‘Treufoc’, ‘Guixa’ o ‘Maia’… aquests són els malnoms dels Santandreu, Serra i Servera

Ja fa temps iniciarem la tasca de donar a conèixer els àlies dels diferents llinatges dels pobladors de Manacor des del segle XVI fins als nostres dies. Seguint amb aquest interès avui us presentam els malnoms de tres antics cognoms vigents a la nostra vila.

  • Santandreu. Els primers membres d’aquest cognom portaven associat el sobrenom Treufoc ja des del sis-cents, mantenint la seva vigència, amb algunes variants com Treufoc de sa dinerada, de na Ginarda, de na Penjoi i de Son Garbeta –un portador del qual té un carrer dedicat a la zona del Parc municipal-, al llarg de centúries fins a l’actualitat.

El paraire Andreu Santandreu Treufoc és un dels primers que trobam documentat, a finals del segle XVI, amb casa al carrer Nou a l’illa de Jaume Girard Biulaigo (entre els carrers avui coneguts com Major, d’en Rei, del Pou Fondo i Nou).

Un altre membre d’aquesta nissaga fou Antoni Santandreu Treufoc, el qual al segle XVIII, posseïa tres quarterades de terra a Son Garbeta, a cens de tres lliures a pagar al Convent de Sant Vicenç Ferrer cada primer d’agost. Al mateix segle se documenten altres dos malnoms associats a aquest llinatges: Banyó i Babeley, el segon encara vigent.

Al segle XIX trobam fins a onze malnoms pertanyents a individus d’aquest cognom: Bena, Calçó, Roma –i el seu diminutiu Rometa-, de na Poc oli, Revell, Sacos, Sant, Soberà, Tatxa, Teco i Xerot.

  • Serra. Els primers àlies referits a aquest llinatge els documentam al segle XVII. Són de na Balma, de Son Frau, de Son Perot, Barrina, Garriga i Rost, els tres primers aguantaren al llarg de dues centúries.

Fins a una desena en podem citar al segle XVIII, alguns d’ells pervivents encara anys després com Garbetja o de na Garbetjana, Rius i Poma alta. Resulta curiós que, al segle XVII, l’illa compresa entre els carrers del Sagristà Pocovi, Mercadal, Noguera i la plaça de la Rectoria, fos coneguda com illa d’en Poma alta. Altres eren Guixa (amb les variants Guixa verd i Guixa hortolà), de Son Frare, Goiet, Nito, Reya i Roseta.

Al vuit-cents n’apareixen vuit més: de Son Banya, Bou, Caparó, Cornet, Forner, Mariol·lo, Serra / Serra cerrajero i Tianó.

  • Servera. El primer malnom associat a aquest llinatge es cita a la “Informació dels habitadors de dita vila y del bé y mal que han feta y de la valor de lurs bens”¨instruïda a causa de la revolta dels agermanats (1521-1523). L’encausat era Salvador Servera Moragues, mascarat, del qual s’esmenta: “es home afollat y stava en opinió de mascarat y no fet res per la germª; inquietur ubi se presentavit et quid fecit in favorem regis”.

En el segle XVII se’n documenten cinc, un dels quals Maia (també citat com Maya, Malla i Malle) encara perviu mentre altres dos aguantaren almanco dos segles: Saco i Penya roja –el portador del qual, segurament arribat del lloc de Son Servera, donà temporalment nom al carrer avui conegut com de l’ecònom Pere Bonnín-. Altres dos només els trobam citats al sis-cents; Dos caps i de Son Seard.

Una desena més en compareixen al llarg de la centúria següent, la meitat dels quals allargant la seva vigència fins al segle XX com Canals –i Canals del Rafalet-, Figó / de na Figona, Pistola (amb les variants de Pistola de na Closca i Pistola de na Cifre), del Rafalet d’en Sitges i Xeret (també Xeret de na Centena). Els altres cinc eren: Malla Infern, Maia de na Garanyona, Carnisser, Romanyol i Xiuprés.

Finalment, podem documentar-ne una dotzena a partir del segle XIX: Arianyer, Castell, Cloves, Gerrer, Manescala, Paupeles, Pentina, Pereta, Rumbante, de sa Roca, Serraller i Servera.

Si sou portadors d’alguns d’aquests sobrenoms ja sabeu qualque cosa més dels vostres ancestres i si no, almanco us haureu entretingut una estona.

Print Friendly, PDF & Email