida, i dispensadors de líquid hidroalcohòlic. Tot el personal voluntari, organitzadors i jutges estaran obligats a utilitzar guants i mascareta en tot moment.

LA RECOLLIDA DE DORSALS

Oblidem-nos de les cues interminables i desorganitzades per recollir els dorsals i la bossa del corredor, que formen part de l’encant de les competicions populars com a gran moment de socialització, on les abraçades i retrobaments mai falten. Els organitzadors hauran de cercar espais oberts grans per garantir el distanciament dels participants i un sistema de cita prèvia per tal d’evitar la massificació de la zona de recollida.

FIRA O EXPOSICIÓ DEL L’ESPORTISTA

A les competicions menys populars, el mateix dia de la recollida de dorsals els organitzadors habiliten un espai perquè les marques comercials puguin promocionar els seus productes i els atletes comprin alguns materials que els hi puguin fer falta. Resultarà difícil muntar una fira que garanteixi el distanciament social, però és viable sempre i quan es respectin les distàncies i l’ús de material de protecció. No serà possible provar-se peces de roba, ni els grans aforaments.

REUNIONS TÈCNIQUES

En les competicions més multitudinàries es celebra el dia abans de la prova un acte on s’expliquen les normes i els recorreguts de les proves, i seguidament es fa la pasta party, que és com un sopar el dia abans de la competició. Aquest últim es recomana que no es faci i les reunions tècniques passaran al format telemàtic per mitjà de videoconferència.

SORTIDA

La imatge que tots tenim al cap d’una sortida apilonada d’esportistes haurà de quedar en la memòria temporalment. Es planteja cercar sistemes de sortides esglaonades en grups reduïts per garantir la distància de seguretat. Tot i que al runners els sembli molt estrany, en triatló de llarga i mitja distància és molt habitual la sortida Rolling start, organitzada en caixes de sortida a diferents moments.

DURANT LA COMPETICIÓ

Es mantenen les màximes de distància de seguretat de 2 metres, per tant els grups d’esportistes en escamot per cercar els avantatges de la resistència al vent, molt utilitzada en ciclisme i triatló, estaran prohibits i els jutges tindran potestat per sancionar aquestes conductes.

ARRIBADA A META

Una imatge més a oblidar temporalment, és l’arribada del primer classificat alçant els braços, ja que amb la sortida esglaonada potser que el primer classificat no sigui el primer que arriba a meta. Per altra banda, un cop creuada la meta els esportistes hauran de posar-se de nou mascareta i guants i cercar un espai lliure de gent. Per tant anem oblidant-nos de les abraçades i les rotllanes per compartir les sensacions i resultats de la cursa. Si hi ha medalla al acabar la prova mai es donarà directament, sinó que l’esportista la recollirà i se la penjarà ell mateix.

AVITUALLAMENTS I FINAL DE CURSA

Durant el recorregut es trobaran avituallaments però mai hi haurà contacte mà amb mà entre els voluntaris i els esportistes. Es plantejaran sistemes d’avituallament més tipus autoservei, cosa que sembla simple en l’atletisme però en el ciclisme i triatló suposa que els atletes hauran d’aturar-se per agafar els aliments o botelles d’aigua. Pel que fa al final de cursa es planteja substituir les zones d’alimentació i beguda per bossa obsequi amb alguns aliments just a l’arribada de meta.

Entenent una mica més com es presenta el futur més immediat de les competicions, cal valorar si com a esportista paga la pena tot aquest aldarull i, per altra banda, veure si els organitzadors podran fer-se càrrec de tots aquests aspectes logístics que no fan més que augmentar els costos de l’organització de l’esdeveniment, sense augmentar els preus de les inscripcions.